Tant és així que les alarmes han sonat als Estats Units (on s'han donat casos a 23 estats), Canadà, i altres regions com Corea del Sud. Només al Wyoming, la malaltia ha deixat sense vida 800 cérvols, ants, rens i cérvols sika, segons un informe al qual ha tingut accés el mitjà 'Times of India'. Els experts estan ara preocupats pel seu avenç, lent però efectiu, i per la possible propagació als éssers humans. Però, què és exactament la malaltia del cérvol zombi?
En anglès es coneix com l'emaciació o caquèxia crònica (CWD) i és una malaltia neurològica -sempre mortal i contagiosa- que afecta els cèrvids (membres de la família dels cérvols), inclosos els cérvols de cua blanca, cérvols bura i els ants. Provoca una degeneració esponjosa característica del cervell dels animals infectats, d'aquí la seva colet de zombie: els provoca emaciació, comportament anormal, pèrdua de funcions corporals i mort.
Des del seu descobriment el 1967, la caquèxia crònica s'ha estès geogràficament i la seva prevalença ha augmentat a nivell local, segons expliquen a la pàgina web oficial de la USGS (Servei Geològic dels Estats Units). La caquèxia crònica es transmet directament a través del contacte danimal a animal i indirectament a través del contacte amb objectes o ambients contaminats amb material infecciós (inclosa saliva, orina, femta i cadàvers danimals infectats amb caquèxia crònica). La caquèxia crònica pertany a un grup de malalties conegudes com a encefalopaties espongiformes transmissibles (EET). Dins la família de les EET, hi ha diverses malalties que afecten els animals domèstics, entre elles la tremolor, que s'ha identificat en ovelles i cabres domèstiques des de fa més de 200 anys, o l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB) en bovins ( també coneguda com a “malaltia de les vaques boges”).
No se sap si la malaltia causa infecció en humans, però els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) mai no han notificat un cas de caquèxia crònica en persones. Tot i això, estudis recents en animals suggereixen que la caquèxia crònica suposa un risc per a alguns tipus de micos que mengen carn d'animals infectats o entren en contacte amb el cervell o altres òrgans d'animals infectats.
