La situació es resumeix en un vídeo ja viral de Canal Sur, amablement compartit per @ibonperez_tv: l'home del temps mostra un gràfic de les temperatures de dimecres i malgrat els 45ºC de Sevilla i 44 de Granada anuncia amb tota la pahorra que no sabem si aquest episodi de calor es repetirà, que podem estar segurs que tard o d'hora ens acabarem extingint, “però no serà de manera imminent”, i el presentador de l'informatiu respon: “gràcies, ens quedem més tranquils”.
Doncs que voleu, si Leonardo DiCaprio aixequés el cap no al cel, sinó al termòmetre, segur que diria com Charlton Heston a El planeta dels simis: “Ho heu fet, jo us maleeixo!”.
Dimecres a la tarda, Twitter crema, com sempre, però no per efecte de l'OlaDeCalor, que amb prou feines suma uns milers de post, dels quals cal descartar: 1) Els avisos. 2) Els negacionistes. La resta es limita a esperar el meteorit amb forma de bola de foc. Ja ho diu el nostre amic el meteoròleg: ens acabarem extingint, però molts tenim la impressió que més aviat que tard.
Un dels tuits més compartits ens el porta @Zacarias7777777: una fotografia d'un diari sense identificar: “El 30 de juliol del 1876 Sevilla va registrar 51 graus i Madrid va passar dels 44”. I una postil·la: “El canvi climàtic és una estafa”. No va servir de res que l'agència Efe en el seu servei de verificació ho desmentís, la fotografia d'una comentarista, també a la televisió, informant dels 44ºC a Mèrida mentre vestia una jaqueta va donar peu al troleig anticlimàtic. En fi.
Com cantaven als anys 60, “no et vols assabentar, ye, ye”. I tots a ballar. L'autoanomenada Chica Tuitera confessa que cada vegada que en un informatiu parlen de la calor canvia el canal, “pas d'obvietats, ja vindreu després a parlar del fred”. Sí, el d'El dia de demà, amb el planeta congelat si la cosa es gira, alguna cosa possible al territori desconegut on som. I després hi ha els acudits; un altre error televisiu, que en un mapa atribuïa a Santander 132ºC, feia exclamar una altra tuitera que acabava d'anul·lar la reserva en aquella ciutat. Doncs busquem una cova, que és on acabarem.
Uns quants exemples de cunyadisme climàtic a les xarxes: “He sortit a la terrassa a fumar i no m'ha fet falta el bec”, o “tu com combats la calor? Doncs jo apagant la tele”. Gairebé estem desitjant l'extinció.
L'onada de calor i l'extinció del meteoròleg, Isabel Gómez Melenchón
