Una universitat de Nova York reclama danys per valor d'un milió de dòlars a una empresa contractista de manteniment l'empleat del qual va apagar un congelador d'un laboratori per error i va destruir així 20 anys d'investigació, segons han informat ahir mitjans locals.
Els fets es remunten a finals del 2020, quan un conserge a l'Institut Politècnic de Rensselaer, a la localitat de Troy (nord de Nova York), va sentir unes "alarmes molestes" que sortien del congelador i el va apagar, tot i que una nota demanava no tocar-lo perquè estava pendent de reparació, indica CNN.
La universitat va denunciar aquest mes per negligència l'ocupador del conserge, Daigle Cleaning Systems, a la Cort Suprema del Comtat de Rensselaer, i va argumentar que aquesta acció va danyar de manera insalvable cultius de cèl·lules, mostres i investigacions relacionades amb la bioquímica i l'energia solar.
Al document, la universitat va indicar que els materials que contenia l'aparell s'havien de conservar a 80 graus Celsius sota zero i una fluctuació de només tres graus causaria danys, de manera que quan la temperatura va pujar a 78 graus sota zero pel seu mal funcionament, les alarmes van saltar.
Tot i això, era l'època de pandèmia ia causa de les restriccions sobre l'activitat, el fabricant del congelador no podia anar a fer reparacions d'emergència amb rapidesa.
Davant d'uns quants dies d'espera, la investigadora responsable de l'aparell va col·locar una nota d'avís en majúscules en què demanava no moure ni apagar el congelador malgrat els xiulets, amb instruccions per silenciar-lo breument, i un cadenat de seguretat a l'endoll.
El conserge, amb bona intenció aparent, va pensar que no estava arribant l'electricitat al congelador, va anar a la caixa de fusibles i va accionar l'interruptor, fent el contrari del que pretenia: apagar el subministrament, cosa que va elevar la temperatura a 32 graus baix zero, indica el document, segons 'The Washington Post'.
El projecte de recerca destruït, de la professora K. V. Lakshmi, tractava sobre la fotosíntesi i tenia "potencial per ser revolucionari" a la tecnologia solar, afegeix aquest mitjà.
