Un fals sacerdot que vaticinava una altra guerra civil afronta a València un judici per evadir els impostos de les seves moltes propietats
Cinc comptes bancaris, 30.000 metres quadrats distribuïts en diverses parcel·les i uns quants apartaments, a més d'un megaconvent fortificat al costat de la presó de Picassent (València). Són les propietats d'Ángel Muñoz Bartrina, el pare Ángel, que ahir va declarar a l'Audiència Provincial de València per les acusacions de frau fiscal que pesen sobre ell i que li poden comportar una pena de vuit anys de presó i una multa de 2,3 milions d'euros.
Vestit amb sotana, a les 10.00 hores assistia puntual a la cita amb la justícia. Des dels bancs de la sala de vistes, una vintena de seguidors seus escoltaven atents i deixaven escapar murmuris de desaprovació cada vegada que algun dels testimonis feia al·lusió a conceptes com ara robatori o estafa.
Muñoz va ser nomenat president de la Junta de l'Esclavitud del Sagrat Cor de Jesús, una associació civil que té com a objectiu «visitar hospitals» i fer altres obres de caritat, l'any 1992. Els que pertanyien a l'associació, o secta, havien de pagar una quota mensual d'uns 60 euros, a més de fer donacions de les quals mai quedava constància escrita.
VISIONS DE LA VERGE / Tot, els immobles cedits i els adquirits amb els diners de les donacions, la seu de l'associació i els diners, estava inscrit a nom de Muñoz. El fals sacerdot va manifestar que si es feia així era perquè els membres «no volien posar-ho a nom de l'associació per evitar que en el futur es vengués». «Encara que tot està al meu nom, no hi ha res que sigui meu», va afegir.
Malgrat que no exercia cap activitat laboral, Muñoz va acumular un patrimoni molt quantiós al capdavant de l'associació. Comprava i venia immobles per finançar amb els beneficis l'ampliació del convent.
Per aquests moviments, Hisenda li reclama 386.139 euros en concepte d'impostos. Muñoz afirma que el fet que no pagués cap dels tributs que devia entre els anys 1992 i 2003 és perquè havia estat «mal informat i mal assessorat».
Segons sembla, creia que «la seva condició de religiós» l'eximia de pagar impostos. Una excusa que seria mitjanament acceptable si, en efecte, el pare Ángel fos capellà. Però l'Arquebisbat de València nega que ho sigui, encara que Muñoz assegura que va ser ordenat sacerdot a Tolosa l'any 1988, poc abans d'instal·lar-se a la localitat valenciana d'Alzira.
Allà va començar a pujar, el dia 15 de cada mes, a una muntanya on, segons ell, la Verge del Remei se li ficava a dins i parlava a través seu. D'aquests rituals en distribuïen cintes de vídeo i de casset entre els seguidors, a més de fotos d'ell amb les mans i els peus plens de sang emulant les llagues de Jesucrist. Les seves ascensions a la muntanya van arribar a aplegar més de 2.000 adeptes.
ORDENACIÓ DE MONGES / El discurs que el pare Ángel suposadament rebia de la Verge i repetia als seus feligresos incloïa l'esclat d'una segona guerra civil de què només se salvarien els que estiguessin al seu convent. També transmetia l'exigència per part de la verge que s'edifiqués una ermita, tot i que és cert que, com l'acusat va reconèixer ahir, «d'aportacions econòmiques, la Verge no n'ha parlat mai».
Això no li va impedir rebre propietats de diversos adeptes seus ni tampoc comprar i vendre lliurement. Però només tres antics membres de la seva associació l'han denunciat per estafa i apropiació indeguda.
En l'actualitat, tot i que la seva fama s'ha vist perjudicada pels escàndols (ahir no era la primera vegada que compareixia davant d'un tribunal), Muñoz encara té uns 500 fidels. Tant és així, que ahir algunes de les seves devotes acomiadaven d'ell besant-li la mà, com si en lloc d'un fals sacerdot es tractés d'un veritable bisbe. ELPERIODICO.CAT - 27.10.10
