Un nou videojoc permet a les nenes comprar condons virtuals

Un nou videojoc permet a les nenes comprar condons virtuals

Un nou videojoc en línia ha despertat al Regne Unit les crítiques de molts pares que veuen en aquest un important risc per a l'educació de les seves filles. I és que les menors poden comprar-únicament com a part del joc-condons i pastilles del dia després virtuals.
Els jugadors de My Minx poden vestir els seus personatges a la moda i també adoptar nens, seguint així els passos de moltes celebrities, com Brad Pitt i Angelina Jolie. Després de la catàstrofe del terratrèmol d'Haití, el joc inclou l'opció d'adoptar a nens que han quedat orfes després de la tragèdia.
Però, sens dubte, la polèmica al voltant de My Minx part del fet que les jugadores, moltes dels quals són nenes, poden portar els seus 'Minx' a beure als clubs ia lligar, al que se suma el fet de poder comprar condons virtuals i, fins i tot, la píndola postcoital.
Les 'Minx' són personatges femenins als quals pot vestir-se de la manera que més agradi a cada un i seguint les tendències del moment. De fet, en el mateix joc aquestes 'Minx' rivalitzen en qüestió d'estil per a ser reconegudes com la 'Minx d'Minx'.
El joc, que no té restriccions d'edat, ja compta amb uns 20.000 membres, alguns amb només set anys d'edat. Moltes associacions de pares no han trigat a manifestar el seu rebuig cap al que han considerat una forma d'explotar els nens en benefici propi.
"Ja hi ha prou pressions en el desenvolupament dels nens. No necessitem més", ha dit el portaveu d'una d'aquestes associacions, que considera que el joc fomenta la promiscuïtat i que s'estan enviant "missatges equivocats".
"Pel que fa a l'adopció de nens, el joc porta als menors a creure que no necessiten preocupar-se per qüestions morals o ètiques", afegeix. De moment, els creadors de My Minx no s'han pronunciat al respecte. FONT - 20Minutos.

decadència!

Corbacho: ''Els comptes de la Seguretat Social tenen una salut de ferro''

Corbacho: ''Els comptes de la Seguretat Social tenen una salut de ferro''

• El ministre de Treball demana als partits que facin ''menys crítiques i més propostes''
• El polític reclama que s'acabi amb la cultura de la jubilació anticipada

El ministre de Treball, Celestino Corbacho, ha afirmat avui que els comptes de la Seguretat Social tenen "salut de ferro", ja que s'han pagat totes les despeses el 2009 i "han sobrat 8.000 milions". EL PERIÓDICO...LLEGIR ARTICLE.

deu ser l'acudit del día. Ai que patirem!, el ferro es rovella, que no ho sap el Justo Molinero, que no se'l creu ni la seva familia. Aquest pajaru és el que va afirmar categoricament que no arribariem als 4 milis d'aturats, i mira, ja els hem superat.

Una malaltia genètica li fa semblar molts anys més gran, encara que només en té 13.

Una malaltia genètica li fa semblar molts anys més gran, encara que només en té 13.

Zara Hartshorne, de Rotherham (Regne Unit), té només 13 anys, però aparenta molta més edat a causa d'una estranya malaltia genètica que ha convertit la seva vida en un malson.
La seva mare, Tracey, sap el que significa tenir l'aparença de la seva filla sent només una adolescent, i és que ella pateix la mateixa malaltia. La lipodistròfia, que pot tenir causes molt diverses, produeix absència del teixit adipós sota la superfície de la pell.
La jove no pot portar una vida normal. Cada vegada que puja a l'autobús o va al cinema i demana un tiquet infantil, tothom la mira de manera estranya pensant que es tracta d'algun tipus de broma.
"És humiliant", diu la nena en declaracions al Mirror. "Passa tot el temps (...) Quan porto l'uniforme de l'escola la gent pensa que és una disfressa". Zara Hartshorne té la seva cara plena d'arrugues, bosses als ulls i pell despenjada. Trets comuns en dones d'edat avançada però no a la cara d'una adolescent, com és el cas.
A l'escola, les burles dels seus companys són constants: "Em diuen 'àvia' i 'mono'. De vegades em fico al bany i em poso a plorar (...) De vegades els contesto i després rotllana, però altres vegades només m'aguanto ", explica.
La seva mare només vol ajudar a la seva petita. Ella sap el difícil que ha estat la seva vida i no vol que la seva filla passi per el mateix. Tracey Hartshorne va deixar els estudis per no suportar més burles a l'escola, i quan va tenir edat de sortir amb nois recorda que la seva autoestima estava per terra. "Em trenca el cor pensar que Zara pugui viure el mateix", diu.
La senyora Hartshorne, de 41 anys d'edat, és mare de cinc fills, d'ells, dos més pateixen lipodistròfia però no amb la mateixa gravetat que Zara, la petita dels germans.
Al voltant d'unes 2.000 persones a tot el món pateixen aquesta malaltia contreta de forma hereditària. No obstant això, la lipodistròfia també pot contreure "com a efecte colateral de certes teràpies amb fàrmacs", segons experts, i també s'associa amb altres desordres immunològics.
No té cura, però alguns pacients poden millorar el seu aspecte físic mitjançant intervencions estètiques. Una solució que de moment a Zara Hartshorne, que ja s'ha sotmès a un lifting i s'ha retocat la pell del coll, no sembla donar-li bon resultat. FONT 20 MINUTS.

Batalla cibernètica per canviar finestres.

Batalla cibernètica per canviar finestres.

La campanya 'Renova't' enfronta l'Institut Català d'Energia amb empreses del sector que, segons la Generalitat, han fet una utilització indeguda de la imatge de la proposta. El govern no es va reservar el domini 'plarenovat.cat' d'internet i ha estat utilitzat per algunes empreses
Ningú al departament d'Economia i Finances s'imaginava que un pla per subvencionar el canvi de finestres que no tanquen bé i deixen passar el vent desfermaria un huracà. Tanmateix, és el que ha passat, i ara els responsables de l'Institut Català d'Energia (Icaen) intenten allunyar-lo.
D'una banda, han hagut d'improvisar una ampliació de pressupost perquè, en quinze dies, les 2.300 sol·licituds rebudes –que representen una mitjana de 1.500 euros de subvenció per cas– han exhaurit els 3,3 milions d'euros que s'hi havien destinat per a quatre mesos. La conselleria esperava menys peticions, i equest error de càlcul ha provocat una llista d'espera considerable.
Però el principal conflicte és amb les petites empreses candidates a participar en el projecte, prèvia autorització expressa de la Generalitat. La reacció de l'Icaen, amb un advertiment amb aspecte d'amenaça, a un intent de pirateig cibernètic de la campanya ha provocat les ires al sector.
La campanya té l'objectiu de promoure l'estalvi energètic –si les finestres tanquen bé, es consumeix menys calefacció–, però el mercat l'ha rebut com una mesura d'estímul econòmic que pot contrarrestar parcialment. els efectes de l'aturada de la construcció. Els instal·ladors de finestres necessiten de manera imperiosa aconseguir encàrrecs, i ràpidament van detectar un descuit de la Generalitat que els obria una porta: l'Icaen no s'havia reservat el domini d'internet plarenovat.cat –tot i haver-lo anunciat en un esborrany del pla distribuït en el sector– i algunes empreses van aprofitar-lo per fer-se publicitat. També van trobat lliure el plarenovat.com.
Encara que aquestes webs adrecen l'usuari a la web oficial del pla, amb el domini plarenovat2010.cat, la conselleria considera que "inicialment" es va produir un ús indegut dels logotips de la campanya. Fins i tot ha demanat als seus serveis jurídics que estableixin si es pot considerar un frau. "Ara ja ho han retirat, però al principi hi havia webs que barrejaven el logotip oficial amb publicitat d'empreses del sector", afirma un portaveu d'Economia i Finances.
Segons el departament, aquestes webs podien "confondre l'usuari" i fer-li pensar que les empreses que s'hi anunciaven estaven acreditades per la Generalitat per fer instal·lacions subvencionables. "Havíem d'advertir als ciutadans perquè no els enganyessin", argumenta el portaveu.
I per evitar l'engany, van publicar a la web oficial un avís que deia: "Atenció: l'única web oficial i utilitzada per ICAEN pels Plans Renovat és www.plarenovat2010.cat. Qualsevol altre domini que inclogui el text 'plarenovat', no ha estat autoritzat per l'ICAEN i, per tant, les empreses que en elles s'hi anunciïn no seran acceptades com a empreses col.laboradores del pla."
"Algunes empreses s'han queixat perquè creien que els denegaríem l'acreditació pel fet d'haver-se anunciat en una d'aquestes webs, quan en realitat una cosa no tés res a veure amb l'altra. Les acreditacions s'atorguen o es deneguen amb criteris tècnics", puntualitza el portaveu.
El cas és, però, que l'avís publicat inicialment sí que deia que les empreses que sortissin a les webs desautoritzades no obtindrien el permís. "Però ja hem corregit el text. El que volíem dir és que les empreses que apareixien en aquelles webs no tenien necessàriament l'adrecitació, i això és el que diu l'avís nou", admet la conselleria. Per llegir-lo, s'ha de passar el ratolí pel damunt de la crida "Avís important" que es troba a la portada de la web del pla. El text és el mateix que en la primera versió, amb l'afegit de la paraula "necessàriament", que el suavitza. F0NT - AVUI.CAT.

