L'Audiència considera prescrites quatre causes contra Fabra per delictes fiscals entre el 2000 i el 2003
El tribunal manté el procediment per tràfic d'influències i per suborn, i pel delicte fiscal corresponent al 1999 denunciat per l'Agència Tributària
La secció segona penal de l'Audiència Provincial de Castelló ha decidit en un acte sobreseure la causa oberta contra el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, per presumptes impagaments fiscals entre els anys 2000 i 2003 al considerar que han prescrit. Considera que no es va produir un acte d'interposició que interrompés la prescripció d'aquests delictes. La fiscalia recorrerà la decisió.
D'aquesta manera, aquesta instància judicial estima parcialment el recurs de queixa interposat per Fabra i la seva exdona, María Desamparados Fernández, contra l'acte de 21 de juliol del 2010 del jutjat número 1 de Nules (Castelló) que determinava la continuació de la tramitació de les causes obertes contra ells per suborn, tràfic d'influències i delictes fiscals.
No obstant, l'Audiència ha resolt desestimar el recurs interposat per la defensa de Fabra en la part corresponent als fets relatius a les suposades influències i els pagaments i cobraments suposadament realitzats, de manera que aquesta causa seguirà endavant.
El recurs de Fabra
El recurs de Fabra es basava en la prescripció dels presumptes delictes fiscals per descoberts superiors a 120.000 euros en diversos exercicis de l'IRPF diferents del de 1999, que, segons recorda l'Audiència, "sí que va ser objecte d'una denúncia per part de l'Agència Tributària i d'un acte que ho va admetre incoant les oportunes diligències prèvies", i que, a més, no havia existit interposició judicial de manera que la simple presentació d'una denúncia o querella no interrompia el termini de prescripció.
Per la seva part, tant el jutge instructor com l'acusació consideraven que sí que s'hauria donat aquesta interposició judicial respecte als presumptes fraus per mitjà d'un acte que va dictar el 28 de febrer del 2006 la mateixa Audiència.
L'Audiència aclareix ara que aquell acte responia a certes diligències sol·licitades per l'acusació particular i que llavors "l'única denúncia interposada venia de l'informe de l'Agència Tributària de València amb referència concreta al període impositiu del 1999 i referit a l'IRPF i no a un altre tipus d'impost". "No hi havia imputacions respecte d'altres delictes, sinó només la petició de prova pericial sobre un marc temporal --1999 al 2004-- i per l'eventual incidència fiscal", afegeix.
L'òrgan judicial incideix que la petició de la prova "no va generar ni es va tenir mai com una ampliació de denúncia o querella dels anteriors fets". En la mateixa línia, considera "en cap manera possible ni acceptable" suposar que l'autorització de la prova judicial a fi de comprovar imputacions concretes ja existents signifiqui un acte d'interposició que interrompi la prescripció.
"El que hauria sigut normal i lògicament previsible a data de 28 de febrer del 2006 --apunta l'acte-- és que el dictamen pericial s'hagués realitzat amb una mínima promptitud i que amb el que s'hi ha constatat, si s'hagués evidenciat algun descobert impositiu, l'instructor, bé d'ofici o a instància de part, l'hauria convertit en imputació concreta".
Per tot això, es conclou que en el present cas "no es va presentar nova denúncia o querella, ni una ampliació de les existents, per estendre la causa més enllà de l'IRPF del 1999 respecte de Fabra, a altres fets constitutius de delictes fiscals".
Pel que fa al presumpte delicte de tràfic d'influències, tot i que l'Audiència expressa "reserves" respecte a la declaració de l'empresari Vicente Vilar, admet que l'"entramat" d'entitats constituïdes al voltant de Naranjax SL (Artemis 2000 i Carmacas SL), amb la participació de Fabra i membres de la seva família, juntament amb una reunió reconeguda per aquest últim a Madrid amb autoritats són dades "d'aparentment potencial confirmador" del que va declarar Vilar.
Afegeix l'organisme que "la intervenció de Fabra com a possible mediador en la venda del producte piclor per preu de 182.000 euros, dóna idea de la suculenta importància d'aquelles autoritzacions que estaven pendents per a altres productes de Naranjax".
L'acte recorda com el mateix Fabra va reconèixer en la seva declaració que Vilar li havia demanat ajuda per solucionar el "problema d'embús" que els seus productes fitosanitaris tenien al Ministeri i que li havia ofert contrapartides, que, segons ell, hauria rebutjat perquè l'únic interès que el movia era "el benefici" que podria rebre el sector de la província.
No obstant, l'Audiència argumenta que "no hi ha notícia que en l'exercici de tal espècie de patronatge oficiós o mecenatge provincial" s'hagi donat en altres casos "una coincidència en forma de significativa creació simultània d'una intimitat empresarial (amb rerefons familiar) com la que suposa Naranjax SL (de la persona que li havia fet arribar el problema de les autoritzacions fitosanitàries) i Artemis SL (en què intervenien les dones de Fabra i Vilar), ni importants pagaments significativament coincidents de Vilar o Naranjax SL a Carmacas SL (de Fabra i fills)".
Tot això, subratlla, "genera uns interrogants que poden cobrar la categoria d'indicis" i, per aquesta raó, creu "fonamental la valoració de la prova que pogués desenvolupar-se en judici oral" i acorda que segueixi la causa. L'acte s'expressa també sobre el possible delicte de suborn, sobre el qual manifesta que aquest tipus penal "no es desprèn de cap manera dels fets concretats en l'acte recorregut, perquè en cap apartat s'indica que l'actuació de Fabra ho fos en funcions pròpies del càrrec de president de la Diputació de Castelló".
"Efectivament, si atenem les funcions corresponents al seu càrrec, cap de les iniciatives que s'imputen a Carlos Fabra en forma d'interessar-se o mediar a Madrid davant les autoritats de les Corts Generals o el Ministeri d'Agricultura, en favor dels productes fitosanitaris del Vilar pendents d'aprovació, a canvi de certes quantitats de diners, es poden emmarcar en les activitats relatives al càrrec de president de la Diputació", assevera l'Audiència, que precisa que "potser aquest tipus de procediment pot considerar-se tràfic d'influències o potser infraccions de tipus disciplinari, però no és pròpiament suborn". elperodico.cat
