AFP - Acorralada contra la frontera alemanya, la localitat polonesa d'Osinow Dolny compta tan sols amb 200 habitants, però té 150 perruquers. Les dones de Berlín i la seva regió s'hi traslladen per milers per posar-se guapes pagant uns preus baixos. Saló Zuzanna, Saló Gabi, Saló Ada, Saló Teresa: el carrer principal d'Osinow Dolny arrenglera els seus cartells de colors acidulats que mostren noies joves amb metxes bicolors i recollits punxeguts. La llegenda assegura que Osinow Dolny, situada a tan sols 60 quilòmetres de Berlín, compta amb la concentració de perruquers més important del món. Entre les granges desmanegades d'aquest racó oblidat per l'arrencada econòmica polonesa, els salons --alguns dels quals ofereixen des de manicura i tractaments del rostre fins a solàrium i cafè gratuït-- han anat sorgint als jardins, en instal.lacions prefabricades o en petites construccions contigües a les cases. Aquí, els cabells tallats, tenyits, permanentats i escabellats són exclusivament alemanys. El Saló Karin ja dóna una nota de color a la porta. Sigueu benvinguts, està escrit en alemany. A l'interior, l'zloty, la divisa polonesa, ja ha perdut el seu valor. Els preus estan fixats només en euros, i no són cars. Un tallat de dona, quatre euros. Amb mascareta, dos euros suplementaris. Color, amb celles incloses, 20 euros.
Enmig de l'estrèpit dels assecadors, Brigitte Arnzk fa comptes: "A Alemanya, el meu tallat costaria 13 euros". Aquesta berlinesa de 70 anys, que s'hi ha traslladat amb la seva veïna, es conforma amb el servei mínim. Ja s'ha tenyit a casa, de color castany. "Així surt més barat", argumenta.
A prop de l'aigüera que s'utilitza per rentar els cabells, Gudrun Knapp explica el seu cas: "Vinc aquí cada sis o vuit setmanes, des de fa 15 anys, sempre al mateix saló. A Alemanya no m'ho podria permetre pas". Els 60 quilòmetres que ha de recórrer per poder arribar fins a aquesta localitat es rendibilitzen: "Aprofito per posar gasolina i també per comprar coses per al nadó" més barates en aquest costat de la frontera.
Les jubilades alemanyes, reines d'aquests salons, constitueixen una clientela molt matinera a la qual les perruqueries s'adapten. Les sessions de rentat, tallat i pentinat comencen a les set del matí. Els diumenges inclosos.
La comunicació es redueix al més essencial. "Tallar, eixugar", diu Brigitte. "Ja, ok, ok, bitte schön", li respon Jolanta Zelinska. Res de xafardejos sota l'assecador, ni de lectura de revistes del cor. En canvi, la televisió polonesa escup els seus decibels, col.locada entre els carrets de bigudís i els bidons de tint vermell coure i caoba envellutat.
Jolanta va obrir el seu saló ara fa nou anys, en una època en la qual la localitat vivia sobretot de la venda als alemanys de cigarrets i productes alimentaris. "Vaig començar a treballar en un mercat, però després de casar-me em vaig fer perruquera perquè, com que la frontera queda a prop, hi ha feina", explica.
En aquella època, a Osinow Dolny només hi havia un grapat de perruqueries. Ara ja en són més d'una trentena, com a fruit del flux de clients atrets per la diferència de preus. La recerca d'oportunitats d'estalviar s'ha convertit en un esport nacional a Alemanya.
Tampoc Eugeniusz Swierczynski creia que el seu destí seria ondular i allisar serrells alemanys. "Però vaig veure que amb això hi havia diners per guanyar", diu. De manera que va obrir un saló als baixos de casa seva fa 10 anys. "Tinc 40 clients al dia, i una mitjana de caixa de 300 euros", explica envoltat per l'exèrcit d'aprenents, vestits amb camises blanques o negres, que dirigeix.
¿El seu gran temor? "La introducció de l'euro" a Polònia, no abans de tres anys. "Els preus augmentaran, els salaris també, i no se sap com es pagarà", acaba Swierczynski.
I a sobre sempre podràn dir que els hi prenen el pel als alemanys.