Thatcher va intentar perdre 10 quilos en 15 dies a base d'ous

Thatcher va intentar perdre 10 quilos en 15 dies a base d'ous

Thatcher va intentar perdre 10 quilos en 15 dies a base de menjar 28 ous a la setmana a l’arribar al poder el 1979. Els arxius s’han obert i els documents ho avalen. Darrere de l’èxit electoral de l’exprimera ministra britànica, Margaret Thatcher, hi va haver molts ous. Molts més fins i tot del que tothom ja sospitava. El 1979 la tigressa conservadora va planejar un programa d’aprimament per millorar la seva imatge davant les càmeres amb la mateixa disciplina i minuciositat que la seva campanya electoral. La candidata dels tories, que llavors tenia 53 anys, tenia un pes perfecte, però com els passa a moltes dones al mirar-se al mirall, va pensar que havia de rebaixar les corbes. La dieta Thatcher, descoberta ara en un full groc oblidat dins de la seva agenda personal d’aquell any en què va arribar al poder, era bastant irracional, com passa sovint amb les dietes. Consistia bàsicament en un menú de 28 ous a la setmana. El règim draconià, amb què esperava perdre 10 quilos en dues setmanes, es completava amb pomelo, cafè negre o te per esmorzar, a més de cogombre, tomàquet i un filet o una mica de peix, per sopar. També incloïa espinacs, com es podia esperar de la futura dama de ferro. La beguda que acompanyava aquells frugals àpats no era cap altra que un got de whisky, que només consumia els dies que no menjava carn. En una entrevista publicada el mes de març d’aquell any al diari popular The Sun, la líder conservadora, que feia 1,65 d’alçada i pesava 59 quilos, comentava la seva preocupació per mantenir la figura. «Una deliciosa torrada amb mantega i melmelada de taronja és una cosa que no em puc menjar mai. De tant en tant menjo xocolata, però em costa parar». En canvi, l’enciam se li posava malament amb facilitat. «Hi ha verdaderament un límit per a les fulles d’enciam que es poden menjar, sobretot a l’hivern». La dona que amb prou feines dormia cinc hores al dia deia que se sentia «més alerta si no menges gaire i no tens tanta calor. La sang va al cervell, no a l’estómac». Molts es pregunten quins efectes devia tenir en el pensament de la mandatària el règim d’ous i whisky, combinat amb la falta de son. Els detalls de la seva particular fórmula per aprimar-se formen part dels milers de documents que per primera vegada ha divulgat la Fundació Thatcher. Metges i especialistes consultats ahir es posaven les mans al cap, examinant el menú, inspirat, fraudulentament, en l’anomenada dieta de la clínica Mayo, dels Estats Units. El nutricionista en cap del conegut establiment, Donald Hensrud, amb qui es va posar en contace el diari The Times, desaconsellava seguir el pla de l’exprimera ministra. «Nosaltres li hauríem dit que l’abandonés immediatament. És una dieta baixa en hidrats de carboni, però molt restrictiva, sense cereals integrals i amb molt pocs lactis. Com més restrictiva és una dieta, més problemes de salut genera. És potencialment perillosa» Sian Porter, el portaveu de l’Associació Britànica de Dietistes, ha recordat que no és aconsellable perdre més de mig quilo, o un quilo com a molt, a la setmana, si es volen evitar problemes de caràcter intestinal. Recentment un altre personatge ben conegut de la vida britànica, el multimilionari i col·leccionista d’art contemporani Charles Saatchi es va desfer de més de 40 quilos a base de menjar durant mesos nou ous al dia. No se sap quant pes va arribar a perdre Thatcher, però a la foto de la seva triomfant arribada a Downing Street llueix una cintura perfecta. FONT - EL PERIÓDICO.

I ALESHORES PERQUÉ LI DEIEN LA DAMA DE FERRO, I NO LA DAMA DELS OUS, QUE LI ESCAURIA MÉS?.

Laporta aspira a preisdent de la Generlaitat

Laporta aspira a preisdent de la Generlaitat

Laporta aspira a preisdent de le generlaitat, diuen els de e-noticies. Suposo ho corretgiràn, per si de cas us deixo l'enllaç a veure si hi sou a temps de veure la pifia. VEURE. Ai aquests becaris del diumenge.

El 'voyeur' amb un bic blau Juan Francisco Casas exposa a Madrid

El 'voyeur' amb un bic blau Juan Francisco Casas exposa a Madrid

¿Ha de un artista tenir un discurs social, un compromís que superi la seva obra i la seva pròpia personalitat? En veure el treball de Juan Francisco Casas, és difícil respondre a una pregunta que es fan molts historiadors de l'art. Perquè els seus dibuixos, que s'exposen fins al 20 de febrer a la Galeria Fernando Pradilla de Madrid, expressen més una conducta que sentiments: el voyeurisme.
Juan Francisco Casas (La Carolina, Jaén, 1976) no és un desconegut. Va revelar el 2008 la seva intimitat amb dibuixos d'amics, dones nues, d'ell mateix, d'una manera més que singular: la seva única eina era un bolígraf BIC blau. Res més. La novetat d'aquesta exposició, Foreignaffairs, és que l'artista també va utilitzar un retolador negre. "El nom de la mostra és un joc de paraula entre afers exteriors i relacions íntimes", explica l'artista. Acaba de tornar de Roma, on tenia una beca, i les seves obres mostren la seva intimitat, de vegades la més secreta, com en una sèrie d'una dona nua en un llit.
"M'agrada el joc entre la reacció de l'espectador davant d'aquestes imatges i la intimitat molt privada", diu Casas, "perquè, és clar, es tracta de voyeurisme, però l'increïble és que són obres d'art que la gent es porta a casa" . I el voyeurisme, conducta contemplativa condemnada en una societat obsessionada per la protecció de la vida privada, es converteix en sensualitat. Res no és obscè.
La tècnica de Cases és irreprotxable i un es pregunta com és possible aconseguir aquest resultat amb un BIC. "Ja no conte el nombre de bolígrafs que utilitzo per a un sol dibuix", confessa l'artista, "encara que un BIC dóna més del que es pensa". Cada detall és representat amb molt realisme, tot i que Cases no fa posar els seus models. Treu una fotografia-sempre porta una petita càmera digital a sobre-i treballa a partir d'ella. En un dels seus dibuixos-els més grans superen tres metres d'alt-va aconseguir reproduir perfectament una mà i un braç desenfocats. L'artista es passa hores davant d'una obra, tenint cura cada gest, cada línia, no deixa marge per l'error.
"La meva obra és autobiogràfica i és important per a mi que sigui realista, amb tots els detalls, perquè compta moments de vida", explica Casas. Són moments únics, personals, íntims, ja que les models-totes són amigues properes que saben el que els espera-desvelen el seu pit, riuen, es deixen portar per el bolígraf de Cases, que gairebé actua com un fotògraf. Quan se li pregunta per què només hi ha noies, confessa que no ho sap. L'únic noi que apareix és un autoretrat, les mans d'una dona li massatge la cara. "El primer cop que vaig mostrar un treball així, eren les meves mans sobre la cara d'una dona i la gent va pensar en la violència de gènere", lamenta. Curiós, perquè els seus dibuixos expressen sensualitat.
Juan Francisco Casas és conscient que ha trobat la seva manera d'expressar-se, amb un BIC, tot i que també sap que l'ús del bolígraf no ha de ser per sempre. Hi ha d'evolucionar. "Les obres estan protegides, encara que és veritat que em preocupa passar a una altra cosa. El meu cos m'ho demana, em demana activitat i color", assegura. Propera etapa: l'oli - font público.

IDÉES PER MILLORAR EL TRÀNSIT

IDÉES PER MILLORAR EL TRÀNSIT

Idea número 1.- S'hauria de fer carril bici a totes les carreteres i autopistes, així molta gent podria desplaçar-se per l'àrea metropolitana o fins i tot més lluny en velocípede a una velocitat mitjana d'uns 20 quilòmetres per hora, que no està malament i seria una manera d'estalviar combustible i baixar la contaminació que tan preocupa a la Conselleria d'Interior. Aixó si, els ciclistes haurien d'anar equipats amb casc, genolleres, colzeres, armilla (groga els homes i verda les dones) per suposat l'armilla reflectant, i en cap cas podrien excedir els vint-i-cinc quilòmetres per hora.

Idea número 2.- S'hauria de fer un carril patins a totes les carreteres i autopistes, així molta gent podria desplaçar-se per l'àrea metropolitana a una velocitat mitjana de deu dotze per hora sense contaminar, talment els patinadors haurien d'anar degudament equipats amb casc, genolleres, colzeres i armilla reflectant (blava els homes i fúcsia les dones per diferenciar-se dels ciclistes). En cap cas els patinadors podrien sobrepassar els quinze quilòmetres per hora.

Idea número 3.- Fomentar el footing en distàncies més curtes de desplaçament, fer footing és sà i tampoc contamina, en aquest cas les armilles serien de color blanc i no farien falta colzeres ni genolleres tot i que seria recomanable dur-les per si de cas. Aquí no hi hauria límit de velocitat.

Idea número 4.- Aprofitant que els trens de rodalies sovint estan avariats es posaràn a disposició dels ciutadans vagonetes a tracció manual per a dotze persones (tracció tomilet - veure foto o pelis d'en Buster Keaton) per aprofitar els espais en que no circula cap tren per les vies, aquí també s’haurà de dur casc, genolleres i colzeres per si s'ha de saltar sobtadament en marxa en cas de que algun tren casualment circuli per les vies fora de control. En aquest cas no serà necessària armilla ni hi haurà limitació de velocitat.

Hi ha alguna idea més bullint pel cervell, però per avui ja està bé, que un s'ha de dosificar. Va, us en deixo una altra per a les mares que teniu fills o filles. La trobareu aquí.

