Món friki pagà idòlatra: La fe porta faixa


La penitència és dura. Ho saben molt bé els "costaleros" de qualsevol de les processons que es viuen a les poblacions andaluses durant la Setmana Santa. Una tradició atàvica que tant decora un bar com motiva abrandades discussions al carrer o bé serveix a una hàbil fàbrica de material ortopèdic per vendre material de temporada. 

Un aparador d'una botiga d'ortopèdia del carrer Mesones de Granada n'és l'exemple. "¿Te ayudamos en tu esfuerzo de Semana Santa?", pregunta, còmplice un anunci de faixes especialitzades en processons. "Se'n venen moltes!", assegura a Nació Digital, l'Angeles, responsable de la botiga. "La zona lumbar pateix molt, moltíssim, heu de pensar que comencen la processó a les cinc de la tarda i acaben a les cinc de la matinada, i en fan tota la setmana; a més, heu de comptar els assajos", detalla amb una professionalitat encomiable. La faixa, doncs, segons l'Àngeles, és un element gairebé tan imprescindible com la fe. 



Una tesi que corrobora un home que s'enclenxina el cabell semi llarg i que regenta "El Tabernàculo", de Granada. Una taverneta empaperada amb fotos i efectes de les processons i de la confraria a la que pertany, "El Cristo Despojado". Un temple al costum, a la superstició catòlica i al misticisme del dolor. Entre estampes, collars, efectes processionals, creus i ampolles rematades amb vestits fúcsia, destaquen dues coses: un calendari que compta enrere els dies que falten per la Setmana Santa i una "tirilla cabo de la Legión" de quan va fer la mili. Enlloc s'hi veu una faixa. Ni està, ni se l'espera. Es vendrà pa a les benzineres però mai veuran un legionari fent de costalero amb una faixa. La penitència és la penitència. naciodigital.cat

1 Comentaris

Més recent Anterior