A l'ocàs de la Guerra Freda, la CIA es va endinsar en un terreny desconegut per a la intel·ligència: va fracassar en fer servir la visió remota per localitzar el llegendari Arca de l'Aliança, una relíquia bíblica envoltada de misteri i poder. Tot va quedar en un bluf. Els Estats Units es van embarcar en una sèrie de projectes encoberts amb l'objectiu d'utilitzar mètodes no convencionals per recol·lectar intel·ligència. Entre aquests esforços hi ha el polèmic ús de la “visió remota” o extrasensory perception (ESP, per les sigles en anglès), un suposat fenomen psíquic que permetria a un individu accedir a informació sobre llocs o objectes sense estar físicament present.
Un dels episodis més absurds d‟aquest enfocament va ser l‟intent de localitzar la llegendària Arca de l‟Aliança. Aquest artefacte bíblic, que segons les Escriptures albergava les Taules de la Llei lliurades a Moisès, va ser usat per la CIA com a objectiu d'un experiment el 1988, sota l'anomenat Project Sun Streak, segons documents desclassificats ara dels quals informa el Jerusalem Post.
El Project Sun Streak va ser un derivat de la iniciativa més àmplia coneguda com a Project Stargate, creada per explorar les aplicacions militars i d'intel·ligència de la percepció extrasensorial. En plena rivalitat geopolítica amb la Unió Soviètica, els Estats Units buscaven qualsevol avantatge en el camp de l'espionatge, fins i tot si aquesta implicava endinsar-se en territoris pseudocientífics.
La visió remota consistia a entrenar “psíquics” perquè, mitjançant focus de concentració profunda, poguessin visualitzar objectes, persones o llocs inaccessibles físicament. En el cas específic de l'Arca de l'Aliança, un psíquic identificat com a Remote Viewer No. 032 va ser encarregat de la tasca. Se us van proporcionar coordenades geogràfiques sense context ni informació addicional sobre la ubicació o l'objectiu. Segons els informes desclassificats, la descripció proporcionada per aquest vident va ser sorprenentment detallada i evocadora, i es va alinear parcialment amb les descripcions bíbliques de l'Arca.
El Remote Viewer No. 032 va descriure un objecte que s'assemblava a un “cofre de fusta ornamentat”, recobert d'or i plata, amb figures angelicals de sis ales gravades a la superfície. Va afirmar que l'artefacte estava amagat sota terra, en un lloc fosc i humit ubicat a l'Orient Mitjà.
El suposat vident també va esmentar estructures properes similars a doms de mesquites i persones que parlaven àrab. Més enllà de la ubicació física, el psíquic va fer afirmacions sobre el propòsit de l'Arca, suggerint que no només contenia memòria històrica, sinó que també tenia un significat profundament espiritual.
El més inquietant va ser l'advertiment sobre una “presència protectora” que envoltava l'objecte, capaç de causar danys catastròfics als que intentessin accedir-hi sense permís. Aquesta afirmació evoca les històries bíbliques que atribueixen a l'Arca un poder diví i destructiu per protegir-se d'amenaces.
Tot i que aquest relat és intrigant, els esforços de la CIA per utilitzar visió remota van enfrontar crítiques severes tant en la seva època com després, després de la desclassificació dels documents. Els escèptics argumenten que els mètodes utilitzats no tenien fonaments científics i que els resultats obtinguts eren subjectius, impossibles de verificar i, per tant, inútils per a la intel·ligència pràctica. Des del punt de vista arqueològic, la manca de proves físiques de l'Arca de l'Aliança continua sent un obstacle insalvable. La seva existència i ubicació exactes romanen embolicades als misteris de la tradició religiosa i el mite. Els experts consideren que les descripcions dels vidents podrien simplement haver derivat d'informació cultural àmpliament coneguda, més que no pas d'algun tipus de percepció extrasensorial.
El 1995, després d'anys d'experimentació, la CIA va desestimar oficialment els programes relacionats amb la visió remota, i va concloure que aquests no produïen resultats precisos ni fiables. El Project Sun Streak i altres projectes similars van quedar relegats a un capítol polèmic dins la història dels mètodes d'intel·ligència. També Institucions com el National Research Council (NRC) van avaluar la viabilitat de la percepció extrasensorial a la dècada de 1990, concloent que no hi havia evidència suficient per demostrar que la visió remota funcionava de manera consistent o que pogués generar informació útil.
Tant el NRC com les avaluacions específiques encarregades per la CIA van constatar que no existia evidència sòlida per donar suport a la visió remota com una eina fiable o consistent, consolidant l'escepticisme científic sobre aquests programes. - elperiodico.com
Tags:
COLLONADES
