La ministra de Sanitat espanyola diu que, en el nou pla antitabac, la mesura estrella consisteix a obligar els fabricants a uniformar els paquets. Que totes siguin iguals, sense logotips i amb les marques escrites amb la mateixa tipografia i amb un cos de lletra petit.
Quants cops ens han anunciat aquesta mesura? He perdut el compte. Em recorda el conte de Pere i el llop. La repeteixen i la repeteixen i després res. El 2011, quan Austràlia va anunciar que l'adoptaria i aquí van dir que aviat seguiríem el mateix camí, vaig escriure que eliminar les gràfiques de cada marca era una jugada mestra: “Lucky Strike juga amb el paquet blanc i el cercle vermell potent; Kent, amb l'E amb el pal superior decapitat; Marlboro, amb la seva tipografia allargada i el seu peculiar pentàgon vermell; Kool, amb el verd fresc i les OO entrellaçades; Camel, amb les lletres arabitzants, el camell, les palmeres i les piràmides. Res de tot això no se'ls permetrà si la llei s'aprova: tant donarà Lucky Strike com Kent o Camel, totes tindran la mateixa lletra petita i anodina, sobre un mateix fons marró, fosc i depriment”.
Em preguntava llavors a qui se li va acudir aquesta idea maquiavèl·lica, la més hàbil de totes les creades en la lluita contra la nicotina. Em va contestar Joan Costa, especialista en comunicació i disseny. La idea va ser un gran dissenyador gràfic, Tibor Kalman, que el 1997 va publicar a The New York Times un article on explicava què hi ha al darrere: “Fumar mola. Les Air Jordan molen. Els anuncis d'Absolut molen. Els Marlboro molen. Fumar és un aspecte important del fet de molar i el paquet de cigarrets és un accessori de moda primordial”. Si elimineu les identitats de marca, elimineu bona part de l'atractiu.
La mesura estrella consisteix a uniformar els paquets. Si a més fas que els paquets siguin tots del mateix color marró merda, ja tens la batalla mig guanyada. - Quim Monzó
