Els filòsofs no solen tenir molt sentit de l'humor, però hi ha un navarrès que n'ès l'excepció, i avui ha publicat aquest enllaç al seu blog que es tota una troballa. L'enllaç ell el posa en anglès que fa més fi però hi és també en català. Us en deixo un tast i la resta a la Wiqui.
Història antiga i edat moderna
A l'antiga Roma, el tret arquitectònic anomenat vomitorium era l'entrada a través de la qual les multituds entraven i sortien d'un estadi, no un espai especial utilitzat per a vomitar durant els àpats.[1] Vomitar no era una part comuna de la gastronomia romana.[2]
Neró no tocava cap instrument durant el Gran incendi de Roma (els violins encara no s'havien inventat, i tampoc estava tocant la lira). De fet, segons l'historiador romà Tacitus, un cop es va assabentar de l'incendi, s'afanyà a tornar a Roma per organitzar l'ajuda, pagant-ho amb els seus propis fons, i també va obrir els seus palaus per donar refugi als indigents, i va disposar que es repartissin els aliments per evitar inanició entre els supervivents.[3] Finalment, va fer un nou pla de desenvolupament urbà que intentava fer més difícil que els focs s'estenguessin.[4]
És cert que l'esperança de vida a l'edat mitjana i anteriorment era baixa; tanmateix, molts consideren que això significa que la gent normalment es moria al voltant dels 30 anys.[5] De fet, l'esperança de vida baixa és una mitjana basada en mortalitat infantil alta, i la durada habitual de la vida dels adults era molt més gran. Un home de 21 anys a Anglaterra medieval, per exemple, tenia una esperança de vida fins als 64 anys.[6]
No hi ha cap prova sobre si els Víkings portaven banyes als seus cascos.[7] De fet, la imatge de víkings amb cascos banyuts prové de l'escenografia d'una producció de 1876 del L'anell del Nibelung cicle d'òpera per Richard Wagner.[8]
Canut II de Dinamarca no manava retirar-se a la marea en un atac d'arrogància delirant.[9] La seva intenció, si és que va ocórrer l'incident, era més probable que fos demostrar als membres del seu consell secret que cap home no és completament poderós, i tots nosaltres ens hem d'encorbar a forces més enllà del nostre control, com les marees.
A l'antiga Roma, el tret arquitectònic anomenat vomitorium era l'entrada a través de la qual les multituds entraven i sortien d'un estadi, no un espai especial utilitzat per a vomitar durant els àpats.[1] Vomitar no era una part comuna de la gastronomia romana.[2]
Neró no tocava cap instrument durant el Gran incendi de Roma (els violins encara no s'havien inventat, i tampoc estava tocant la lira). De fet, segons l'historiador romà Tacitus, un cop es va assabentar de l'incendi, s'afanyà a tornar a Roma per organitzar l'ajuda, pagant-ho amb els seus propis fons, i també va obrir els seus palaus per donar refugi als indigents, i va disposar que es repartissin els aliments per evitar inanició entre els supervivents.[3] Finalment, va fer un nou pla de desenvolupament urbà que intentava fer més difícil que els focs s'estenguessin.[4]
És cert que l'esperança de vida a l'edat mitjana i anteriorment era baixa; tanmateix, molts consideren que això significa que la gent normalment es moria al voltant dels 30 anys.[5] De fet, l'esperança de vida baixa és una mitjana basada en mortalitat infantil alta, i la durada habitual de la vida dels adults era molt més gran. Un home de 21 anys a Anglaterra medieval, per exemple, tenia una esperança de vida fins als 64 anys.[6]
No hi ha cap prova sobre si els Víkings portaven banyes als seus cascos.[7] De fet, la imatge de víkings amb cascos banyuts prové de l'escenografia d'una producció de 1876 del L'anell del Nibelung cicle d'òpera per Richard Wagner.[8]
Canut II de Dinamarca no manava retirar-se a la marea en un atac d'arrogància delirant.[9] La seva intenció, si és que va ocórrer l'incident, era més probable que fos demostrar als membres del seu consell secret que cap home no és completament poderós, i tots nosaltres ens hem d'encorbar a forces més enllà del nostre control, com les marees.
Tags:
filosofades
Tiene su miga ¡