EL PERIODICO - Milers de persones a tot el planeta diuen que somien amb ell. Una web els posa en contacte per intentar desxifrar el fenomen, però tot apunta que es tracta d’una estratègia publicitària; una de molt bona, això sí.
La història, suposadament (subratllant el suposadament), comença al consultori d'un psiquiatre de Nova York, i la comença una pacient que dibuixa a llapis la cara d’un home que de tant en tant se li apareix en somnis. És el retrat d’un subjecte alhora anodí i inquietant, una persona que bé podria passar per pederasta o violador, o alguna cosa pitjor. La dona assegura que no l’ha vist mai abans, i el psiquiatre en pren nota i per una simple badada deixa el dibuix sobre la taula, i al cap d’uns dies passa una cosa estranya: un altre pacient el descobreix i diu que aquest home se li apareix en somnis.
Dos novaiorquesos somien amb el mateix individu inquietant i cap el coneix. ¿És possible? Al psiquiatre la casualitat li sembla extraordinària, i per si de cas, només per si de cas, envia còpies del retrat als seus col·legues. Uns mesos més tard, la casualitat es transforma en fenomen, de moment inexplicable: quatre pacients més identifiquen l’home, afirmen que el veuen en somnis i diuen que no s’assembla a ningú que coneguin. La resta de la història és previsible. El retrat comença a circular per tot arreu i desenes, primer, després centenars, i al final milers de persones entren a fer créixer el club dels-que-somien-amb-l’home-inquietant. Algú, per descomptat, decideix obrir una pàgina web, i les teories que intenten desxifrar l’enigma, o misteri, o endevinalla, comencen a estar a l’ordre del dia. I encara se segueix especulant.
Després de la increïble coincidència que unes 2.000 persones a tot el món diguin que somien amb la mateixa cara (a París, Roma, Berlín, Moscou, Londres, Sao Paulo, Nova York, Los Angeles, Teheran, Pequín, Estocolm, Bilbao, Nova Delhi, l’Havana, Barcelona, naturalment), després d’això que per a molts voreja no ja l’inversemblant (que s’hi acosta), sinó directament l’absurd fantàstic, el que sens dubte crida més l’atenció després d’això és que l’home amb aspecte de violador o pederasta ha resultat, si es jutja pels relats dels somiadors, una cosa semblant a un àngel. Un àngel lleig i amb cara malvada, però un àngel.
Un guru o un déu
Aquests relats inclouen des d’una dona que afirma que l’home se li apareix en somnis i la conquista amb els seus “gestos romàntics” i les seves “paraules suaus”, li compra flors i joies i la porta a sopar, o bé a veure la posta de sol en una platja; una altra dona que explica que acostuma a volar amb ell sobre la ciutat, i una altra que diu que es presenta vestit de Santa Claus, i que aconsegueix fer-la tan feliç com quan era petita; i fins i tot un home que assegura que no ha tingut mai relacions ni fantasies homosexuals, però que des de fa un cert temps somia amb freqüència que fa l’amor amb l’home inquietant, admetent fins i tot que aquest té molta imaginació al llit i aconsegueix donar-li plaer. Pensar que aquestes faccions de nen pervers són la façana d’un nen pervers és, doncs, enganyar-se. Res més lluny de la realitat.
Els que són capaços de creure que un fenomen així entra al món plausible s’aferren a teories com la de l’arquetip junguià, segons la qual hi ha imatges compartides que tots tenim emmagatzemades a l’inconscient, disposades a aflorar en moments de crisi; hi ha la interpretació religiosa, per descomptat, segons la qual es tracta de la cara de Déu, i hipòtesis més esbojarrades com la que diu que aquest home existeix en la realitat i s’introdueix en els somnis de la gent gràcies als seus poders paranormals. Però la teoria que compta amb més adeptes, la que explica el fenomen més fàcilment i menys paranormalment –convertint-lo en una cosa d’allò més terrenal– és la que apunta que es tracta d’una campanya de màrqueting viral. Ni un déu ni un guru ni els arquetips de Jung: uns publicistes molt i molt llestos; una idea molt i molt bona.
Algú que va tenir la iniciativa de comprovar qui havia registrat el domini thisman.org –centre informatiu, de debat i especialment de contacte entre aquells que han somiat, o suposadament somiat, amb la inquietant cara– va trobar que darrere de tot hi ha una agència publicitària italiana, Guerriglia Màrqueting (GM), especialitzada en campanyes que probablement a ells mateixos els agradaria que es qualifiqués de subversives, encara que seria just titllar-les d’alternatives. Les peces encaixen, o encaixarien, si no fos perquè els responsables de GM tenen la seva pròpia versió.
A la pregunta de si es tractava d’una campanya publicitària –i en cas de ser-ho, per publicitar què– el portaveu de l’agència, Guglielmo Cavelli, va contestar el següent: “Milers de persones a tot el món somien amb aquest home i vostè segueix pensant en un ardit publicitari. L’única raó per la qual vam crear aquest domini va ser per ajudar alguns amics a intentar resoldre l’enigma”. Encara que naturalment: si es tracta d’una campanya potser és molt aviat per espatllar la coartada.
Per demostrar que no menteix, Cavelli ofereix fer d’enllaç amb un somiador. A Barcelona. L’home es diu Iván. “Precisament ahir a la nit vaig somiar-hi –diu–. Em perseguia”. Assegura, com tots, que en la vida real no coneix a ningú que se li assembli, diu que fa dos mesos va començar a somiar amb ell i explica que una tarda li va arribar un missatge per internet amb la cara en qüestió. “Vaig buscar la pàgina web i em vaig posar en contacte amb ells, i ara hi participo molt activament: vull saber què està passant”. O suposadament saber-ho.
