Amatent a l’evolució humana, l’Ajuntament de Castelló de la Plana ha endegat aquest desembre una campanya de reciclatge de vibradors. Suposo que han calculat que, en la tirallonga de festes que va de Nadal a Reis, molta gent renovarà l’arsenal que té a casa i es desfarà dels consoladors vells. D’aquest simpàtic complement personal n’hi ha hagut des del paleolític. Fets de fusta, de pedra o d’ivori, i recoberts o no de cuiro. A Lisístrata, Aristòfanes els esmenta sovint. Però la tecnologia avança i els actuals ja són petits electrodomèstics que, com que van amb bateries, a l’hora de desfer-se’n s’han de portar a la deixalleria: al punt verd, que en diuen. Però com que, abans de deixar el que sigui que hi portes, et pregunten què és exactament, molta gent passaria vergonya.
Per això, per evitar que els llencin a qualsevol contenidor del carrer, n’han situat de petits, específics, per tal que els castellonencs i les castellonenques se’n desfacin dissimuladament. L’eslògan de la campanya és “Si ja no et fa vibrar, el plaer és reciclar”. Diu Ignasi Garcia, regidor de Residus, que han muntat la campanya a petició dels comerços eròtics de la ciutat, que seran els que, encabat, s’encarregaran de dur-los a les plantes transformadores.
No soc partidari de desfer-me dels vibradors de manera tan poc elegant. Més o menys llarga, hi ha hagut tota una relació. Els vells amors no es llencen a la paperera de qualsevol forma. Sempre hi pot haver, en un dia inesperat, una reactivació del desig i el consegüent fututio en record dels vells temps. Però això és la meva opinió personal i a Castelló en saben més, d’aquestes coses. No és per casualitat que un dels dolços més apreciats pels ciutadans d’aquella comarca tarongera són les pilotes de frare, una especialitat la recepta de la qual els explicaré un altre dia que no se m’acabi l’espai d’aquesta columna, com em passa ara. - Quim Monzó.