AUTOPLAGI DEL MEU BLOC PERSONAL

-

Les estrelles de la música es passen al look Avatar

Les estrelles de la música es passen al look Avatar

Així seria Madonna amb el seu look Avatar. Foto: Rolling Stone.(Veure més fotos)

La mítica publicació musical Rolling Stone s'ha sumat a la moda Avatar. I ho ha fet amb un cridaner reportatge gràfic en el qual apareixen algunes de les estrelles més rutilants del panorama musical com si fossin Na'vi, els habitants del planeta ideat per James Cameron. I té la seva gràcia veure Bruce Springsteen de 'blau avatar' (amb la seva cua i tot), a Bono, el líder d'U2, amb els seus pendents en els seus 'orejazas' de Na'Vi: a Brittany Spears o Lady Gaga (més gatitas que mai amb el seu look Avatar); o la parella formada per Jay-Z i Beyoncé (semblen trets d'una peli de 'Blade') - FONT - QUE.ES

Charlie Chaplin li va prendre la xicota a J. D. Salinger

Charlie Chaplin li va prendre la xicota a J. D. Salinger

Londres, 30 ene (EFE) .- El primer amor del novel·lista JD Salinger, mort aquest dijous a casa seva, New Hampshire (EUA), va ser Ooona O'Neill, filla del famós dramaturg nord-americà Eugene O'Neill, peròli va prendre l'actor Charlie Chaplin.
Segons explica el biògraf de Salinger, Kenneth Slawenski, en el seu llibre "A Life Raised High" (Ed. Pomona), la ruptura de Oona amb Salinger i la seva unió amb el gran còmic britànic va ser "la gran tragèdia romàntica de la vida del primer ".
"No hi havia manera d'escapar d'allò: les portades dels diaris portaven fotografies de Chaplin quan li prenien les empremtes dactilars en un judici per paternitat", escriu Slawenski en la seva biografia, de la que avui publica extractes el diari "The Times".
"Els diaris publicaven també articles en què s'acusava l'actor d'haver-li tendit una trampa a la jove i innocent filla del dramaturg favorit d'Amèrica en un diabòlic acte de tràfic de blanques", afegeix.
"L'episodi va ser també públicament humiliant per Salinger. Tothom sabia quins eren els seus sentiments cap O'Neill. Els companys de l'Exèrcit als que havia mostrat orgullós les fotos de Oona ara el compadien", escriu el biògraf.
Malgrat tot, afegeix, "l'orgull i la tenacitat de Salinger van impedir que es lamentés en públic. Per contra, o va fer cas omís del que va passar o va fingir una indiferència estoica".
"A part de queixar-se d'incessants encara que lleus problemes de salut, Salinger va evitar mostrar qualsevol signe de ressentiment. No va ser fins al juliol d'aquell any (1941) quan finalment va reconèixer que odiava a Chaplin", explica Slawenski de l'autor de "El Guardià entre el camp de sègol".

Apolo, el déu dels gelats?

Apolo, el déu dels gelats?

Sostenir que Apolo és el "Déu dels gelats", creure que el calvinisme és un moviment d'homes calbs o assegurar que Luter es va enfrontar al Papa per no deixar-se fotografiar són alguns dels disbarats que han trobat alguns professors espanyols en els exàmens i treballs dels seus alumnes.
El periodista i escriptor Carlos García Costoya ha recollit una bona mostra dels disbarats que es diuen i s'escriuen per tot Espanya en el seu llibre Anècdotes de professors, publicat per l'editorial catalana Styria, que ja va difondre un altre títol semblant del mateix autor sobre els farmacèutics.
Els nervis, les presses i, sobretot, la manca de comprensió dels textos que es llegeixen provoquen aquests disbarats en els alumnes, que a més, estan cada vegada més influenciat pel llenguatge dels mòbils i pel consumisme imperant.
L'autor recorda en el seu llibre que la UE xifra en més d'un 25% la proporció d'alumnes espanyols de 15 anys amb un insuficient nivell de comprensió lectora, vuit punts per sobre del nivell normal.
Una de les anècdotes que recull l'obra de Carlos García Costoya i que il·lustra el problema de la manca de comprensió dels textos es refereix a un examen d'Història en el qual es va demanar als alumnes que comenten els motius que van dur a Luter a enfrontar - el Papa de Roma. Un d'ells va escriure que "el principal motiu de Luter per enfrontar-se al Papa de Roma va ser que no es va voler fer una fotografia amb les seves tesis".
L'alumne va quedar contrariat en veure's suspès i va anar al despatx del professor a retreure-li el suspens ia defensar la seva teoria, mostrant-li que el llibre de text deia exactament: "Luter no es va voler retractar de les seves tesis contra l'Església Catòlica".
A l'autor li semblen també sorprenent que alguns alumnes poguessin definir Apolo com "el Déu dels gelats i els refrescos", a Atles com "el Déu que anava guiant als altres déus pel món perquè en aquella època no s'havien inventat els mapes "o la deessa Cibeles com" la plaça de Madrid on el Reial Madrid celebra quan guanya la Lliga i la Champions ".

Així mateix, provoca el somriure que, davant la pregunta de "quins fets van succeir el 2 de maig", un estudiant replicar: "Podria aclarir almenys l'any?"; Que un altre definís el calvinisme com "el moviment que sorgeix d'un senyor calb ", o que un tercer assegurés que les parts de la cèl lula són" ce-lu-la ".
L'antologia de disbarats d'estudiants en treballs i exàmens, tant en escoles públiques com privades, se centren especialment en les assignatures de Llatí, Religió, Història de l'Art i del Món i Literatura. Segons Carlos García Costoya, la majoria dels mestres coincideixen que, llevat d'alguna excepció, "les barbaritats" que escriuen els alumnes es deuen a les presses, els nervis ja no rellegir la seva resposta, encara que també a que molts no comprenen el que llegeixen i, així, al memoritzar un text de l'examen imaginen el que no és.

Per a la redacció del llibre, l'autor s'ha basat en testimonis directes i experiències de professionals de tot Espanya. Altres de les "perles" que recull aquesta antologia de disbarats són que, entre els cantares de gesta més importants, "hi ha els del Cid Campoamor-pel Cid Campeador-i Leonardo di Caprio (per Bernardo del Carpio)" o "La conferència de Berlín la va convocar Gunilla von Bismarck ".
També s'ha escrit que "Larra li va regalara la infanta Letizia per al seu casament una de les seves obres" i que "Els filòsofs més importants de la il.lustració són Bacó, Espinacca i Descartes".
En el llibre, apareixen també comentaris de professors preocupats per les falta d'ortografia i la tendència a simplificar conceptes ia utilitzar les mateixes abreviatures que els adolescents i joves fan servir en els mòbils. Així, en lloc de "adéu" escriuen en el seu material de classe "a2" o "aa" en lloc d'anys; "b" per "petons", "BRM" per "broma", "qmplaños" per "aniversari", "thanx" per "gràcies", "msj" per "missatge", "xq" per "perquè", i "do" per "diumenge", entre d'altres abreviatures. FONT - PUBLICO.ES

Un nen de vuit anys presenta la seva candidatura a seleccionador de França

Un nen de vuit anys presenta la seva candidatura a seleccionador de França

Un nen de 8 anys, Nicholas, va escriure a la Federació de França de Futbol (FFF) per presentar la seva candidatura amb vista a substituir el seleccionador de l'equip nacional gal, Raymond Domenech, va dir aquest divendres el president de la FFF, Jean-Pierre Escalettes .

"Vaig rebre una carta d'un nen de 8 anys, ben escrita, en la qual es proposava com a seleccionador", va explicar entre rialles Escalettes. Al revers de la missiva que va arribar a les mans del dirigent es llegia un annex titulat "he aquí com veig l'equip de França".
L'escolar va triar un onze "clàssic", va apuntar el president de la FFF, que no va donar detalls sobre l'aprenent de seleccionador.
Recentment, l'ex internacional amb França Lluís Fernández, campió d'Europa amb els 'Bleus' el 1984, va enviar una carta de candidatura a la FFF per ocupar el mateix càrrec que vol Nicholas. Domenech té contracte com a seleccionador fins després del Mundial 2010 de Sud-àfrica, que tindrà lloc entre els propers 11 de juny i 11 de juliol.

pitjor que l'actual seleccionador no ho faria.

Un supermercat britànic prohibeix als seus clients comprar en pijama o descalços

Un supermercat britànic prohibeix als seus clients comprar en pijama o descalços

Un supermercat britànic ha publicat unA circular en la que prohibeix als seus clients entrar a comprar descalços o en pijama. Una de les sucursals de la cadena Tesco a Cardiff, Gal, ha posat cartells que indiquen que "s'ha d'entrar calçat i no es permet roba de dormir".
Un portaveu de la cadena de supermercats va explicar que, encara que l'empresa no té un codi de vestimenta estricte, no volen que la gent vagi vestida inadequadament per no ofendre a altres clients. Per evitar-ho, van posar cartells a l'entrada de la botiga, informa la BBC.
El portaveu de l'empresa, anticipant-se a possibles crítiques, va assenyalar: "No som una discoteca amb normes concretes. Per descomptat que texans i sabatilles són benvinguts". "No obstant això, sí que demanem als clients que no vinguin a comprar en pijama o camisa de dormir, per evitar incomodar o ofendre els altres", ha reconegut.

Una mesura "ridícula"

Però la prohibició no ha estat vista amb bons ulls pels clients que solien anar d'aquesta manera a realitzar les seves compres. Elaine Carmody, una noia de 24 anys, considera "ridícula" la mesura. Ella solia anar regularment a comprar en pijama fins que la setmana passada va anar a comprar un paquet de cigarrets i no la van deixar entrar.
"Si es pot venir en pantalons esportius, per què no de pijama? És el que no entenc", va protestar la clienta, que ha vaticinat que el supermercat "perdrà clientela", ja que la gent "anirà a comprar a altres mercats on es permeti anar en pijama ".

ENTRE UN CHANDALL I UN PIJAMA, EN MOLTS CASOS ¿Quina diferència hi ha?

