Més enllà del gran problema duaner que ha tingut el Regne Unit amb Irlanda del Nord, que el primer ministre Rishi Sunak està intentant resoldre amb la presidenta de la Comissió Europea, no és menys cert que els ciutadans britànics han vist com les últimes setmanes desapareixien (o gairebé) dels supermercats les verdures d’Espanya i el Marroc. Certament no hi ha hagut bones collites i els preus s’han disparat i, com que no existeix l’element moderador de la UE, ho estan pagant els consumidors. Churchill solia fer broma sobre els polítics del seu país dient que parlaven sense cap nota i gairebé sense cap sentit. Doncs bé, seguint aquest criteri, la ministra de Medi Ambient, Thérèse Coffey, va recomanar als britànics consumir els naps que fins al segle XVIII van evitar que el personal es morís de gana, fins que van ser desplaçats per la patata americana.
Les xarxes socials es van omplir de mems, però The Times, en un gest patriòtic, va explicar no només les virtuts del nap (ric en fibres i amb alt contingut de minerals), sinó també com cuinar-los amb salsa de curri, acompanyant el be o afegint-lo als brous escocesos. Els diaris conservadors fins i tot van considerar el recurs al nap com un acte de fe en el país.
De totes maneres, això que quan la gent exigeix poder comprar tomàquets, enciams o carbassons als supermercats, un membre del Govern els vulgui convèncer que s’atipin de naps, recorda Maria Antonieta, consort del rei de França (Lluís XVI), que, quan els seus col·laboradors li van advertir que els seus conciutadans demanaven pa pels carrers, ella va respondre: “Si no tenen pa, doncs que mengin pastissos”. La dama va perdre el cap. Abans fins i tot que l’hi tallés la guillotina. - LAVANGUARDIA.
