Els que matinaran saben que dilluns són un bon dia per endevinar l'energia mediàtica de la setmana. I aquesta setmana fa olor de fang i d'una estridència fratricida que pretén mobilitzar els ciutadans de cara a la manifestació de diumenge amb el lema “Màfia o democràcia”. Les tribunes d'opinadors, a mig camí de l'homilia i el comunicat de guerra, inauguren la setmana amb la notícia, que encara no ho és, que el Tribunal Constitucional aprovarà la llei d'Amnistia.
No cal tenir l?instint analític d?Enric Juliana per entendre que el vaticini preocupa. A EsRadio, Federico Jiménez Losantos rebateja el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, com Cándido Cop Pumpido. Losantos subratlla que queda pendent el tema de la malversació, i, conversant amb un expert, arriben a la conclusió que si la llei s'aprova, serà difícil que el president Carles Puigdemont no hi pugui tornar. Losantos es pregunta si Puigdemont tornarà el 18 de juliol, que és, recorda, sant Frederic.
A la Cope, Carlos Herrera també s'apunta a l'editorialisme dels malnoms i truca a la llei d'Amnistia “llei d'impunitat judicial”. Afirma que el tribunal actuarà “perrunament” i aprovarà el text que, segons ell, dicten els diabòlics tentacles del president Pedro Sánchez. A Onda Cero, Carlos Alsina intenta fer una radiografia del context polític actual i qualifica la llei d'Amnistia de “mite fundacional d'aquesta legislatura”.La ferocitat dels editorials convida a preguntar-se si el gran problema d'aquest país –sigui quin sigui– és, a hores d'ara, l'aprovació d'una llei que, fins ara, no s'ha aplicat amb el rigor que se li pressuposa. Al final, com el senyal lluminós d'APLAUSE, que als platós de televisió adoctrina el públic, brilla, amb una llum sinistra, la consigna de la manifestació convocada per Alberto Núñez Feijóo: “Màfia o democràcia”.
No són, per desgràcia, conceptes incompatibles, i ha de quedar clar que el dilema és retòric i que, posats a escollir, Feijóo és partidari de la democràcia. L'historial de condemnes contra polítics del PP ens podria confondre (com ens confondria creure que la corrupció és patrimoni exclusiu del PP), però situa els escarafalls de Feijóo en l'àmbit de la vergonya aliena i de la desesperació electoralista. Podem concedir-li el benefici del dubte i pressuposar que, efectivament, el preocupa que altres governants actuïn amb un rigor moral semblant al que va definir l'actuació de, per exemple, Luis Bárcenas, Francisco Correa o Rodrigo Rato. Per situar-nos a la jerarquia de valors d'aquest àmbit, ens convé mirar què passa als narcoestats moderns i recordar els principis d'Al Capone, màxima autoritat en ciència mafiosa: “S'aconsegueix molt més amb bones paraules i un revòlver que només amb bones paraules”. - Sergi Pàmies a la vanguardia.com
Tags:
- COLLONADES
