El 'Titanic' es va enfonsar per l'error del timoner, segons un nou llibre. El tripulant es va equivocar amb la maniobra després de rebre l'ordre d'un superior a l'observar l'iceberg
L'enfonsament del Titanic, en el seu viatge inaugural des de Southampton a Nova York l'abril del 1912, no es va deure a l'excessiva velocitat oque la tripulació va veure massa tard l'iceberg, sinó que va ser conseqüència d'un error del timoner. Així ho ha revelat un llibre basat en les declaracions de la néta del segon oficial del transatlàntic, Charles Lightoller, que va sobreviure a l'accident i va decidir mantenir en secret aquest error. Només l'hi va explicar a la seva dona, i aquesta, a la seva néta, l'escriptora Louise Patten.
Segons explica Patten, de 56 anys, a la seva nova novel·la Good as Gold, la tripulació va veure a temps l'iceberg, però el timoner va virar en la direcció equivocada, i així l'embarcació no va poder evitar la col·lisió amb la massa de gel. L'error, que va costar la vida a 1.517 persones, es va produir perquè en aquella època, un moment de transició entre la navegació a vela i la navegació a motor, convivien dos sistemes de govern de les naus, sotmesos a dos comandaments diferents, que estaven situats un davant de l'altre.
Dos sistemes de navegació
Molts dels navegants de llavors, inclosos molts oficials del Titanic, havien estat abans al control de vaixells de vela. És per això que estaven acostumats a donar ordres segons el vell sistema, cosa que significa que si un volia que el vaixell anés en una direcció, s'havia de girar la pala del timó en l'oposada. Si no, el nou sistema era com conduir un automòbil: el timó es gira en la mateixa direcció en què es vol que vagi l'embarcació. L'ordre de tot a babord (l'esquerra de l'embarcació) significava que s'havia de girar la pala del timó a la dreta segons el vell sistema, i a l'esquerra, segons les embarcacions a motor.
Quan el primer oficial, William Murdoch, va veure l'iceberg a dues milles de distància, va donar l'ordre de "fort a estribord", però va ser malinterpretat pel seu subordinat Robert Hitchins, que va virar en el sentit equivocat. Encara que gairebé immediatament se'l va advertir de l'error i se li va dir que ho corregís, ja era massa tard com a conseqüència de les elevades inèrcies del Titanic.
Segona equivocació
No va ser aquest l'únic error que es va cometre aquella nit. Després dels fets, va prendre el comandament del Titanic Bruce Ismay, president de la companyia propietària del vaixell, la White Star Line. Convençut que el vaixell era insubmergible, Ismay va convèncer el capità del Titanic que seguís navegant cap a l'iceberg en lloc de frenar la maniobra. Això va fer que augmentés la pressió de l'aigua que entrava pel casc avariat, i per això el Titanic va trigar molt més temps a enfonsar-se del que hauria estat normal en altres circumstàncies.
Charles Lightoller va mantenir en secret aquest error durant les indagacions que es van portar a terme als dos costats de l'Atlàntic per temor d'una bancarrota de la naviliera si es coneixia la veritat. Lightoller va morir el 1952 --llavors estava considerat un heroi pel seu paper en l'evacuació de Dunquerque en la segona guerra mundial--, i la seva família no va voler revelar la veritat fins ara per por d'arruïnar la seva reputació. ELPERIODICO.
