Un grup de científics australians ha dut a terme un experiment demostrant que a nivell quàntic, la realitat no existeix fins que no la mesurem. Aquests grup de físics de la Universitat Nacional Australiana ha posat en pràctica l'experiment d'elecció diferida de John Wheeler, i ha demostrat que "el mesurament ho és tot", segons ha explicat Andrew Truscott, professor associat a l'Escola de Recerca de Física i Enginyeria de la UNA. "A nivell quàntic, la realitat no existeix si no se l'està mirant", ha conclòs Truscott.
Dit experiment implica un objecte en moviment al qual es dóna l'opció d'actuar com una partícula o una ona. A continuació, l'experiment de Wheeler pregunta: ¿en quin moment l'objecte pren la decisió?
Els àtoms no van viatjar de A a B. Va ser només quan es van mesurar al final del viatge que va existir el comportament ondulatori o de partícula.
El sentit comú suggereix que l'objecte és, o bé similar a una ona, o bé a una partícula, independentment de com es mesura. No obstant això, la física quàntica prediu que si s'observa un comportament similar a l'ona o una partícula depèn només de com es mesura al final del seu trajecte, i és precisament el que han demostrat els científics australians.
En primer lloc, l'equip de Truscott va atrapar una col·lecció d'àtoms d'heli en estat de suspensió, conegut com el condensat de Bose-Einstein, i després els va expulsar fins que va quedar només un àtom. A continuació, l'àtom es va deixar passar a través d'un parell de raigs làser que es propagaven en direccions oposades que van formar un patró de reixeta que va actuar com una cruïlla de la mateixa manera que una reixeta sòlida dispersaria la llum.
Després, de forma aleatòria, es va afegir una segona reixa de llum per recombinar els camins, la qual cosa va portar a una interferència constructiva o destructiva, com si l'àtom hagués viatjat per tots dos camins. Quan la segona reixeta de llum no s'afegia, tampoc s'observava la interferència, com si l'àtom només hagués escollit un camí.
No obstant això, el nombre aleatori que determinava si s'afegia o no la segona reixeta només es generava després que l'àtom hagués passat per la cruïlla. Si s'opta per creure que l'àtom realment va prendre un camí o camins particulars, llavors un ha d'acceptar que un mesurament futura està afectant el passat de l'àtom, ha explicat Truscott. "Els àtoms no van viatjar de A a B. Va ser només quan es van mesurar al final del viatge que va existir el comportament ondulatori o de partícula", ha precisat el científic.
D'aquesta manera, els científics han confirmat les prediccions de la física quàntica sobre la naturalesa de la realitat, en demostrar que està actualment no existeix fins que no la mesurem, almenys, en petita escala. RT.COM
Qui poca feina té, el gat pentina.
Tags:
DE LA VIDA
Me cuesta entenderlo.
Y me llevas otra vez al neopositismo lógico, que nos dice que no existe nada a menos que no se pueda cuantificar o medir en número, porque estos son los únicos que nos dicen la verdad.
De tal manera que uno no se encuentra mal a no ser que pase de 36´6º , que es lo que nos indica que tienes fiebre.
Y digo yo, ¿ cómo coño se mide la tristeza, la alegría, el pesimismo, la nostalgía ? o es que cómo no se puede medir no existen tales problemas.
Ya te digo que esto de la lógica positivista choca con mi manera metafísica de la vida.
Un abrazo
YA DEIA YO QUE ELS POBLES NO EXISTEIXEN, QUE ELS HI POSEN QUAN HI ARRIBEM NOSALTRES. Com deia la Patrocinio: l'home no a arribar a la lluna perquè ella no ho va vere.
I recorda el proema:
Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda
i el cony que mes carda,
és el cony de la Bernarda.