Darrerament, plou sobre mullat. Cada vegada que pensem que hem superat la pandèmia, torna la molt cabrona a perseguir-nos amb encara més afany. Al capdavall i com hem comprovar diàriament, ningú està fora de perill, ni tan sols els afortunats que ja han rebut la pauta completa d'una o altra de les vacunes aprovades per les autoritats presumptament competents. Per descomptat que és llei de vida, però ens costa acceptar-la. Per això mateix, convé caminar sempre amb molt de compte. Sacseges un arbust i el més segur és que et surti una serp amb mal geni i unes ganes boges de mossegar-te.
A hores d'ara de la pel·lícula comença un a comprendre el significat d'allò que érem pocs i va parir la iaia, perquè, pel que sembla, aquest estiu Catalunya podria topar-se amb una nova calamitat, que també té el seu origen a la Xina, o almenys això diuen els que en saben -o diuen saber- d'aquests assumptes, és a dir, els tertulians televisius de torn. Es tracta d'un insidiós trastorn o síndrome de caràcter cultural que atén per Koro.
S'escampa en les víctimes del Koro una por totalment irracional de que els seus genitals s'estan contraient 'i que fins i tot en qualsevol moment podrien desaparèixer sense deixar rastre! No hi ha qui dormi estant pres de semblant temor, tant es tracti d'homes com de dones, ja que mentre els cavallers afectats per la síndrome s'obsessionen amb la retracció del seu penis, alguna cosa similar els passa a les senyores en relació als seus mugrons o els llavis de la seva vulva.
Wikipedia -aquesta infal·lible font d'informació - informa que té el seu origen a la Xina però que s'ha estès per tot el sud-est d'Àsia, tot i que, això sí, assegura que també hi ha hagut casos en molts altres racons de món, arribant a produir episodis de veritable histèria col·lectiva en alguns llogarets africanes. I ara tot indica que podria estendre aquest estiu amb inusitada rapidesa per Catalunya. Una altra font consultada a la xarxa afirma que les primeres referències d'aquesta síndrome es troben en un text xinès datat l'any 300 a. C., encara que -qui ho havia de dir- no reconegut com a tal fins a 1970. Des de llavors i, com no, gràcies a internet i un munt d'informació falsa que corre per les seves venes, ja fa temps que van en augment els casos de contagi massiu i d'histèria col·lectiva.
Ara bé, la síndrome es classifica en dos subtipus: el Koro primari, que és el que preval en els països asiàtics, sobretot entre els creients en encanteris, càstigs sobrenaturals o enemics inventats; el Koro secundari, en canvi, és més freqüent a Occident i menys agressiu, per ara. Encara és aviat per determinar quin dels dos ha afectat les primeres víctimes del trastorn registrades a Catalunya, ni tampoc si estarà relacionat amb el fracàs del Procés.
Tant de bo sigui el segundario, perquè la seva curació s'aconsegueix mitjançant una senzilla teràpia psicològica -que es vagin preparant als CAP! - i un curs accelerat de sexualitat bonista, feminista i guarrindonga sense, per descomptat, que el pacient hagi de patir piadosos remordiments de cap tipus. De manera que, perquè es pugui tallar d'arrel la propagació de l'temut Koro, seria beneficiós per a tots que la Generalitat contemplés completar la immersió lingüística amb una íntegra i urgent immersió sexual que podria finançar-perfectament amb un pessic (qui ho notarà ?) dels fons Next Generation, o si n'hi ha, un crowd funding internacional ben organitzat, o potser passar una altra vegada! el sagrat raspall, o, és clar, ja posats, a cop de sabre net. Ara bé, subvencioni o no Catsalut una acurada atenció psicològica i/o immersió sexual com Déu mana, encara queda una qüestió per aclarir, la del milió, sobretot entre els homes: la mida.
Cap a finals dels vuitanta, en plena expansió de la sida, a un emissari xinès enviat per Pequín a l'Havana per negociar un acord comercial amb Fidel Castro, no se li va acudir res millor que preguntar-li al comandant què li faltava al seu poble que li podria proporcionar el PCX. "Preservatius" va ser la breu resposta del barbut. A el cap d'uns mesos va arribar a l'Havana un vaixell amb un descomunal carregament de condons made in China. Uns dies més tard, el Malecón es va vestir de globus, que no eren sinó els preservatius que els nens de l'Havana inflaven per la seva major divertiment, ja que la mesura xinesa dels profilàctics distava una mica de ser la de la cubana. I diuen que la mida no importa!
En fi, si aquest estiu veuen vostès en una piscina municipal o platja de litoral català a un home o una dona mirar dins del seu vestit de bany de manera compulsiva i amb cara d'haver vist un fantasma, sàpiguen que el o la pobra té el Koro; tot seguit, creuin els dits i, a el crit de "¡serp, serp!" apártin-se de l'infectat a corre-cuita per terra, aire o mar, tant se val. - john william wilkinson - la vanguardia.
Encara és aviat per determinar quin dels dos ha afectat les primeres víctimes del trastorn registrades a Catalunya, ni tampoc si estarà relacionat amb el fracàs de l'Procés..."
Pos estoy salvao, al menos de ese síndrome.
Salut