Es veuen més boques obertes que durant les votacions d'Eurovisió. Van i venen hordes de turistes en formació selfie. Mil dits assenyalant al cel com si acabessin d'albirar a Superman. Carrer Mallorca: és una de les voreres amb millors vistes a la Sagrada Família. Ningú mira al sòl, no. Si ho fessin, veurien a la gatzoneta a una noia amb mico blau. Està pintant un parell de rajoles de carrer amb un corró i posat meticulós. El típic ‘panot’ de la flor. “Vols estampar la teva samarreta?”, convida a tot el que es per a en sec. Desplega una peça sobre el paviment tintat. Masajea la tela amb manyaga d'artista. Un minut i apareix un estampat pel qual mataria qualsevol turista dels quals estan mirant al cel. “La bellesa amagada en l'inesperat”, que diu ella. “Flor de Barcelona”, s'anuncia dies després en una web de Berlín. La samarreta es ven per 59 euros. “Estampacions pirates originals”, dona fe Instagram. El procés en format reel porta ja més de 3,4 milions de visualitzacions.
La noia del mico blau és Emma France Raff, alemanya criada a Portugal. Allí, a Porto, va estudiar disseny tèxtil. Parles 5 minuts amb ella i et veus capaç fins d'enfrontar-te a una crida de Vodafone. Supura un idealisme contagiós. Nom de guerra del projecte: Raubdruckerin, alguna cosa així com ‘estampadora furtiva’. En femení, recalca ella. “És bonic que hi hagi paraules femenines -diu-. Normalment són masculines -s'encongeix d'espatlles-, per què?”.
Ja la reconeixen pels carrers amb passió de fan. Alguna de les seves estampacions pirates (la vistosa claveguera de Berlín) té més de 5,7 milions de visualitzacions en xarxes. A hores d'ara virals, hi ha qui es lleva la samarreta en veure-la perquè la hi estampi ‘in situ’ a peu de vorera. Li envien mil fotos de potencials dissenys de carrer. “És aclaparador, no aconseguim respondre a tots els missatges”, esbufega Orpheas Tziagidis, el company furtiu d'Emma. Ell s'encarrega de fotos, vídeos, disseny i logística.
Fa ja una dècada que Emma i Orpheas viatgen pel món mirant al sòl. Estampen samarretes, dessuadores i bosses directament de voreres, clavegueres i tapes de carrer. Han passat el corró per sòls de més de 30 ciutats, calculen. Roma, París, Lisboa, Budapest, han arribat a Istanbul i a l'Índia. Intenten explorar noves ciutats cada any. El seu és un ‘street art’ però al revés. Descobreixen detalls ignorats de les ciutats i els donen una segona vida en el pit d'algú. Moda sostenible amb història. Totes les samarretes porten les seves coordenades impreses.
“Esteu creant tatuatges de la ciutat!”, els va dir una dona a Barcelona. “És una forma bonica de dir-ho –somriuen-. El millor és quan la gent comença a descobrir dissenys en els quals mai s'havia fixat. Inspires a les persones a veure la ciutat d'una altra forma”. La màgia –insisteixen- està en l'inesperat. Emma ha arribat a estampar en samarretes senyals de trànsit, plantes tropicals, verdures, galetes...
"Barcelonina", es llegeix en una altra de les noves samarretes anunciades en la web. Aquesta la van piratejar en ple passeig de Grácia. La tipografia 'vintage' és d'una tapa de l'antiga Companyia Barcelonina d'Electricitat. Passa desapercebuda enfront de la boutique de Valentino, gairebé fregant la Diagonal. “Va ser bastant emocionant estampar-la entre tanta gent i trànsit”, recorden. Estaven nerviosos. En la seva anterior visita a Barcelona els van posar una multa. “Hem d'admetre que ens agrada aquest subidón”, somriuen.
“Normalment no tenim problemes”, prometen. Usen tinta ecològica, rentable, sempre deixen el sòl impol·lut. Més net del que estava, això segur. Ho escombren abans i ho esbandeixen després. L'espai públic –és el que volen demostrar- hauria de ser de tots. “Utilitzat amb sentit comú i respecte –puntualitzen-, però també amb llibertat i creativitat”. El seu lema? “Modelem la ciutat nosaltres mateixos”. Han començat a impartir tallers.
En la seva anterior visita a Barcelona, fa ja 7 anys, Emma va estampar en tres dies 170 samarretes i 40 bosses. Ara ja només fan al carrer “el procés creatiu”: localitzar i piratejar. “S'estava perdent l'espontaneïtat del projecte”, justifiquen. Havien de viatjar amb maletes XXL i estampar més de 200 samarretes en pocs dies. “Ara tenim més temps per a triar i desenvolupar dissenys”. Les sèries continuen sent limitades i es reprodueixen mitjançant tècniques artesanals, com la serigrafia. D'una en una. D'aquesta última visita a Barcelona encara els queden dues sèries per revelar.
El seu objectiu a llarg termini? “Continuar inspirant a les persones a veure la seva ciutat amb nous ulls –responen-, i tal vegada trobar col·laboradors. Ens encantaria que nostres dissenys de Barcelona es venguessin localment”. És aquí on comença la segona part del projecte, diuen: quan la gent es posa les samarretes de carrer. “I es converteixen en part del projecte”, apunta Emma. “Poden parlar d'això, mirar-se al mirall, passar pel mateix carrer: ‘La meva samarreta es va fer aquí’”. Al carrer Mallorca, on ja ningú mira al sòl. Ana Sánchez a el periòdico.
Tags:
- COLLONADES
