Pot semblar una ximpleria, però segur que alguna vegada ho has intentat i no has pogut provocar aquesta sensació molesta i divertida que fa que no puguis parar de riure. I és que resulta gairebé impossible que siguis capaç de fer-te pessigolles a tu mateix, nombrosos estudis així ho han avalat, pel que sembla una causa perduda. Però si vols saber el rerefons d'ella, segueix llegint i podràs saber i entendre per què no pots fer-te pessigolles a tu mateix.
Quan parlem de fer-te pessigolles a tu mateix, no ens referim a aquestes carícies suaus al llarg de la pell que ens donen calfreds, sinó a la sensació que s'experimenta en algunes parts del cos quan són lleugerament tocades i que consisteix en certa commoció desagradable que sol provocar involuntàriament el riure (així les defineix la Reial Acadèmia Espanyola).
I per arribar a entendre per què no pots fer-te pessigolles a tu mateix, cal saber com es produeixen. Partim de la base que quan es generen les pessigolles s'activa l'escorça somatosensorial, una part del cervell humà en la qual es reconeixen, organitzen i integren les sensacions provinents de les diferents parts del cos. I d'altra banda, hi ha la propiocepció, és un mecanisme que permet saber a l'organisme quan un moviment o sensació és la nostra, en quina posició ens trobem o com tenim col·locades les parts del cos.
Encara que anteriorment sempre s'havia cregut que el secret de les pessigolles es trobava en l'escorça somatosensorial, la veritat és que estudis recents demostren que tant si som nosaltres o són altres els que les produeixen aquesta part del cervell humà s'encén de manera molt similar. Pel que la resposta a la pregunta de per què no pots fer-te pessigolles a tu mateix, no la trobem aquí, sinó en la propiocepció, en el cerebel. T'ho expliquem.
Fa uns anys Sarah-Jayne Baklemore i els seus col·legues de l'Institut de Neurologia de l'University College de Londres ens van donar la resposta definitiva. Van estudiar amb un escàner el cervell de 16 persones mentre intentaven fer-se pessigolles a si mateixes i més tard van repetir la prova fent que un altre fos el que les realitzés.
D'aquesta manera van comprovar que les àrees que responien al plaer i al tacte es van activar molt menys quan les pessigolles se les feia un mateix, pel que van arribar a la conclusió que l'estimulació tàctil autogenerada disminueix perquè internament el sistema sensorial prediu les sensacions que van a provocar nostres propis moviments des del moment en què el sistema motor ordena executar-los. Per tant, els autors van confirmar que si no hi ha sorpresa, tampoc hi ha pessigolles. QUE.ES
Quan parlem de fer-te pessigolles a tu mateix, no ens referim a aquestes carícies suaus al llarg de la pell que ens donen calfreds, sinó a la sensació que s'experimenta en algunes parts del cos quan són lleugerament tocades i que consisteix en certa commoció desagradable que sol provocar involuntàriament el riure (així les defineix la Reial Acadèmia Espanyola).
I per arribar a entendre per què no pots fer-te pessigolles a tu mateix, cal saber com es produeixen. Partim de la base que quan es generen les pessigolles s'activa l'escorça somatosensorial, una part del cervell humà en la qual es reconeixen, organitzen i integren les sensacions provinents de les diferents parts del cos. I d'altra banda, hi ha la propiocepció, és un mecanisme que permet saber a l'organisme quan un moviment o sensació és la nostra, en quina posició ens trobem o com tenim col·locades les parts del cos.
Encara que anteriorment sempre s'havia cregut que el secret de les pessigolles es trobava en l'escorça somatosensorial, la veritat és que estudis recents demostren que tant si som nosaltres o són altres els que les produeixen aquesta part del cervell humà s'encén de manera molt similar. Pel que la resposta a la pregunta de per què no pots fer-te pessigolles a tu mateix, no la trobem aquí, sinó en la propiocepció, en el cerebel. T'ho expliquem.
Fa uns anys Sarah-Jayne Baklemore i els seus col·legues de l'Institut de Neurologia de l'University College de Londres ens van donar la resposta definitiva. Van estudiar amb un escàner el cervell de 16 persones mentre intentaven fer-se pessigolles a si mateixes i més tard van repetir la prova fent que un altre fos el que les realitzés.
D'aquesta manera van comprovar que les àrees que responien al plaer i al tacte es van activar molt menys quan les pessigolles se les feia un mateix, pel que van arribar a la conclusió que l'estimulació tàctil autogenerada disminueix perquè internament el sistema sensorial prediu les sensacions que van a provocar nostres propis moviments des del moment en què el sistema motor ordena executar-los. Per tant, els autors van confirmar que si no hi ha sorpresa, tampoc hi ha pessigolles. QUE.ES
Tags:
KOLLONADES
