"ILove MILFS (Mother I'd Like to Fuck)". En una passejada per Barcelona, la frase emergeix als aparadors de les botigues de records, estampada en multitud d?objectes. Un altre dels hits que es reprodueixen és el de "El meu amic és gai", tot amanit amb imants i obreampolles amb forma de penis. Per trobar una samarreta o una tassa amb una frase o un dibuix de la ciutat, en molts casos, cal passar-hi a dins. La proliferació de souvenirs malsonants o ofensius, que "degraden" la imatge de la ciutat, preocupa a l'Ajuntament, que, sota l'impuls d'ERC, estudia com fer que aquest tipus d'articles quedin relegats als prestatges interiors i no s'exposin a la vista dels turistes i els veïns. La proposta per eliminar-los dels aparadors s'enfronta a obstacles legals i al rebuig de les botigues de records. “No sé si són souvenirs, però són una cutrada. S'allunya molt de la imatge de ciutat que volem projectar”, va defensar de fer uns mesos Jordi Coronas, el regidor d'ERC que lidera la proposta. Però encara que el Govern municipal de Jaume Collboni ha acceptat el repte d'intentar eradicar aquests objectes, el debat surt amb una pregunta complicada de respondre: com definir què és de mal gust i què no? L'Ajuntament no té una resposta clara i encara no ha trobat la fórmula per implementar una norma que no sobrepassi els límits de la regulació. El que sí que existeix és el Pla Especial d'Ordenació d'Establiments Comercials de Souvenirs, vigent des del 2008, que limita l'obertura de noves botigues a zones d'alta afluència turística per tal de preservar el paisatge urbà i el comerç tradicional. Inicialment, el Pla es va implementar al districte de Ciutat Vella, així com als entorns del Parc Güell i la Sagrada Família, encara que amb el temps es va ampliar el perímetre, incloent altres zones com els voltants del Camp Nou i de la Casa Vicens. Per poder establir criteris normatius, el document contempla el concepte de souvenir, referint-se a una tipologia d'articles variada “adreçats principalment a turistes i destinats a l'ús de regals, records o ornaments”.
Tot i que la normativa no fixa cap criteri de regulació sobre el contingut o la qualitat estètica dels souvenirs, sí que s'aplica la Llei 19/2020 d'Igualtat de Tracte i no Discriminació, que, en relació amb els locals i els espais oberts al públic, prohibeix la difusió de publicitat discriminatòria. No obstant això, no n'hi ha prou per establir un límit, ja que s'entra en una zona de conflicte en termes de lliure comerç i de llibertat d'expressió.
D'altra banda, els propietaris de les botigues de records denuncien que la proposta és un atac injustificat al sector. Alok Lahad, president de l'Associació de Negocis Turístics de Catalunya i comerciant amb 28 anys de trajectòria a la capital catalana, és un dels més crítics: “Qui decideix què és mal gust? Nosaltres donem feina a moltes persones, som una indústria que genera feina i l'Ajuntament vol imposar regulacions arbitràries”, defensa Lahad. Pel president de l'associació, les limitacions imposades pel consistori han anat en augment sense una justificació clara: “Abans podíem exposar postals i llibres, ara no. Després ens van prohibir penjar productes a la façana i posteriorment els souvenirs havien d'estar al fons de la botiga sense ser visibles des de fora”, explica. Lahad considera que aquestes restriccions només busquen invisibilitzar un sector legítim del comerç: “Si no volen turisme a Barcelona, que tanquin el port i deixin de fer visats, però no poden atacar les botigues de souvenirs com si fóssim els culpables”, censura l'empresari.
Tags:
COLLONADES
