HI HA RES MÉS ABSURD QUE LA RIFA DELS TOCS DE QUEDA?



Fa tan sols una setmana, a la platja de Calafell te’n podies anar a un extrem –qüestió de metres–, terme ja del Vendrell, i passar-hi la nit, esquivant així el toc de queda de ­Calafell, on van arribar a estiuejar García Márquez i Vargas Llosa. Aquesta setmana, màgia Borrás!, passa el contrari: Calafell surt de la llista negra i hi entra el Vendrell. En aquests moments de la pandèmia, la llista de municipis de Catalunya amb toc de queda o sense sembla una rifa setmanal que acumula tants despropòsits públics que ja no ve de piconar bars, restaurants i el demonitzat lleure nocturn, que estem ­matant a canonades amb l’aplaudiment de l’inquietant nou puri­tanisme. I ja no diguem dels joves, estigmatitzats com a ciutadans de ­segona, el boc expiatori perfecte per tapar, per exemple, la falta de recursos del sector sanitari, abandonat per la Generalitat a la seva sort i amor propi en l’últim ­decenni.

La llista de municipis amb toc de queda o sense és ridícula, i quan fem coses ridícules no sorgeix res de bo. Un està fart de gent que posa la punteta i no es mulla mai de debò, que trampeja la vida i els càrrecs i manca del caràcter que exigeix governar en temps de pandèmia, tasca gens fàcil.

Està clar: som una societat envellida i temorosa, Catalunya i la resta d’ Espanya, en la qual prioritzen els defectes i no les grans virtuts de la maduresa. Aquesta prudència mesquina, aquest veí policia, aquest voler castigar els que tenen una vida al davant només perquè la nostra va de baixa...

La mort espantosa a les residències durant la primera onada és insuperable. Ningú no els ressuscitarà ni podrà rentar una taca en la nostra consciència. Aquella hecatombe a recordar no es compensa amb sobreactuacions estrambòtiques i una llista setmanal que sembla elaborada al ritme de Paquito el Chocolatero .

Ja imagino que ningú no vol irritar el personal sanitari de Catalunya, no fos cas que s’indignessin, ells i tots els que fa temps que estem tips de gesticulació, simbolismes i bestieses i una absència clamorosa de gestió. -  Joaquin Luna - lavanguardia.com

Publica un comentari a l'entrada

Més recent Anterior