Comparativa del perfil de Pals amb un gravat antic sobre la sortida de Colom cap a Amèrica
Una investigadora del Cercle Català d'Història, Eva Sans, ha aconseguit la prova que demostra que la vila reial de Pals, al segle XV ja disposava d'un important port comercial. Un avanç que abona en la controvèrsia amb els defensors de les teories sobre la catalanitat de Cristòfor Colom i que mantenen que en el primer dels seus viatges, el descobridor va partir de la vila empordanesa en lloc de Palos de la Frontera, a Andalusia, com així insisteix en citar la història oficial. Un document obtingut a l'arxiu de la Corona d'Aragó certifica que el 1406 a Pals es realitzaven transaccions navilieres.
La troballa de la documentació dóna major consistència al treball d'altres historiadors que, com Jordi Bilbeny, Català i Roca o Teresa Baquer, ja van publicar en el seu moment textos reveladors sobre el que en realitat es va dir Joan-Cristòfor Colom i Bertran, un noble català que va portar a terme l'aventura en nom del rei Ferran el Catòlic i de la Corona d'Aragó, amb tres caravel·les que van salpar des del port de Pals. En el cas de Bilbeny, va llançar la seva teoria sobre el port empordanès per primera vegada el 1990.
L'últim descobriment d'Eva Sans, un segell sigil·logràfic de la Cort del Castell de Pals trobat en els arxius de la Corona d'Aragó a Barcelona, mostra un escut amb tres barres i aporta valuoses informacions. Es tracta, segons el Cercle Català d'Història d'un escut rodó de 40 mm imprès en paper i cera vermella que acompanya un albarà en lletra manuscrita on es llegeix "atorgat a Joan Abril, alcalde de Pals, a N'Antonia Vinyals, patró de llagut, de Palamós, per haver carregat al port de Pals una saca de farina per a descarregar a Barcelona "un document datat al castell de Pals, a 29 juliol 1406 sigillo Curie Nostre munitum.
Per Sans, "que feia molt de temps que seguia la pista d'aquesta prova", en localitzar-la va pensar que "si Pals disposava d'una cort Reial amb tota la capacitat jurídica de la naturalesa de les viles reals" amb notaris, procuradors, representants a talls, batlle de Sacha (el principal ordre senyorial de l'època) on estava tota la documentació? En el passat, explica la investigadora "tot es registrava i documentava", com avui en dia, de manera que la desaparició massiva de la documentació relativa al port de Pals "com la duana, la taula de enrolament, la taula de canvi, els contractes d'assegurances de vaixells i mercaderies "es va convertir en el principal interrogant de la recerca: Per què està desapareguda el 85% de la informació relativa a l'àmbit marítim català, comerç, ports de la costa i tot el que té relació amb això des abans del segle XVIII i XIX? ".
Encara que ja es coneixia l'existència del port de Pals durant els segles XVII i XVIII i hi havia notícies de la seva existència en el segle XIII, no va ser fins la troballa d'Eva Sans que es va poder garantir que aquest port estava actiu i operatiu el mateix segle que el descobridor Cristòfor Colom va salpar cap al Nou Món, el que avalaria que la vila empordanesa hauria estat port de partida de les tres caravel·les.
Eva Sans ja va documentar en el seu moment que el segon viatge de Colom, amb tots els catalans de què parla la història oficial (Bernat Boïl, primer vicari de les Índies, el capità militar Pere Margarit del Castell d'Empordà, entre d'altres) es va dur a terme des del port de Barcelona. En realitat, manté que "hi ha un gran desconeixement sobre la marina catalana" i demostra que al segle XIV els catalans arribaven regularment al canal de la Mànega i al Mar del Nord per una banda i al Senegal de l'altra, un segle abans que els portuguesos.
"Colom no s'amagava, l'han amagat" sosté Sans en línia amb la teoria sobre la manipulació de la història que ha imposat durant anys un determinat sector d'historiadors adeptes a altres règims polítics, com demostra l'investigador d'Arenys de Mar, Jordi Bilbeny, que aporta més dades com la presència dels germans Pinzón a la vila marinera de l'Empordà. Sobre la insistent activitat censora i falsificadora que, segons ell "encara està vigent" li sorprèn que, vint anys després d'haver iniciat les seves investigacions encara "hi hagi gent que confongui la ignorància amb tot allò que es pot conèixer". - LAVANGUARDIA.ES
