.webp)
Costava quasi tres euros, però un programa de televisió belga el va presentar per 50 canviant-li el nom, l'etiqueta i el logotip. En què ens fixem quan escollim un vi? L'etiqueta, l'aspecte, el nom, les característiques, en són alguns exemples, però també els premis que ha obtingut, que ens ajuden a saber quin, entre tants, és el millor. Almenys, això, en la teoria perquè la pràctica pot demostrar una altra cosa. Darrere dels reconeixements -sovint subjectius- no sempre hi ha el rigor que podríem i hauríem d'esperar. Un exemple d'això és que, fa poc, un vi de supermercat de 2,50 euros ha aconseguit el primer premi d'un reconegut concurs internacional.
Veure quin era el resultat de colar una beguda d'aquestes característiques al certamen és l'experiment que ha volgut dur a terme el programa belga On n’est pas des pigeons (No som coloms). Darrere d'aquesta -per a alguns divertida- idea hi ha el sommelier i expert del sector Eric Boschman que, de la mà del xou televisiu de la cadena RTBF va fer una degustació al mercat per trobar el pitjor vi de tots per acabar trobant el que es va seleccionar per al concurs.
En concret, el producte és una mescla de diferents vins europeus que es ven en un establiment de proximitat. Per no colar-lo tal com es comercialitzava, el programa va decidir substituir l'etiqueta per una altra més atractiva que duia el color del xou de la RTBF. També li van canviar el nom, que va passar a ser Le Château Colombier i li van afegir la imatge d'un colom al logotip, en una clara picada d'ullet al programa. Finalment, el van presentar el certamen per un preu raonable de 50 euros.
"Té un aroma de roure discret". Aquesta ha estat una de les reaccions més emblemàtiques d'un dels tastadors del concurs en veure i tastar una mica del controvertit vi: "Té un color vermell granat brillant. Al nas entra tímidament combinant fruites d'os, groselles, i un aroma de roure discret. Al paladar és suau, nerviós i ric amb netes aromes joves que prometen una agradable complexitat. Té una evolució sobre fines espècies i un toc de sutge. És molt interessant". Veredictes com aquest han portat el Le Château Colombier fins a l'Olimp de l'enologia. La tria d'aquest vi pot explicar-se, entre d'altres, per aquest senzill motiu: en alguns certàmens com aquest, els membres del jurat que puntuen poden no ser professionals, i qualsevol s'hi pot presentar. - naciodigital.cat
.webp)