El 16 de novembre de 1885, als Estats Units George Eastman aconseguia impressionar imatges en paper cobert de bromur de plata, un gran pas que va marcar el camí per als primers rodets fotogràfics de Kodak i amb ells, la popularització de la fotografia. Avui fa 129 anys que George Eastman, nascut a Nova York el 1854, obrava un miracle tecnològic al seu laboratori que revolucionaria no només els procediments fotogràfics, aleshores molt rudimentaris, sinó la relació de la mateixa fotografia amb la societat. El 16 de novembre de 1885, aconseguia impressionar imatges en paper cobert de bromur de plata. Era el pas necessari per donar forma al seu gran projecte, el rodet fotogràfic, que arribaria només tres anys després. Gràcies a les provatures amb el bromur de plata, Eastman va aconseguir substituir la placa de vidre per un rodet de 100 fotos circulars.
George Eastman, l'inventor del rodet fotogràfic que va patentar amb la marca Kodak.
El 4 de setembre de 1888 va registrar la marca Kodak i va obtenir la patent per a la primera càmera amb rodet de pel·lícula, i aquell mateix any sortia al mercat la Kodak 100 Vista amb una campanya de promoció que tenia com a lema “Vostè prem el botó, nosaltres fem la resta”. A partir d'aquell moment, la fotografia començava a caminar per a esdevenir un fenomen de masses, perquè no es requerien grans coneixements ni la utilització de productes químics.
Aquesta càmera es venia carregada i llesta per a disparar. Un cop usada, es portava a la casa Kodak, on s'extreia el rodet, es revelaven les fotos i es retornaven al client amb l'aparell amb un nou rodet instal·lat. La càmera costava uns 25 dòlars, i el revelat 10 dòlars, preus molt alts que no van ser impediment perquè l'ús de la fotografia comencés a escampar-se entre la població.
Un any després, Eastman va aconseguir canviar el rodet de paper per un de cel·luloide, i uns anys més tard, aconseguiria crear un sistema perquè el mateix usuari pogués extraure el rodet a la llum del dia. L'inventor es va fer multimilionari gràcies a les seves innovacions i va invertir molts diners en obres benèfiques. Tanmateix, tenia problemes psiquiàtrics i va acabar suïcidant-se després d'un temps patint una malaltia degenerativa que li impedia caminar. Va deixar una nota: “Als meus amics: La meva feina està feta, per què esperar?" - naciodigital.cat
Uno de los mejores inventos ¡