I més en concret: un mocador de paper, un tissue, un kleenex, si s’opta per la marca comercial original. Això és el que sembla ser que tenia Macron sobre la taula que compartia amb altres líders europeus en el viatge llampec a Kíiv per donar suport a Ucraïna fa una mica més d’una setmana. Mitjans russos, fins i tot fonts oficials, han qualificat la trobada de reunió de drogoaddictes i a les xarxes socials han aparegut imatges d’una suposada cullereta i d’una bossa de cocaïna que Macron amaga al veure’s descobert per la càmera. La intel·ligència artificial permet manipular imatges amb gran facilitat. I el que probablement era un mocador de paper rebregat i amb les restes d’alguna secreció nasal del president francès ha passat a ser un objecte sospitosíssim i que abona la teoria putinesca que tots els líders europeus són corruptes i drogates.
Res de nou sota la capa del cel en la batalla de la desinformació, però el gest humà de l’usualment hieràtic Macron és una cosa que tots aquells a qui alguna vegada ens ha degotat el nas hauríem de comprendre. Qui no s’ha trobat un mocador de paper fet servir a la mà i sense una paperera a prop? Els nord-americans de Kimberly-Clark, que van llançar el mocador de paper com un producte desmaquillador i que després, fa més o menys un segle, es van adonar que la gent el requeria per mocar-se, es van trobar gairebé per atzar amb un negoci milionari. Un èxit de nassos, òbviament.
Qui no s’ha trobat amb un mocador de paper fet servir a la mà i sense una paperera a prop? Descobert el filó, un dels seus primers anuncis recomanava així l’ús dels mocadors d’un sol ús: “No et guardis el refredat a la butxaca”. Van fer diana. I vam començar a veure el mocador de roba d’ús comú com a antihigiènic i repugnant.
Avui, com que el pèndol s’ha mogut, podria ser que hi hagi qui consideri un malbaratament els mocadors d’un sol ús, pels mateixos motius ecològics o semblants pels quals caldria renunciar als bolquers o a tampons i compreses. Hi ha ganes, en algunes cases, de tornar a rentar els draps bruts.
En qualsevol cas, una confessió personal i un consell que podria servir-li fins i tot a un president: jo sempre porto un mocador de butxaca de seda per si de cas, no fos cas que hagi d’eixugar-me alguna llàgrima o que no sàpiga on ficar el tissue amb alguna cosa del meu producte interior brut.
Tags:
COLLONADES