EUA utilitzarà el cadàver d'un fumador en una campanya contra el tabaquisme

EUA utilitzarà el cadàver d'un fumador en una campanya contra el tabaquisme

Estats Units utilitzarà per a una campanya contra el consum de tabac part de l'exposició cossos humans-que es pot contemplar al Palau de Congressos de Granada-inclosos el cadàver d'un fumador i els pulmons d'un altre. Les peces que s'usaran per a aquest fi han estat enviades a la Secretaria de Salut del Govern dels Estats Units, segons han informat els organitzadors de la mostra.
En la producció de l'exposició han col·laborat sis universitats d'Europa, la Xina i els Estats Units, a més del ja mort productor francès Albert Barillé, creador de les sèries de televisió Hi havia una vegada el cos humà i Hi havia una vegada la vida.
Per aconseguir la conservació, s'empra cautxú de silicona líquida, que atura la descomposició
A través d'aquesta mostra, els seus creadors busquen resoldre preguntes sobre com és en realitat, per dins, el cos de cada un dels visitants, i fer que "es sorprenen amb la forma, la mida i la situació del seu propi cor, de seu fetge, els seus pulmons, els ossos o els seus músculs ".
Així mateix, pretenen provocar la sorpresa per la coordinació de tots els òrgans i el seu funcionament, "que fan possible donar vida a una de les màquines més impressionants de la natura, és a dir, el cos".
Aquesta exposició, dirigida científicament pels doctors espanyols Rafael Latorre, de la Universitat de Múrcia, i Virginio García-Martínez, de la Universitat d'Extremadura, està basada en els mètodes de 'plastinació' que va descobrir el científic alemany Gunther Von Hagens el 1977. Per aconseguir la conservació, aquesta tècnica utilitza cautxú de silicona líquida, material que atura el procés natural de descomposició. FONT - EFE

Les capses amb activitats diverses, com ara un viatge en globus, un dels regals de més èxit per Nadal

Les capses amb activitats diverses, com ara un viatge en globus, un dels regals de més èxit per Nadal

Sota els arbres de Nadal de molts espanyols hi va aparèixer aquestes festes un nou tipus de regal: cofres d’experiències. Viatges en globus, sessions en un spa, tastos de vi i estades en hotel, tot presentat de manera acurada i amb l’avantatge que qui el rep pot escollir l’activitat i quan realitzar-la. El sector va moure l’any passat gairebé 30 milions d’euros, algunes companyies van multiplicar per 15 la seva facturació i s’ha passat de només dues empreses fa 18 mesos a gairebé una desena en l’actualitat.

«Dins del turisme, és un dels actors a tenir més en compte i que més ha crescut el 2009», explica el professor d’Esade Gerard Costa. Si bé l’arribada de turistes va retrocedir l’any passat el 8,7%, amb una caiguda de la despesa total del 6,7%; en el mercat dels cofres regal tot és molt diferent. «El 2009, comptabilitzat fins al 5 de gener, vam vendre a Espanya 200.000 cofres, dels quals el 40% i el 50% van ser regals de Nadal», explica el director general a Espanya i Portugal de Smartbox, la líder del mercat, Antonio Anoro. El 2008 van comercialitzar uns 70.000 packs a Espanya, xifra que implica un augment del 186%. El 2008, en comparació del 2007, el creixement havia estat del 225%.

Multiplicant per 10

També ha tingut un creixement espectacular La Vida és Bella, que s’ha convertit en la número dos del mercat. «És claríssim: la capsa d’experiències ha sigut una de les estrelles del Nadal», assegura el director general de la companyia, Tiago Machado. «Passem una mica desapercebuts. Darrere nostre no hi ha un nom d’una gran multinacional. Però parlem d’un sector que cada any multiplica per 10 els seus resultats», afegeix. La firma ha passat de vendre 6.600 capses el 2008 a comercialitzar-ne 90.000 el 2009, el 1.260% més). A més, han passat de «7 o 8 treballadors a més de 20».

El funcionament dels cofres de regal és simple: algú obsequia amb aquest producte un conegut. Aquest pot escollir entre un ampli catàleg d’activitats segons la temàtica del cofre (aventura, gurmet, hotels...), i només ha de trucar a un centre d’atenció al client per escollir el dia i l’hora per disfrutar-lo. Simple i rendible.

La idea original va néixer al començament de la dècada. El turista estava canviant els costums, i havia nascut una nova demanda: estades més freqüents però també més curtes. «Vam ser els pioners a França d’una idea de regal nova: regalar experiències», assegura el director general a Espanya i Portugal de Smartbox. El 2006 van obrir una filial a Espanya, i van començar la venda només a través de la pàgina web. Malgrat això, un dels secrets d’aquest sector ha estat el salt a la distribució física, a través de firmes com ara Happy Books, Racc, FNAC o altres cadenes. És on s’han donat a conèixer al gran públic. Després, algunes empreses han obert fins i tot botiga pròpia.

A mitjans de l’any passat va començar a caminar a Espanya Dakotabox. «Analitzant el creixement que va tenir aquest mercat a França, vam pensar que aquí també es produiria. Per això vam obrir una filial», explica el director de la divisió espanyola de la firma, José Luis Martínez. Ha superat les expectatives del pla de negoci inicial, creixent mes a mes, i té clar que la majoria de les vendes, entre el 40% i el 50%, es produeixen per Nadal. Així mateix, Sant Valentí, els dies del pare i de la mare i tradicions semblants també són clau per a les empreses.

En aquest marc s’han adonat del potencial grans grups turístics com Barceló. L’octubre passat van llançar Plan B!, les seves experiències per regalar. «En dos mesos i mig hem superat les 20.000 capses venudes. Hem superat les expectatives», assegura Juan Margenat, responsable de la firma. Per al 2010 volen doblar l’oferta i arribar encara a més punts de venda.

Un dia molt especial

«Regalar experiències s’ha convertit en tota una moda. La gent sembla que està una mica cansada de regalar un jersei, unes sabates o alguna cosa semblant. Han descobert que hi ha opcions diferents, i per això és un sector que tots seguim», assegura la responsable del departament d’activitats d’Atrápalo, María Bernades. Tant és així que l’empresa prepara el llançament del Dia Atrápalo, un nou producte que oferirà la possibilitat de passar tot un dia d’experiència en experiència: dormir en un hotel, esmorzar en un restaurant, després fer un tast de vins, passar la tarda en un spa...

El sector assegura que el mercat acaba de despertar i que continuarà creixent. A França, els cofres regal mouen actualment més de 400 milions d’euros a l’any. FONT - EL PERODICO.

Per què es va inventar la caixa registradora?

Per què es va inventar la caixa registradora?

La va inventar el propietari d'un bar anomenat James Ritty el 1879 ¿el motiu? evitar que els seus empleats el robessin.
Cansat de que alguns dels seus empleats més deshonestos fiquessin la mà al calaix dels diners, el senyor Ritty va idear una màquina en la que els seus treballadors, a l'hora de cobrar, havien de marcar unes tecles amb les diferents operacions que realitzaven i una esfera mostrava la suma total que ell des de la seva posició veia. (Fonts i més informació: Wikipedia / web.mit.edu / inventors.about.com) VIST A: yaestaellistoquetodolosabe.

"SU" és un Xinès que resideix des de fa deu anys en un arbre.

"SU" és un Xinès que resideix des de fa deu anys en un arbre.

"SU" és un home xinès que resideix des de fa deu anys en un arbre, de nom Yuanren. Ell prefereix viure-hi per poder controlar millor les seves quatre vaques encara que per entrar, sortir, dormir i cuinar, la vida a la casa de l'arbre sigui una mica incòmoda.
A Nan'an, a la província del Fujian, viu un curiós home de nom seu que viu en una casa construïda en un arbre arbre. Però no es tracta d'una com la que va fabricar Henry a Punky Brewster sinó d'una casa de veritat, però una mica incòmoda.
La 'habitatge' té una única habitació de 2x1 metres amb una escala per pujar. La casa de SU està situada a dos metres del sòl i està dotada d'alguns 'luxes' com a televisió, ràdio, ventilador i xarxa antimosquits. SU es va fer aquesta particular casa per poder vigilar des de dalt a les quatre vaques que són de la seva propietat. Ell no es queixa del seu estil de vida. Diu trobar-se bé i no sentir-se sol ja que "hi ha vegades que es queden amics a menjar o dormir".

CARAM! PER QUATRE VAQUES QUE TÉ, ENCARA QUE PER ELL HA DE SER MOLT.

.

Un capellà posa un lector d'empremtes a l'església per saber qui va a missa

Un capellà posa un lector d'empremtes a l'església per saber qui va a missa

Amb aquesta iniciativa Grzegorz Sowa, un sacerdot polonès, pretén saber si els alumnes de confirmació van a missa. Si assisteixen a 200 ecauristías no hauran de examinar-se per fer la confirmació.
Un sacerdot polonès ha instal·lat un lector electrònic en la seva església perquè els alumnes que assisteixin a Missa deixin impreses en ell les seves empremtes dactilars per observar la freqüència amb la qual assisteixen, segons el diari polonès 'Gazeta Wyborcza'.
Els alumnes deixaran les seves empremtes dactilars cada vegada que vagin a l'església durant un període de tres anys i si assisteixen a 200 eucaristies es veuran eximits de l'obligació d'examinar abans de rebre la confirmació, afegeix aquest diari.
Els alumnes de la ciutat de Gryfow Slaski, al sud del país, van declarar que els agrada la idea proposada i també els agrada el sacerdot, Grzegorz Sowa, qui va inventar el sistema. "És un sistema còmode. No hem d'esperar en fila per signar en els nostres quaderns de confirmació", va afirmar una de les alumnes, Karolina. Polònia és un dels països catòlics més devots d'Europa actualment, i les esglésies solen omplir-se durant les celebracions dels diumenges. font - que.es

Multat amb 90 euros per defensar una dona a qui va agredir el seu exnòvio

Multat amb 90 euros per defensar una dona a qui va agredir el seu exnòvio

El Jutjat Penal número 3 de Jaén ha condemnat per conformitat de les parts al pagament d'una multa de 90 euros a un jove de 27 anys per defensar una dona que estava sent agredida pel seu exnòvio, al qui va donar una empenta i un cop de puny.

La sentència indica que els fets es van produir el febrer del 2008 al municipi de La Carolina, quan un home identificat com a José Antonio V. G., de 32 anys, va començar una discussió amb la seva exnòvia durant la qual la va agafar pel coll.

En aquell precís instant, va intervenir David R.E., que es va interposar entre tots dos i va donar una empenta a José Antonio V. G. que el va tirar a terra, on li va clavar un cop de puny que li van ocasionar lesions que només van requerir una primera assistència sanitària.

