“La vida te da sorpresas / Sorpresas te da la vida, ¡ay, Dios!”. Es la tornada de Pedro Navaja, “matón de esquina”, de Ruben Blades., que tant bé va versionar la Plateria. M'ha recordat a Marie Kondo, la profeta de l’ordre perfecte a les llars, la senyora Kondo s’ha vist sorpresa per la vida al comprovar que, quan tens tres fills, és molt difícil tenir la casa com ella propugnava en els seus llibres, veritables bíblies per a segons quina gent. Tot profeta és susceptible de veure’s obligat, tard o d’hora, a revisar les seves veritats per la força dels fets. El que li ha passat a la senyora Kondo no l’hauria d’entristir gaire, pot trobar consol en una frase d’un savi del segle XX que ja va veure venir aquesta mena de girs dramàtics. Segons l’economista britànic John Maynard Keynes, “quan els fets canvien, jo canvio d’opinió”. I va afegir “vostè què fa?”. Ho va dir durant el període d’entreguerres i de la Gran Depressió, davant els que l’acusaven d’haver-se canviat de camisa sobre les polítiques que s’havien d’aplicar. La senyora Kondo es podria considerar una digna alumne de Keynes.
Però la senyora Kondo s'ha reinventat. Ara ens proposa el Kurashi. El seu kurashi ideal inclou un living que promogui la conversa en família i alhora pugui servir d'espai de relaxació personal, una cuina on cuinar pugui ser una cosa divertida, un espai de treball que a més de ser pràctic tingui un toc juganer, una habitació que serveixi per recarregar energies i un armari que aixequi l'ànim, entre altres coses.
A més d'un rebedor lluent i clar, un armari amb roba ordenada per color i emmagatzemada verticalment, un bany sense envasos que desentonin i ambients ben perfumats, practicar simples rituals com l'oil pulling o esbandida bucal amb oli de sèsam blanc, netejar les soles de les seves sabates, preparar receptes heretades, prendre's una pausa de te amb jazz o música clàssica de fons, contemplar un àlbum amb retallades que la inspiren o fer servir pijames de 100% cotó, també li brinden aquesta felicitat diària.
Kondo ofereix altres recomanacions, com decorar les parets amb “escenaris que t'agradaria veure”, preparar a la nit tot el necessari per enfrontar el matí següent sense presses, menjar esmorzars nutritius (per als que comparteix les receptes), utilitzar la mínima quantitat de netejadors químics possible o meditar mentre es fan tasques de la casa. Incorporar un bon hàbit pot fer només deu dies, assegura.
Més que un simple mètode d'organització, Kondo proposa als seus lectors un treball d'introspecció profunda. Ordenar té “el poder de canviar la teva vida”, promet. Implica qüestionar-nos i identificar no només quins objectes, sinó també quins hàbits i vincles ens inspiren felicitat i de quins seria millor desprendre'ns. “Ordenar significa ocupar-se de totes les coses de la teva vida”, apunta.
Encara que el seu llibre recopila consells per assolir el kurashi ideal, insisteix que en veritat no hi ha una recepta única. Tant aquest ideal com les estratègies per assolir-lo poden variar. “L'estil de vida que he descrit aquí reflecteix allò que em dóna alegria en aquesta etapa concreta de la meva vida”, adverteix l'autora. Tot plegat, banalitat, pura banalitat per vendre llibres que segur en vendrà molts.
