Michael Packard, de 57 anys, veí de Cape Cod (Massachusetts), també ha fet l'oceà seva passió. En un relat carregat de la mitologia bíblica de Jonàs, aquest veterà bussejador i pescador de llagostes va saber el que significa de veritat la foscor.
"De sobte vaig sentir aquest fort cop i el següent que vaig saber és que tot estava negre", va confessar a la sortida de l'hospital.
La seva història va captivar i, al seu torn, va generar escepticisme entre metges, científics i pescadors. Divendres va sortir a fer la seva tasca. El seu vaixell estava davant de la platja de Herring Cove. El seu company Josiah maig esperava a l'embarcació. La temperatura de l'Atlàntic era de 17 graus. Hi havia bona visibilitat. A 14 metres de profunditat, Packard caçava els crustacis, portava ja 45 quilos. Estava envoltat de bancs de peixos, mentre nedaven els llobarros ratllades. Era testimoni de la cadena alimentària de l'oceà quan ell mateix es va convertir en part. El va succionar una geperuda, sempre segons la seva versió. Va assegurar que va romandre més de mig minut a la boca - "estava completament dins" -, mantenint la respiració a l'portar l'ampolla d'oxigen. "Vaig poder sentir que em movia i que la balena estrenyia amb els músculs de la boca", va explicar a l'Cape Cod Times. Dins del dolent, una experiència a prova del millor Houdini i no apta per a claustrofòbics, es va témer el pitjor. La primera idea que li va venir al cap va ser que un gran tauró blanc ho havia deglutit en vida. Aquest era el seu final. "Em vaig dir 'estic llest, em moriré'. Vaig creure que no hi havia manera de sortir d'aquí. Només podia pensar en els meus dos fills ", ha insistit.
No és la primera vegada que Packard es citava cara a cara amb la parca. Com es diu, té una flor allà on acaba l'esquena. El 2001 era un dels passatgers d'un petit avió que es va estavellar a Costa Rica, al costat de el Pacífic. Va sortir mal ferit i, després de dues nits a la jungla, el van rescatar a ell i als altres cinc viatgers. Van morir el pilot, el copilot i 6 passatgers.
Aquest cop, enmig de la foscor, es va adonar que no sentia el frec dels afilats dents de l'peix carnívor. No era un tauró. Hi havia escapatòria. Va començar a moure, en pla lluita, i es va adonar que el mamífer marí va reaccionar espolsant-lo amb mostres d'incomoditat.
"Vaig veure llum i la balena va començar a moure el cap de banda a banda i el proper que vaig saber és que estava fora. No podia creure que hagués escapat", ha confessat.
"Basat en el descrit, hauria de ser un error i un accident per part de la balena", sosté Jooke Robbins, directora d'el programa d'estudis de balenes geperudes al Centre d'Estudis Costaners de Provincetown. A la pàgina de Facebook de l'organització va descriure el que ha passat com "accident estrany", suggerint un excés de fantasia. Robbins remarca que aquests cetacis no són agressius, especialment cap als humans. "És una cosa que no havia escoltat que hagués passat abans", indica. "Si alguna cosa es troba directament en el camí d'una geperuda que s'alimenta, no sempre és capaç de detectar o evitar aquesta situació", recalca Robbins. Aquest exemplar seria juvenil i no va veure venir al submarinista. En el moment en que obre la boca per nodrir-se, s'infla com un paracaigudes, bloquejant el seu camp visual. Les balenes geperudes de la zona es passen la major part del temps buscant i engolint petits bancs de peixos.
Mayo va observar agitació quan la criatura va emergir i Packard va ser expulsat. El van portar a l'hospital de Hyannis. Una ferida a la cama, una estona en observació i cap a casa. Algun metge va expressar sorpresa que no patís més traumatismes o pèrdua d'oïda pel sobtat canvi en la pressió de l'aigua. Si alguna cosa està clara és que no va ser Moby Dick, però Packard té una altra aventura per explicar.