El Ministeri Fiscal va qualificar en el seu escrit d'acusació aquests fets com a constitutius d'un delicte de maltractament familiar i una falta de lesions, i va demanar per a José Antonio V.G. pel primer delicte una pena de vuit mesos de presó i prohibició de comunicar-se o acostar-se a la seva exnòvia durant dos anys, i per a David R.E. pel segon delicte una multa de 720 euros.

No obstant, en el judici oral la va modificar en el sentit de reclamar per a José Antonio V.G. pel delicte de maltractament familiar 31 dies de treballs en benefici de la comunitat i prohibició de comunicar-se o aproximar-se a la seva exnòvia durant un any, i per a David R.E. per la falta de lesions una multa de 90 euros.

Així doncs, i donada la conformitat de les parts, el jutjat va condemnar José Antonio V.G. a aquests 31 dies de treballs en benefici de la comunitat més la citada mesura d'allunyament per un delicte de maltractament familiar, i a David R.E. al pagament d'aquesta multa de 90 euros per la falta de lesions. La sentència ja és ferma "a l'haver manifestat les parts la seva voluntat expressa de no recórrer". FUENTE - EL PERIÓDICO

Esperanza Aguirre: ''Ha sigut una sort haver-li pres el càrrec al fill de puta''

Esperanza Aguirre: ''Ha sigut una sort haver-li pres el càrrec al fill de puta''

Esperanza Aguirre prefereix un conseller d'IU en Caja Madrid a un del seu partit
• Uns micròfons oberts graven la presidenta madrilenya dient: ''Ha estat una immensa sort'' haver-li pres un càrrec al "fill de puta"
Uns micròfons oberts li han jugat una mala passada a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. La dirigent ha estat enxampada dient als seus col·laboradors: "Jo crec que hem tingut una immensa sort de poder donar-li un lloc a IU i prendre-li al fill de puta". Segons sembla, l'insult podria anar dirigit a l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón.
Caja Madrid va elegir ahir l'exministre del PP Rodrigo Rato com nou president de l'entitat. També van ser designats diversos consellers, entre ells figura José Antonio Moral Santín, proposat per Izquierda Unida. Les dues faccions del PP madrileny han mantingut una intensa pugna pel control de la caixa.
Els micròfons de la cadena SER han pogut gravar una conversa entre Aguirre, el seu vicepresident, Ignacio González, i la consellera de Medi Ambient, Anabel Mariño, en un acte de firma d'un conveni a Becerril de la Sierra (Madrid). Aguirre no s'ha adonat que un micròfon pròxim deixava sentir als periodistes un diàleg de gairebé cinc minuts.

Ball de càrrecs

La presidenta interrogava el seu número dos sobre les modificacions en els òrgans de Caja Madrid aprovats ahir i li confessava que certa informació l'havia deixat "d'una peça".

Aguirre pregunta a González qui tenen dins de l'entitat. "¿Aquest ha nomenat la Comissió Executiva en què estava Mercedes? L'han renovat, és clar, segur, no ha protestat", afirma Aguirre, i continua: "Ha hagut de ficar el PSOE per alguna banda, deu haver tret... Estanis, ¿no? A Estanis l'han tret per posar-hi aquest", diu respecte a José Manuel Fernández Norniella, que ocupa el càrrec de vicepresident en lloc d'Estanislao Rodríguez Ponga.

"Molta gent es queixava que Estanis no se n'ocupava...", considera la presidenta. "Ni tan sols aspira a vicepresident", l'informa González, cosa que ella valora: "A-co-llo-nant".

En un moment donat, Aguirre interroga González: "O sigui que, nosaltres, ¿quina arma tenim?". "¿A la caixa?", li replica el seu interlocutor. "Contra ell", li respon ella.

Retrets a Corsini

Així, el vicepresident li explica que "ells presentaran allò de la llei i després faran qualsevol cosa amb els consellers", una frase a la qual respon Aguirre: "Doncs jo crec que seran indubtables, espero, perquè no hem nomenat més que Carmen (riu). Javier López Madrid i Arturo, aquesta Mercedes i Estanis".
González li parla del paper d'Izquierda Unida, i Aguirre conclou: "Jo crec que nosaltres hem tingut la immensa sort de poder-li donar un lloc a IU prenent-l'hi al fill de puta".
Així mateix, subratlla que només Arturo (Fernández), Carmen Cafranga i Javier López Madrid, tots tres a la Caja, li han trucat per agrair-li les seves gestions, i cita expressament que no ho ha fet Miguel Corsini. Per una altra part, González la informa que Arturo "vol ser president de la Cambra de Comerç", per donar-li després "la gestió a Corsini". FONT - EUROPA PRESS.

per la boca mor el peix.

Manuel Pellegrini: "Cristiano genera una barreja d'admiració i enveja"

Manuel Pellegrini: "Cristiano genera una barreja d'admiració i enveja"

Manuel Pellegrini: "Cristiano genera una barreja d'admiració i enveja" El xilè, sorprès amb la repercussió mediàtica de Ronaldo. "Tot al voltant d'ell se li dóna una proporció enorme", va asseverar. No li sembla justa la sanció de dos partits al jugador portuguès.

Té raó, la sanció no és justa, havia d'haver estat de 4 partits. Quant a despertar admiració i enveja. Veurà Sr Pellegrini, Cristiano Ronaldo és un bon jugador però res de l'altre món i s'està demostrant i més que es demostrarà, té a més un molt mal perdre i de fet "triomfava" a Anglaterra on també triomfa Fernando Torres que a l'Atlètic no es menjava una rosca, i fins al Chapi Ferrer ja en el seu ocàs fou escollit el millor lateral una temporada. Cristiano Ronaldo no és jugador d'equip i a part d'una excessiu indivualis-me no deixa de ser gran cosa més que un posturetes molt estètic que tira molt bé les faltes com Beckham i poca cosa més. No triomfarà al Madrid ni en qualsevol equip seriós en una lliga seriosa. Anglaterra ..., això és una altra cosa, aquests van inventar el futbol però després se'ls va oblidar de evolucionar. Ah! i a sobre és molt "quillo", però molt.

Les centrals nuclears tenen mala fama ... ¡Per culpa d'Hommer Simpson!

Les centrals nuclears tenen mala fama ... ¡Per culpa d'Hommer Simpson!

La popular sèrie televisiva 'Els Simpson' "va familiaritzar" a la societat espanyola amb l'energia nuclear quan "fa vint anys pràcticament ni es parlava d'ella i els nens no sabien el que era", segons l'expresident de Joves Nuclears, José Luis Pérez. (*)
Aquestes declaracions contrasten amb les del president del Centre de Psicopedagogia Àrea 44, Juan José Millán, qui va assenyalar que la paròdia "pot condicionar" la imatge nuclear, ja que "la sèrie llança un missatge a un públic força heterogeni i uns entendran el missatge i altres no ".
"La sèrie ha permès veure que una central nuclear pot ser el motor d'un poble, com és el cas de Springfield", va indicar a Europa Press José Luis Pérez, qui va elaborar el 2008 el documental 'Els Simpson i l'energia nuclear'.
Dos anys després, coincidint amb la decisió sobre la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de residus nuclears a Espanya, va assegurar que l'ús que la sèrie fa d'aquesta font energètica "genera opinió" entre els seus espectadores. En aquest sentit, Pérez va insistir que, tot i no creure que la sèrie hagi modificat l'actitud de la gent respecte a l'energia nuclear, "sí que ha generat un coneixement d'aquesta indústria en un país on hi havia molt desconeixement".

"Em vaig adonar que la gent del meu voltant, quan sabien que treballava en el sector m'associaven amb Homer o algun personatge de la sèrie. Ha deixat cert pòsit estar vint anys veient els Simpson", va afegir.
Així mateix, va afegir que "la gent no es pren seriosament el que passa" en els dibuixos, pel fet que la planta nuclear "s'utilitza únicament com a escenari per a ressaltar l'important, les característiques dels personatges: l'estupidesa d'Homer o l'avarícia del cap ". Per tant, a la sèrie "qualsevol professió apareix exagerada: el metge no té ni idea, l'alcalde és un corrupte ... Tothom entén que les circumstàncies i els escenaris ridiculitzen i exageren al màxim les situacions per introduir l'humor" .

"ELS PEIXOS DE TRES ULLS PODEN CONDICIONAR"

Per la seva banda, el president centre Psicopedagogia Àrea 44, Juan José Millán, va coincidir a apuntar que com a sentit positiu "podria ajudar a veure l'energia nuclear com una cosa més quotidià". No obstant això, va advertir que les connotacions negatives "amb imatges de peix de tres ulls junts a les centrals o les escenes tan properes a la catàstrofe, pugui tenir influència i condicionar".
A més, va explicar que "un adult s'entendrà el missatge amb ironia i sarcasme, un adolescent podria treure el seu propi llenguatge, mentre que un nen no l'hem d'entendre i poc a poc va creixent amb això". "La televisió té un impacte molt important a nivell global i pot crear una imatge errònia", va concloure.
Finalment, la psicòloga clínica Elena Borges va assegurar que el poder d'influència d'una sèrie de televisió "depèn de la ment que el codifiqui" i, per tant, considerant que es tracta d'uns dibuixos animats, "els nens són els més vulnerables perquè aprenen per imitació de tot el que veuen i transmeten aquests valors als seus companys ". font - que.es

Un pensava que POTSER ERA ENTRE ALTRES QÜESTIONS PER TXERNÒBIL.

(*) no sé qui és aquest José Luis Pérez, però està prou desinforma't, l'enganxina "Nuclears no! gràcies" ve de vell.

Mohamed va ser el nom més comú del Baix Empordà el 2008

Mohamed va ser el nom més comú del Baix Empordà el 2008

Mohamed va ser el nom de nen preferit pels pares de la comarca del Baix Empordà per imposar als seus fills, segons dades de l'Institut d'Estadistica de Catalunya (Idescat). En segon lloc hi figura el d'Àlex. En aquesta comarca el 23% de la població és immigrant.

