La brioixeria amb forma de mitja lluna es va idear a Viena. Així ho afirmen alguns autors, que assenyalen l'existència del kipferl, un pa realitzat a diversos països d'Europa de l'Est i Europa Central, entre els segles XIII i XVII. Entre aquests països hi ha Viena, on dos austríacs, un oficial anomenat August Zang i un noble anomenat Ernest Schwarzer, es van encarregar d'introduir la recepta del kipferl a les pastisseries parisenques ja ben entrat el segle XIX. Així naixia l'antecedent del croissant, la primera recepta del qual elaborada amb pasta de full no va aparèixer fins al 1905, seguida el 1920 per la recepta del croissant de mantega. La mitjalluna feta de massa fallta va ser refinada a París fins a convertir-se en el croissant.
El fet que tingui forma de mitja lluna fa referència al setge de la ciutat de Viena per part de l'imperi otomà el 1683. Pel que sembla, els otomans tenien previst atacar la ciutat d'hora al matí i van ser els matiners forners els que van sentir el soroll i van donar la veu d'alarma, impedint la presa de la ciutat. Per celebrar aquesta victòria sobre els otomans, els forners van crear un pastís amb forma de mitja lluna, l?emblema turc.
A països com França, Gran Bretanya o Estats Units, la paraula viennoiserie (gairebé literalment, “coses de Viena”) és la utilitzada per anomenar la brioixeria vienesa, una brioixeria que gaudia d'especial fama al segle XIX. A Viena anaven forners de tot el món per aprendre els seus secrets. I alguns forners vienesos també van portar els seus coneixements a l'estranger, com és el cas de l'esmentat August Zang.
Més específicament, la viennoiserie fa referència als pans que resulten de la cocció d'una massa fermentada, dolça i enriquida amb ou i mantega i que normalment es consumeixen durant l'esmorzar o el berenar. La tècnica de la viennoiserie, fer els suaus a l'estil vienès, és sinònim de luxe. De fetig, el que en altres segles diferenciava els dolços vienesos de la resta és que aquests s'elaboraven amb costosos ingredients de qualitat, com la farina hongaresa, el llevat de forner, mantega, llet…
