No era un asteroide, sinó un cotxe: el Tesla que Elon Musk va llançar a l'espai confon els astrònoms. L'objecte, posat en òrbita per SpaceX el 2018, va ser detectat a començaments de gener a menys de 240.000 quilòmetres de la Terra
L'entusiasme va durar poc als astrònoms del Centre de Planetes Menors, un organisme que pertany al Centre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian (Estats Units) que s'encarrega de recopilar dades de planetes menors i estels. El 2 de gener, els científics van anunciar el descobriment d'un asteroide batejat com a 2018 CN41, trobat a menys de 240.000 quilòmetres de la Terra. A causa d'aquestes característiques, va ser qualificat com un objecte NEO, ja que van considerar que mereixia ser monitoritzat pel seu potencial de, algun dia, col·lisionar contra el nostre planeta.
Tan ràpid com la primícia es va divulgar a internet, aviat es van veure obligats a retractar-se i eliminar el suposat cos rocós dels seus registres. En realitat, era un cotxe Tesla Roadster que va ser llançat a l'espai el 2018 des del coet Falcon Heavy per SpaceX, la companyia liderada per un dels assessors més propers a Donald Trump, Elon Musk. Després de navegar sigil·losament durant anys amb un maniquí al volant anomenat Starman (sí, en honor a la cançó de David Bowie), el descapotable vermell va ser trobat més a prop que l'òrbita de la Lluna, com va avançar la revista Astronomy. Els primers càlculs indiquen que va rumb de Mart.
L'error del centre, que opera sota els auspicis de la Unió Astronòmica Internacional, es va resoldre ràpidament gràcies a la col·laboració entre astrònoms professionals i aficionats de l'espai. Això no obstant, aquesta no és la primera vegada que passa una situació d'aquest tipus. Ho sap bé la investigadora de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), Julia de León, que explica que fa cinc anys l'objecte 2020 SO també va ser notícia en ser confós per un grup d'astrònoms de l'Observatori de Halekala, a Hawaii.
“A nosaltres ens va arribar una alerta i li vam treure dades espectroscòpiques. Al final, va resultar ser escombraries espacials”, explica a EL PAÍS. La peça era un coet perdut per la NASA, que va transportar la nau Surveyor 2 en direcció a la Lluna el 1966 i que mai va arribar a destinació.
“No és habitual (de moment), però ja estem tenint aquests problemes per totes aquestes constel·lacions de satèl·lits que hi ha”, assenyala.
L'equivocació, encara que inofensiva, planteja interrogants serioses sobre la capacitat dels equips de detectar correctament els objectes espacials i l'estat del trànsit espacial. Els satèl·lits en òrbita terrestre estan regulats per agències nacionals i internacionals, però la regulació a l'espai profund no està tancada. Una investigació recent realitzada per científics de la Universitat de Nanjing (Xina), per exemple, va detectar almenys 1.400 satèl·lits Starlink en menys de 12 hores amb un algorisme d'intel·ligència artificial.
“No és només Musk, hi ha altres companyies que estan llançant satèl·lits”, afegeix De León. L'astrònoma assegura que s'estan estudiant vies per poder eliminar o identificar aquests objectes de manera encertada per no tenir-los en compte a l'hora del processament de dades. “Sempre des del punt de vista a posteriori”, reconeix, ja que els científics hauran de “bregar amb aquest problema”.
“És com el mar obert. Qui arriba posa les seves regles, no hi ha gaire regulació. Es recomana tant a governs com a les companyies que els satèl·lits que es posin en òrbita (tant comercials com científics) d'alguna manera quan acabi la seva vida útil, no s'hi quedin”, conclou.
Tags:
COLLONADES