Segons ha publicat el Diari de Girona durant el 2008 van néixer al Baix Empordà un total de 22 nens a qui els seus pares van decidir anomenar Mohamed. Aquest nom va ocupar el 2008 el vuitè lloc en totes les comarques de Girona.

Les dades de tot Catalunya i de la demarcació de Girona evidencien que fa dos anys els pares es van decantar pel nom de Marc, per a nens, i de Júlia per a les nenes.

Les onomàstiques tradicionals han passat a millor vida. Així, Josep ocupa la 71a posició en el rànquing de noms de nen, i Joan, la 21a. FONT: el periodico.

I HOM QUE PENSAVA ERA MANELIC!

Un expresentador del Telediario titlla Catalunya de "dictadura"

Un expresentador del Telediario titlla Catalunya de "dictadura"

L'expresentador del Telediario de TVE i columnista de La Razón, Ernesto Sáez de Buruaga-actualment a Telemadrid-, ha manifestat en un article d'opinió que "la política lingüística a Catalunya és pròpia d'una dictadura. Amb Franco, perseguit o no el idioma, i en la democràcia han conviscut al carrer ia les cases el català i el català ".

"Era una expressió de riquesa cultural i de tolerància. Tot era normal fins que uns polítics 'paletos' han convertit l'idioma en un greu problema. 'Paletos' que es cargolen al cap la barretina i en un món sense fronteres s'entesten a posar barreres al camp ", afegeix.

"La seva última ocurrència, multar amb 1.000 euros als establiments que no retolin tot en català ia les empreses que no enviïn les seves factures en català. La multa es multiplica si ets reincident. Ahir a la Tarde con Cristina a la COPE escoltava un petit comerciant que regenta una botiga de retalls, el seu pecat i la multa, posar retalls en català al costat del nom de la botiga Blau Mari en català ".

"Va cometre un altre error: dos mínims cartells en català que els censors del nou règim han denunciat: 'prohibit fumar' i 'no es tornen els fils'. PSC i PSOE assisteixen a l'espectacle sense moure un múscul. Assisteixen a la humiliació i al càstig a ciutadans l'únic delicte és no renunciar a la seva pròpia llengua: el castellà".

"M'ho pot explicar el president de la Generalitat? M'ho pot explicar el president del Govern? S'imaginen a França una regió que no deixi expressar-se lliurement en francès?, O en algun altre punt del planeta? És indigne, aberrant, obscè, i un atac a la llibertat, perquè els dos idiomes segueixen sense tenir problemes al carrer, només des de la política. Espero que multen a Foment per retolar en català i que li posin nom en català al Burger King. Un altre ridícul planetari ", conclou. font - e-noticies

AQUEST SENYOR EL PROBLEMA QUE TÉ ENTRE D'ALTRES ÉS QUE ENYORA LA DICTADURA, PERÒ L'ALTRA, LA DEL PAQUITU

Rebutgen canviar la marmota de la festa als EUA per un robot

Rebutgen canviar la marmota de la festa als EUA per un robot

Hauria la marmota més famosa dels Estats Units ser reemplaçada per un robot? Els organitzadors de la celebració del Dia de la Marmota no ho pensen així.
El grup defensor dels drets dels animals Persones per l'Ètica en el Tracte dels Animals (PETA) va demanar treure a Punxsutawney Phil, que realitza un "pronòstic" de la durada de l'hivern basant-se en la resplendor dels raigs del sol quan surt de la seva cau.
"És molt ridícul", va dir Bill Deeley, president del Club de Marmotes, encarregat de la festa a l'oest de Pennsilvània.
Però PETA sosté que la cerimònia matutina a la qual assisteixen prop de 40.000 persones pot ser traumàtica per a la marmota que normalment estaria hivernant en aquesta època de l'any.
"Les marmotes són animals tímids i donats a sentir por i estrès quan estan fora dels seus caus", va indicar PETA en un comunicat.
"Cada any, el 2 de febrer, Punxsutawney Phil és tret per enfrontar-se a Grapejades i centenars de persones sorolloses, amb els flaixos de les càmeres", va afegir.
Però Deeley es va mostrar en desacord a l'assenyalar que les marmotes poden haver acabat la seva hibernació i comencen a sortir dels seus caus per començar amb la temporada de aparellament.
També va defensar al club de les acusacions de maltractament cap a Phil, explicant que anualment rep una revisió mèdica i que viu en un recinte zoològic que té aire condicionat a l'estiu i calefacció durant l'hivern.
A més, una marmota robot no podria comunicar el seu pronòstic al president del club, que afirma que és l'únic al món que pot parlar "marmotes".

"No podria parlar amb un robot", va dir Deeley. "I el robot no podria parlar marmotes", va explicar.

Per als amants de les marmotes que no estan disposats a passar una nit gelada a l'espera que Punxsutawney Phil surti del seu cau, els organitzadors aquest any oferiran per primera vegada el pronòstic per a telèfons mòbils. Més de 15.000 persones s'han inscrit per rebre l'alerta.

AQUESTA NOTICIA LA POSEN AL DIARI UN 28 DE DESEMBRE I TOTHOM DIU: mira quina innocentada!

"Llista de fills de puta" a Facebook

"Llista de fills de puta" a Facebook

Un grup a Facebook, que ja compta amb més de 4.539 persones adherides, adverteix que "ja tenim els collons inflats de la merda que deixen anar sobre Catalunya". En aquest sentit estableixen una "llista de fills de puta" formada per "Federico Jiménez Losantos (de "santo no té una merda"), "Curri Valenzuela (la momia)", "la rossa d'Alto y Claro" a qui definixen com "la més puta" i "altres indesitjables, dels quals no sé el nom ni m'importen massa".

El creador del grup recorda paraules com "reich"… "dictadura"... "feixisme encobert per progressisme"... "bulling (per dir algo suau) als castellanoparlants"... "imposició del català"... "i paro perque m'exploten els collons de la quantitat de merda i mentides que són capaços de dir aquells que s'anomenen "periodistes", de Telemadrid (en especial la simpàtica (o filla de puta) Curri), Intereconomia, VEO TV i altres televisions, cadenes de ràdio i diaris diversos... i ens acusen a nosaltres de ser mala gent?".

"Aquest grup de escòria amb traumes infantils o algun problema psicologic per l'estil (sinó no s'explica) ens té en el punt de mira, i tenen l'objectiu de menjar el cap als pobres espanyols que els miren, escolten o llegeixen per convertirlos en gent com ells... És que no es pot impedir? farem el que podrem…", conclouen. FONT - E-NOTICIES

tot i no estar gens d'acord en l'expressió car una mare és una cosa molt respectable, la llista deu ser molt i molt llarga.

Losantos accepta la independència de Catalunya

Losantos accepta la independència de Catalunya

El periodista Federico Jiménez Losantos s'ha manifestat al seu bloc "sobre Catalunya i la que em sembla independència ineluctable, acceptada i finançada per la resta d'Espanya, el que convidaria a abreujar el tràmit i no a dilatar".

"Jo sempre defensaré la llibertat, sigui quina sigui la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya, però, sincerament, crec que el model de progressiva negació de totes les llibertats a la Espanya de les autonomies és el català".

"I que d'aquest model despòtic, com més lluny, millor. Hem pagat durant massa temps el peatge de que volem que es quedin amb nosaltres. I jo no tinc ja més ganes d'aquesta companyia. El menyspreu amb el menyspreu", afirma.

Losantos exposa que "Espanya no té -o no tenia- un 'problema català'. El que patim des de fa molt -el segle de vida del nacionalisme català- és el problema espanyol a Catalunya, que consisteix a no tenir clara la idea nacional espanyola i, per tant, no saber, poder o voler abordar el repte del separatisme català, que té una debilitat essencial que convindria recordar: el nacionalisme com a projecte de secessió sempre va ser un projecte d'elits i no de la majoria del poble ".

"No obstant això, els Prat de la Riba, Cambó, Pujol o Montilla han acabat convencent a la classe dirigent madrilenya -política i mediàtica- del que no han pogut convèncer la majoria dels ciutadans de Catalunya. No obstant això, en les últimes dècades- i sobretot en aquests tristos anys zapateriles i rajoyanos- el projecte secessionista ha anat legitimats, consolidant i creixent a mesura que Catalunya anava corromput i, lògicament, acceptant o resignant al futur dissenyat per les seves elits ", argumenta.

El periodista considera que "l'Estatut de Catalunya, votat a Barcelona ia Madrid, és la prova d'aquesta metàstasi del càncer espanyicida. I sigui quin sigui el pastís que ens serveixi el Tribunal Constitucional -sempre genuflexa davant el nacionalisme-, ningú no té la cap dubte que el liberticidi secessionista continuarà, perquè ni l'Esquerra en el Govern ni la dreta que podria substituir posaran en dubte la legitimitat del separatisme català per deslegitimar la Nació ia la idea mateixa d'Espanya ".

També considera que "l'editorial conjunt dels onze diaris catalans insultant al Constitucional i ofenses trapella a la veritat històrica i política és per a mi la fita irreversible i la prova més clara que a Catalunya han cremat les seves naus. Això dels toros, el cinema i les multes salvatges per retolar en català els comerços o empreses són només pedretes en el camí ".

"L'únic dubte davant d'aquest desolador panorama és si l'amputació catalana podria reviure, tan sols pel dolor, a aquest cos malalt, enfebrat, de la pobra Espanya. És una possibilitat, però llunyana i, aquesta sí, discutida i discutible", assenyala . FONT - E-NOTICIES

AQUEST HOME REQUEREIX UNA URGENT PROVA D'ALCOHOLÈMIA O REVISIÓ MÈDICA PER LA COSA ESQUIZOIDE. COM SANT PAU HA CAIGUT DEL CAVALL I HA VIST LA LLUM, PERÒ CALDRIA NO OBLIDAR QUE SANT PAU ERTA ESQUIZOFRÈNIC I PATIA D'EPILÈPSIA. A MÉS A MÉS SANT PAU NO PREDICAVA DES D'UNA EMISSORA PIRATA, POTSER PERQUÈ ENCARA NO S'HAVIA INVENTAT LA RADIO.

