L'home va arribar a la lluna? Qui genera el canvi climàtic i amb quin objectiu? De qui és obra realment l'11-S? Les teories sobre confabulacions són antigues i les xarxes socials les propaguen més
Les teories de la conspiració tornen a estar de moda. Més de la meitat dels francesos creuen que Dominique Strauss-Kahn, acusat d'agressió sexual, ha estat víctima d'un complot dels seus opositors a França (per evitar la seva campanya a les presidencials) o bé dels americans (per fer-lo fora del Fons Monetari Internacional). Sobre la mort d'Ossama bin Laden també n'hi ha de tots colors. Un batalló d'incrèduls van inundar les xarxes socials dient que el terrorista encara és viu, que els americans l'havien agafat mesos abans... Fins i tot l'entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, té la seva pròpia hipòtesi conspirativa per justificar la falta de títols en aquesta temporada. Ha arribat a dir que hi ha un complot de la FIFA, la UEFA, la Federació Espanyola, els àrbitres i fins i tot l'Unicef en contra del seu equip. Una explicació que ha quallat entre els seguidors blancs.
Els conspiradors
"Res passa per casualitat", així descriu Mike Ibáñez la filosofia conspirativa. Irònicament, Ibáñez es defineix a ell mateix com "un conspirador", però en realitat és el codirector del Simposi Mundial sobre Teoria de la Conspiració que se celebra cada any a València. En aquest esdeveniment es reuneixen conspiradors, però també experts a disseccionar les mentides sistemàtiques que sorgeixen entorn de l'actualitat i, en ocasions, a demostrar que són completament falses. "Cada vegada donem més importància a les explicacions dels incrèduls perquè les fonts oficials ens han enganyat tantes vegades que ara quan hi ha una versió institucional ja no creiem que sigui veraç", comenta Ibáñez. El problema, apunta, és que les alternatives tampoc tenen per què ser veritat.
Per què ens creiem les teories?
El doctor en sociologia d'Esade, David Murillo, considera que les ciències cognitives donen resposta a la pregunta sobre per què s'assumeixen com a certes les teories de la conspiració. "Aquestes explicacions són racionals i plausibles", diu. "I, tot i que són improbables, ens activen un sentit d'alerta per les greus conseqüències que poden comportar. Aquests elements fan que les processem com una informació real".
el també sociòleg Josep Hortoneda, la credibilitat que es dóna a les versions conspiratives es deu a la desafecció dels ciutadans envers la política. "No ens creiem els missatges de les institucions i això fa que es construeixi una realitat social paral·lela", comenta.
Tanmateix, el politòleg Joan Botella també afegeix que la força de les conspiracions radica en el fet que ens deslliuren de la responsabilitat, ja que sempre hi ha una força superior per sobre de nosaltres que controla els esdeveniments. "I, per tant, -diu sarcàsticament- ens trobem amb d'una força invencible contra la qual no podem fer absolutament res". Botella està convençut que els que creuen en les mentides sistemàtiques viuen "en una realitat paranoica", ja que consideren que tot el món gira al voltant seu.
La propagació a la xarxa
Les noves tecnologies han facilitat i han multiplicat les conspiracions, els rumors i les llegendes urbanes. Tots els especialistes consultats coincideixen a alertar que les xarxes socials són el millor mitjà per propagar-les i que l'excés d'informació ens està desorientant. El problema, apunten tots, és que aquestes teories en ocasions arriben als mitjans de comunicació. I, encara que els mèdia expliquin que no són veritat, com en aquest article, només el fet que hi apareguin els dóna immediatament la categoria de notícia.
L'antídot és la raó
Javier Armentia, divulgador de la ciència i membre de la Societat per l'Avenç del Pensament Crític, es dedica a desemmascarar teories de la conspiració, principalment científiques, i fa una crida a l'ús de la racionalitat. "L'explicació més simple acostuma a ser la real", diu com a bon científic. "Només hem d'utilitzar el sentit comú. Qui pot creure que Elvis no va morir i ara és un agent de la CIA?" Armentia recomana que els usuaris de la xarxa distingeixin la informació dels rumors i té un sistema bàsic per fer-ho: "Per no deixar-nos ensarronar pels conspiradors hem de tenir clara la font, qui ens està informant". I per què.
ELS 6 CLÀSSICS
1. El viatge a la Lluna. El 20 de juliol del 1969, Neil Armstrong va trepitjar per primera vegada la Lluna davant de milions de telespectadors. Tot i això, un 11% dels americans creuen que va ser un frau. La teoria de la conspiració al·lega, per exemple, que a les fotos no hi apareixen estrelles o que la bandera nord-americana oneja com si hi hagués vent. Tots els arguments han estat científicament rebatuts, però el silenci de la NASA ha alimentat els conspiradors.
2. El canvi climàtic. Un programa d'investigació dels Estats Units a Alaska, anomenat HAARP –i que consisteix en enormes antenes que poden emetre ones electromagnètiques a la ionosfera– és mirat en els últims anys de reüll pels aficionats a les teories conspiratives. Acusen el programa de poder provocar terratrèmols i tsunamis i d'utilitzar aquesta capacitat, que no s'ha comprovat científicament, per pressionar certes zones del planeta.
3. Els atemptats. L’atemptat de l’11-S de les Torres Bessones de Nova York, amb autoria reconeguda per Al- Qaida, ha generat moltes teories, des dels que hi veien la mà del ma- teix govern nord-americà fins als que feien córrer la falsedat que tots els jueus havien estat avisats. Els atemptats de l’11-M a Madrid també van generar teories conspiratives, en aquest cas del mateix govern del Partit Popular, que va insistir en la participació d’ETA; recentment, Esperanza Aguirre hi ha insistit.
4. Piràmides i ovnis. S'ha especulat molt sobre la construcció de les piràmides d'Egipte i, malgrat que se sap que era possible amb els coneixements de l'època, la falta de documents fa que els experts encara discuteixin sobre quin va ser el mètode concret utilitzat. Són molts els convençuts que les van aixecar els extraterrestres o, també, que éssers d'altres planetes van ensenyar la tècnica als antics egipcis.
5. La mort de Kennedy. L’assassinat del president dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy ha donat per a tot tipus d’especulacions. El fet que l’autor dels trets, Lee Oswald, fos assassinat quan era traslladat a la presó ha generat moltes teories. Només un 32% dels enquestats per la cadena ABC creuen que Oswald va actuar en solitari. Hi ha hipòtesis com que la màfia va encarregar el seu assassinat o que ho va orquestrar un grup de dretes anticastristes de la CIA.
6. L'origen de la sida. Encara no hi ha gaire informació sobre com es va originar aquesta malaltia, que va ser identificada el 1981. De manera paral·lela a la investigació científica hi ha hagut dotzenes de teories conspiratives. La que ha tingut més èxit és la que diu que una agència dels Estats Units va decidir alliberar el virus com una arma biològica per eliminar població mundial. Una altra també molt popular assegura que va ser un experiment que els va sortir malament. ARA.CAT
