Twitter s'ha convertit en un termòmetre del dia a dia. Una àgora pública on abocar-hi les cabòries ciutadanes. Un lloc d'expressió, sovint fora de l'opinió general. La xarxa de missatges curts és una eina idònia per denunciar-hi injustícies. Twitter és immediat i això encanta als periodistes. D'aquí que un trending topic de seguida sigui notícia. No hi ha res millor que un bon hashtag (l'etiqueta que permet classificar els tuits per temes) per fer activar l'instint periodísitic.
La setmana passada, sense anar més lluny, #rtvedetodos va denunciar amb més força que ningú la decisió del consell d'administració de RTVE de tenir accés a l'edició de les notícies abans que s'emetin. El rebombori general va fer que en 24 hores la decisió quedés revocada.
Rectificar a cop de TT (trending topic): algú ja ho ha anomenat Twittocràcia. Espanya va viure la primera revolució per mòbil el 13-M: les manifestacions ciutadanes davant les seus del PP la vigília de les eleccions generals de 2004 per reclamar explicacions sobre l'autoria dels atemptats de Madrid. Concentracions espontànies convocades via sms amb un "pásalo" al final. Un gran primer assaig del que permet fer ara la tècnica amb un mòbil intel·ligent i una xarxa social.
Però la Twittocràcia també té ombres. Poca transparència, facilitat per escampar rumors... Periodistes i experts en noves tecnologies esbossen a l'Ara.cat els punts febles de la vigilància 2.0.
1. Poca transparència: TT i la fórmula de la Coca-cola
TT: Trending topic. És el top 10 dels hashtags més usats del dia. Aparèixer al llistat de TT global o estatal et converteix sovint en notícia. D'aquí la influència que està exercint aquest llistat diari de temes calents. Però, qui controla els TT? Els controla Twitter. Albert Cuesta, analista en tecnologies de la informació i col·laborador de l'ARA, adverteix dels riscos de donar-hi massa importància. "No coneixem l'algoritme, no sabem quins criteris fan que un hashtag passi per davant d'un altre, no hi ha cap mena de transparència, és una caixa negra que s'escapa del nostre control", alerta Cuesta. "L'algoritme és tant secret com la fórmula de la Coca-cola i de vegades pot interessar que un tema passi per davant d'un altre", conclou. No cal oblidar que el primer TT està patrocinat.
La setmana passada #twitterencatala va arribar amb penes i treballs al TT espanyol. L'objectiu de convertir-se en TT mundial va quedar lluny. Per què algunes etiquetes es col·loquen de seguida al top 10 (#elconvidat, dilluns passat, per exemple) i altres pugen tant lentament? Cuesta desconfia dels criteris de Twitter. Aquesta mateixa setmana passada hi va haver crítiques entre els tuitaires nord-americans arran de l'execució de Troy Davis als Estats Units. Alguns usuaris van detectar que el hashtag de la campanya per reclamar que s'aturés la sentència de mort desapareixia del TT.
El periodista Juan Varela reclama un "veritable control" públic sobre el funcionament de les xarxes socials. "Les xarxes socials són obscures i exerceixen un control 2.0 sobre els continguts, dades, algoritme i participació que ningú controla ni és capaç de fiscalitzar. En pocs anys de vida ja tenen una llarga història de censura, decisions arbitràries sobre continguts i grups", remarca.
2. Eina generacional: no tothom és a Twitter
La força que va adquirir el moviment dels indignats a Twitter es correspon a la realitat? Twitter és una eina del segle XXI en què tothom hi és benvingut, però no tothom té les mateixes facilitats per ser-hi. Per què el drama de les pensions no té visibilitat a Twitter? Segurament perquè els pensionistes no tenen Twitter.
Diu Varela: "Les xarxes socials tenen el valor de donar visibilitat a altres veus, però la debilitat de sobrerepresentar grups i opinions. La gent s'ha adonat que pot reaccionar ràpidament i llançar causes amb resposta immediata de l'opinió pública o dels implicats. Aquesta estratègia està funcionant i toca als mitjans afegir informació i fonts que permetin valorar la seva vertadera influència i impacte".
3. Cau de rumors: cal contrastar, com sempre
Twitter és una eina ideal per difondre notícies abans que ningú però també ho és per difondre rumors falsos. Des de fa uns mesos, les notícies d'última hora han deixat de donar-les les agències de notícies. Ara neixen a Twitter. De vegades, de fonts poc clares. Les presses i les males praxis periodístiques poden jugar males passades. Fa uns dies, una notícia falsa sobre la mort del regidor del PP Alberto Fernández Díaz, va evidenciar-ho.
El periodista de RAC1 Xavi Bundó, encarregat de fer la selecció diària dels temes més destacats d'internet a El Món a RAC1 de Jordi Basté, diu que cal posar els cinc sentits per no deixar-se endur per les eufòries de Twitter. "És una gran eina per detectar notícies i temes que preocupen els ciutadans, però no podem donar a Twitter la clau de la realitat", afirma. Res de nou, per tant. Twitter és una nova font d'informació, però com a font d'informació cal contrastar-la i verificar-la.
4. La moda del coixinet
El periodista Saül Gordillo, consultor d'El Periódico en matèria de social mèdia, troba que el Twitter és una eina revolucionària però també ha detectat una certa obsessió pels TT i pels hashtag entre els mitjans de comunicació. Un recurs, de vegades buit, per mostrar modernitat. "Hi ha un cert esnobisme a l'hora de destacar cada matí a les ràdios els hashtags del dia, de vegades sense massa sentit", diu. Creu, però, que d'aquí un temps tot es tornarà a posar al seu lloc. Gordillo també desconfia dels TT. Amb tot, troba que el hashtag és una gran manera d'organitzar els tuits. És una via d'explorar fora del seu timeline i de posar-se en contacte amb usuaris de Twitter a qui no segueix.
5. No hi ha control possible: Twitter no fa públic l'arxiu
Twitter només mostra els últims 1.500 tuits d'un usuari o etiqueta. L'empresa amaga informació. O millor dit: se la ven. El gran negoci potencial de la xarxa de microblogging són les dades amagades darrere els 140 caràcters de cada tuit (informació valuosa sobre l'usuari i els seus gustos). La xarxa ofereix el seu flux de dades en temps real a unes poques empreses i lloga el seu arxiu complet. La resta del món només té accés als últims 1.500 tuits.
Tot plegat, segons Albert Cuesta, fa impossible que se'n pugui fer un control públic i debilita la xarxa social. No podem saber del cert, per exemple, quants tuits es van fer amb el hashtag #twitterencatala durant la campanya per situar-lo com a TT.
A Catalunya, Twit.cat té emmagatzemats més de 800.000 tuits, a través d'un sistema d'arxiu propi. La comunitat catalana de tuitaires organitza els tuits de més de 16.000 usuaris i elabora minut a minut un TT alternatiu. Dani Casanovas, fundador de Twit.cat i director de l'empresa Initec, assegura que no exerceixen cap mena de control sobre el 'trending topic'. Com que per ser membre de la comunitat has de seguir el compte de Twitter de Twit.cat, de vegades envien alguns tuits patrocinats, i aquests són els seus ingressos. Però no tenen TT patrocinats. ARA.CAT