Una empresa russa de videovigilància estafa a la policia de Moscou

Una empresa russa de videovigilància estafa a la policia de Moscou

Qualsevol de nosaltres recordarà un episodi clàssic de moltes pel·lícules policíaques. Els criminals envien als monitors de vigilància imatges falses per enganyar les guàrdies. Mentre aquests s’avorreixen estudiant sempre el mateix panorama d’uns passadissos buits, els delinqüents treuen bosses amb diners, quadros i joies. Acabada la seva missió, tornen a connectar les càmeres.
Aquest bonic truc normalment forma part d’un laboriós pla dissenyat per robar uns quants milions d’euros. Una recent experiència moscovita, però, demostra que en realitat això no és necessari per aconseguir buidar un banc. N’hi ha prou d’enviar imatges falses als monitors de la policia.
Estafa sense precedents
La policia moscovita acaba de descobrir una estafa sense precedents amb càmeres de vigilància instal·lades als carrers i als portals per transmetre en temps directe a les comissaries l’actualitat quotidiana. «Les càmeres de circuit tancat de televisió en diversos districtes de Moscou mostraven imatges pregravades i no imatges en temps real. Tenim proves que això va passar almenys entre els mesos de maig i setembre de l’any passat», va declarar la portaveu de la policia moscovita Olga Dumalkina.
Segons les dades oficials, només als portals dels edificis moscovites hi ha actualment més de 85.000 càmeres. 65.000 més vigilen els carrers. Es tracta d’un costós projecte de l’alcalde de Moscou, Iuri Lujkov, que pretén cobrir la ciutat amb una densa xarxa de càmeres de vídeo per reduir la quantitat de delictes a la ciutat. Segons el vicecap de la Direcció General de Policia de Moscou, Viatxeslav Kozlov, «els equips de recollida d’informació controlen pràcticament tot el territori de la capital».
Als agents del centre d’Informació de la policia de Moscou des de fa temps ja els semblava sospitosa la perfecta imatge de tranquil·litat que els arribava pels cables a les pantalles de vigilància. Paral·lelament, als mateixos llocs els seus col·legues registraven milers de delictes, però els delinqüents sempre aconseguien amagar-se de l’ull digital.
Instal·lar i mantenir les càmeres era responsabilitat de l’empresa privada Stroimontazhservis, contractada per l’Ajuntament. Els seus ingressos, d’acord amb el contracte, depenien de la quantitat dels equips operatius. En lloc de gastar les sumes assignades per les autoritats a comprar càmeres noves que havien de substituir les que estaven fora de servei, la companyia va desconnectar els equips que no funcionaven bé i transmetia als cossos de seguretat imatges fictícies. Aquestes imatges les generava un programa informàtic que, a més a més, enviava missatges «connectant» i «error de connexió» quan els agents intentaven comprovar l’estat de la xarxa de les càmeres. Per resoldre aquesta incògnita, la policia va instal·lar diversos equips camuflats a prop de les càmeres sospitoses i es va adonar que la realitat podia ser diferent segons qui la vegi.
Segons la policia, aquell genial esquema va permetre als directius de Stroimontazhservis apoderar-se il·legalment de més de 30 milions de rubles (800.000 euros) en només un dels deu districtes que controlava la xarxa de càmeres. Després de la recent detenció del seu propietari Dmitri Kudriavtsev, de 32 anys, la policia va informar que aquest portava una vida de luxe a l’estranger.
Frau a gran escala
A més de frau a gran escala, segons van informar a la policia els seus antics subordinats, Kudriavtsev els havia ordenat infectar els equips de la competència amb un virus que desconnectava les seves càmeres just en el moment que el centre d’Informació de la policia els demanava el senyal. Kudriavtsev va negar tots els càrrecs i va acusar els seus rivals de «fabricar el cas» contra ell per aconseguir el control del negoci.
Qualsevol que sigui la veritat, el cert és que tant les autoritats locals com experts en seguretat admeten que el programa per vigilar Moscou amb una xarxa de càmeres no ha tingut l’efecte esperat ni de bon tros. «Fins i tot quan totes les càmeres funcionen perfectament, això no dóna cap garantia que la policia sigui capaç de processar i analitzar totes les imatges a temps. A més a més, en moltes ocasions fins i tot les imatges gravades d’un crim comès davant una càmera són insuficients per trobar el presumpte criminal», va dir a aquest diari Oleg Netxiporenko, excoronel del KGB i expert en la lluita antiterrorista. font - EL PERIODICO.

Un veí fa set anys que espera la llicència del seu restaurant

Un veí fa set anys que espera la llicència del seu restaurant

Assegut al seu desordenat saló amb unes envejables vistes de la Barceloneta, Jordi Iborra riu per no plorar. Poc es podia imaginar el 2003, quan va adquirir la vella finca del carrer de Pontevedra, 56 per rehabilitar-la del tot i obrir-hi un restaurant, que set anys després l’imponent edifici seguiria en estat semiruïnós i ell seguiria sense el seu anhelat negoci i amb una descomunal hipoteca. Tot pels capritxos de la línia que marca la zona maritimoterrestre (ZMT) i per un cúmul de despropòsits. I és que, tres anys després de la firma del conveni entre Estat i ajuntament perquè la ciutat recuperi els terrenys afectats per la ZMT, Hisenda encara no els ha desafectat.
Veí de la Barceloneta de quarta generació tant per part de pare com de mare –com no es cansa de recordar–, Iborra va comprar la finca de la discòrdia l’any 2003, després que els tècnics del districte de Ciutat Vella li certifiquessin que hi podria construir un edifici plurifamiliar de planta baixa més quatre plantes i «lliure de qualsevol afectació». Ni una sola paraula sobre la famosa ZMT per la qual estava afectada l’edifici, i que tants maldecaps li ha provocat.
És a dir, la finca es trobava en terrenys de caràcter públic sota control de l’Estat, en què no es pot construir, raó per la qual, malgrat el previ certificat municipal, a Iborra li van denegar la llicència per construir el restaurant. Local per al qual ja tenia projecte arquitectònic que, ironies de la vida, va ser seleccionat per l’exarquitecte municipal, Josep Antoni Acebillo, per representar els plans de futur de Ciutat Vella a l’exposició del Fòrum 2004 Barcelona in progress (els plànols estan publicats al catàleg de l’exposició, juntament amb els del mercat de Santa Caterina).

TOT SEGUEIX IGUAL / El malson d’Iborra semblava tenir els dies comptats el 2007, amb la firma del citat conveni perquè la ciutat recuperés la gestió de 72 hectàrees del litoral, fins ara controlades per l’Estat, entre les quals hi ha una petita part del terreny on s’aixeca la finca d’Iborra. Però, ara com ara, tot segueix igual. L’Estat encara no ha executat la desafectació i la llicència d’Iborra segueix parada.
Fonts municipals asseguren que la pilota ara és a la teulada de Patrimoni de l’Estat, és a dir, del Ministeri d’Hisenda. No s’aventuren a donar dates sobre el calendari estimat per desencallar aquest assumpte. «Esperem que sigui en els pròxims mesos», expliquen.
A l’últim comunicat emès per part del consistori sobre aquest tema, que data del juliol del 2009 –coincidint amb la publicació al BOE del canvi de la línia de costa firmat el 2007–, s’indica que «els terrenys que deixaran de formar part de la ZMT es desafectaran d’acord amb la llei de patrimoni de l’Estat, al considerar-se innecessària la seva protecció, i seran cedits gratuïtament al municipi». La ciutat segueix esperant que això passi, i la paciència d’Iborra s’esgota. Fins al punt que estudia emprendre accions legals. Per a més inri, ara el seu projecte també està afectat pel recent pla d’usos de Ciutat Vella, que veta l’obertura de més restaurants al districte. font - el periódico.

KAFKA ENCARA ES VIU

última hora!

última hora!

Un audaç i sagaç i espavilat periodista de e-noticies ha aconseguit fer-se amb les fotografies que el departament de intel·ligència de l'FBI havia fet per veure com seria la Mare Teresa de Calcuta a dia d'avui. Aqui en teniu el resultat, ves per on, s'assemblaria a Bin Laden.

Els borbons fan una Fundació per atendre "les persones velles de classe alta que ara són un destorb"

Els borbons fan una Fundació per atendre "les persones velles de classe alta que ara són un destorb"

Publicat al BOE de dilluns passat, 25 de gener: inscripció de la Fundación Marquesa de Balboa Ancianos Solitarios Venidos a Menos que té com a finalitat "atender y cuidar a pobres vergonzantes y ancianos solitarios venidos a menos, que vivan solos o en condiciones precarias, con su familia o con personas a quienes también estorban, o en residencias que tienen deficientes condiciones de higiene y en donde, además les traten mal, atendiendo primero a las mujeres, y preferentemente a las que tuvieron una buena posición, con preferencia a las personas de la condición social que tuvo la extinta Excma. Sra. Marquesa de Balboa, que necesitan ayuda y no se atreven a solicitarla o no lo consiguen

El patronat:

Presidenta: Doña Leticia de Borbón de Rojas.
Vicepresidente: Doña Oliva de Borbón y Rueda.
Secretaria: Doña Cristina de Figueroa Borbón.
Vocal: Doña Beatriz Bullón de Mendoza Gómez de Valugera

ho he tret d'aqui, però m'ho han xivat aquí.

Fernández Kirchner defensa que la carn de porc "millora l'activitat sexual"

Fernández Kirchner defensa que la carn de porc "millora l'activitat sexual"

La presidenta argentina, Cristina Fernández Kirchner, ha recomanat consumir porc per tenir millors relacions sexuals, afegint que recentment, després de menjar carn porcina rostida, va passar un grat cap de setmana amb el seu marit-segons informa Clarín-.
"La carn de porc millora l'activitat sexual", ha explicat Fernández, que va afegir: "Aquí acaben d'afegir una dada que jo desconeixia i és que la ingesta de porc millora l'activitat sexual. No és una dada menor, a més jo estimo que és molt més gratificant menjar-se un porquet a la graella de prendre viagra ", va dir Fernández, en un acte en el qual va signar un conveni amb la indústria.

"No és una dada menor"

I va seguir: "Jo sóc fanàtica de la carn de porc i no ho dic per quedar bé. Em vaig adonar després, Kirchner em mata quan arribi a Oliveres!", Va fer broma la presidenta argentina. font - público.

ESPETEC TARADELLAS....I A CARDAAAAAAAR!

Una discoteca valenciana promou una festa regalant consoladors a les noies

Una discoteca valenciana promou una festa regalant consoladors a les noies

A la discoteca Cuomo, a Mislata, que cada cap de setmana reuneix a milers de joves valencians, no li fan falta precisament clients, però en una ostentació de creativitat publicitària ha decidit regalar consoladors (ells diuen que d'un dels models "més venuts d'Europa ") a les 400 primeres noies que comprin entrades per a la seva gran festa Fever Cuomo 'd'aquest divendres. Festa que la discoteca subtitula amb un explícit i, sembla ser, que molt apropiat: "Vas a vibrar".
Per evitar acusacions de tracte poc igualitari, anuncien regals de condons de tots els colors i sabors per als nois. La discoteca només posa una condició a les noies que vulguin anar a la festa: han de ser majors de 20 anys. Si corren i compren aviat l'entrada, un consolador amb aspecte de tub d'assaig, d'un cridaner rosa xiclet pot ser seu.
No és la primera vegada que les discoteques valencianes tracten de guanyar clientes amb controvertits regals. Fa poc més d'un any la discoteca valenciana Pachá anunciar el sorteig d'una operació d'augment de pit entre el seu públic. Les crítiques rebudes i l'expedient que li va obrir el Ministeri de Sanitat van parar la iniciativa. FONT - 20Minutos.

El 2-6 del Bernabeu provoca una allau de naixements El nombre de parts ha augmentat un 40% aquesta setmana

El 2-6 del Bernabeu provoca una allau de naixements El nombre de parts ha augmentat un 40% aquesta setmana

El gol d'Iniesta al Chelsea en la passada Champions i el 2-6 del Bernabéu han provocat una allau de naixements a aquesta setmana, producte de l'eufòria, segons sostenen el ginecòleg Josep Maria Flores i el periodista Sergi Mas, que li ho van explicar al futbolista del Barça, Xavi Hernández, durant la presentació de la recaptació solidària del llibre que cada any escriuen diverses desenes de periodistes esportius (Històries solidàries de l'esport, es titula) i els 48.975 euros han anat, en aquesta edició, a la Fundaciò Alex creada per Gabriel Masfuroll.
"No sé si tu, Iniesta i la resta de la plantilla del Barça sou conscients que aquesta és una setmana gran per a la família culer, ja que es compleixen 39/40 setmanes, temps habitual de gestació, del 2-6 al Bernabéu i del golàs d'Andresito, que després significaria la conquesta de la Copa d'Europa. Que sàpigues que a Catalunya hi va haver molts més gols que aquell d'Andrés. Aquesta setmana han augmentat en un 40% dels parts en els hospitals de Barcelona ", va explicar Mas a declaracions que recull El Periódico.
"Puc confirmar, en efecte, que els parts han augmentat aquesta setmana dels nou o deu diaris, que atenem habitualment, als 14 o 15 que tenim ara. Sempre que notem algun repunt, busquem la raó. I és evident que el motiu d'aquest augment aquesta setmana és l'eufòria culer fruit d'aquella golejada i el gol d'Iniesta ", va reconèixer ahir Mercedes Rodríguez, supervisora de parts de la Clínica Quirón
"Jo, que sóc molt culer, puc confirmar aquesta dada. En efecte, una gran majoria dels 42 parts que tinc programats per aquest mes s'estan produint aquesta setmana", va assenyalar el ginecòleg Josep Maria Flores. Una font de la Dexeus va confirmar que "aquesta setmana estem tenint problemes d'habitacions doncs, en efecte, els parts han augmentat de forma espectacular".
L'Hospital General, la Maternitat i la Residència de la Seguretat Social xifren el nombre de naixements en un al voltant d'un 40% més que qualsevol altra setmana. FUENTE - E-NOTICIES.

Un nen de 7 anys ven els seus quadres a 1.000 euros

Un nen de 7 anys ven els seus quadres a 1.000 euros

Va aconseguir vendre 16 pintures al pastel per 16.200 lliures (20.450 euros) en 14 minuts. El nen anglès Kieron Williamson, amb només 7 anyets, es cotitza com un artista gairebé professional.
La seva segona exposició en una galeria es va vendre sencera en catorze minuts i per cada pintura al pastel no va cobrar per sota de 1.000 euros, tot un artista professional. L'art del nen anglès Kieron Williamson, del que es fa ressò abc.es, és digne d'admiració. Hi ha una llista d'espera de 680 compradors i fins hi ha gent de Londres que arriba al seu poble de Holt, a l'est d'Anglaterra, a la recerca dels seus quadres, de gran qualitat.
Kieron pinta paisatges, uns sis per setmana. Encara que és una bona quantitat, només li dóna als colors quan li ve de gust, sense que els seus pares li forcin pensant en el negoci.
No volen que de moment això passi de hobby i que amb ell es repeteixi la desgràcia patida per molt nens prodigi. De fet, Kieron no està obsessionat amb la pintura. De gran vol ser pintor, però també futbolista. "Sóc també el millor de la meva classe en matemàtiques, anglès, geografia i ciència", ha dit a 'The Guardian sense indici de supèrbia, només per indicar que els seus interessos són variats. No vol ser un altre Picasso, prefereix Monet.

TOT GRÀCIES A UN ACCIDENT

Fa dos anys, el pare, Keith Williamson, va patir un accident i va haver de deixar de treballar com a electricista. Va trobar una feina en el negoci de l'art. A causa de l'accident, Keith va deixar de realitzar activitats a l'aire lliure amb el seu fill, i aquest es va veure confinat al pis. Així va ser com Kieron va començar a entrenar-se amb les pintures als 5 anys. FONT - QUE.ES

Els dinosaures tenien plomes marrons i vermelles

Els dinosaures tenien plomes marrons i vermelles

Un grup d'investigadors han descobert que alguns tipus de dinosaures tenien filaments semblants a les plomes i fins i tot s'han aventurat a assegurar que podien ser de color marró i vermell.
La investigació, que ha dirigit Michael Benton de la Universitat de Bristol (Regne Unit), ha estat possible gràcies al fet que les restes fòssils de la regió de Hebei (Xina) es conserven sorprenentment bé, cosa que ha permès analitzar les estructures de les plomes d'aus i dinosaures del Cretàcic, segons publica la revista Nature.

Estructures semblants al pèl

Els fòssils analitzats contenien restes d'orgànuls amb pigments acolorits que, fins ara, es pensava que procedien de filaments subcutanis, cosa que portava a pensar que els dinosaures, més que plomes, tenien a la pell unes estructures semblants al pèl.
No obstant, l'equip de Benton ha constatat que els orgànuls trobats als fòssils no contenien col·lagen (fet que els ubicaria a la pell dels animals) sinó melanina, que és la substància que dóna color a les plomes.
D'aquesta manera, els autors de l'estudi afirmen no només que els dinosaures tenien plomes, o unes estructures similars, sinó que també expliquen que els sinosauropterix, una espècie de dinosaure teròpode, tenien una cua de ratlles amb plomes de color vermell i marró, mentre que les primeres aus, que no volaven, tenien plomes vermelles i negres. FONT EFE/ELPERIODICO.

I ACTUAVEN AL MOLINO.

Els discursos de Mussolini, rècord de descàrregues d'iPhone a Itàlia

Els discursos de Mussolini, rècord de descàrregues d'iPhone a Itàlia

Una aplicació que reuneix sis discursos de Benito Mussolini creada per un jove napolità de 25 anys per a la botiga virtual Apple iTunes és el segon programa més descarregat en els iPhone italians, amb més de 4.000 adquisicions.
L'aplicació iMussolini va ser posada a disposició dels usuaris pel jove creador Luigi Marino el 21 de gener passat, i des del seu tercer dia on line ha obtingut unes mil descàrregues diàries, amb 55 i 600 vendes el primer i el segon dia en el portal, va dir Marino en declaracions al diari La Repubblica.

Contingut escrit i audiovisual

Per 0,79 euros, els usuaris d'iTunes poden comprar l'aplicació iMussolini, L'uomo che cambiò la storia del nostro paese (iMussolini, L'home que va canviar la història del nostre país), a la qual s'accedeix a través de la secció d'e-books del portal d'Apple, encara que el contingut del programa és escrit i audiovisual.
A més d'una biografia del dictador, l'aplicació presenta tres discursos del 1914, un amb motiu de la seva expulsió del Partit Socialista, i dos més pronunciats a Parma i Gènova, dos del 1918, a Bolonya i Pavia, i un últim text amb data del 1919, sobre la fundació dels Fasci di Combattimento.

Pensant a repetir

El 70% dels beneficis van a parar a Luigi Marino, que, sorprès per l'èxit de la seva creació, es planteja "millorar l'aplicació segons els suggeriments dels usuaris" i pensa a repetir amb un personatge com Gandhi, "per evitar polèmiques".
Les descàrregues d'iMussolini han superat les del videojoc d'Avatar o les aplicacions del Gran Germà italià, un fenomen que "no afecta vells nostàlgics o històrics del feixisme, sinó joves i adults que naveguen, s'informen i compren a internet".

La botiga d'iTunes

La botiga d'aplicacions per a l'iPhone, inclosa dins d' iTunes, ha fet de l'aparell una petita computadora amb els seus més de 100.000 programes disponibles a baix cost i fins i tot gratis.