BURNING MAN FESTIVAL: BLACK ROCK CITY, CITA AL DESERT




Burning Man Festival: Black Rock City, un miratge, una gallina. Es un reportatge de setembre de 2010, però m'ha sorpres i crec pot ser del vostre interés.....


"L'escriptura d'aquest post té una gran complexitat. Descriure una cosa tan sobrenatural com el que es viu al Burning Man no és senzill, i una vegada més cobra sentit el "CAL PASSAR PER, PER SABER QUE". - Miguel Olivares - eldiario.es
52.000 persones s'han donat cita aquest any a la major concentració mundial de l'auto-expressió radical. El lloc triat, el desert de Black Rock, al nord de l'estat de Nevada. L'elecció d'aquest remot paratge respon a un procés de selecció natural, i la carretera que et condueix travessant Death Valley et dóna mostres i posa a prova el teu desig d'assistència.



L'arribada al més pur estil Mad Max és atesa per somriures i bon rotllo continu. Aquests éssers abillats amb vestits de peluix i estranys complements fluor et conviden a baixar de la teva RV i tocar una gran campana, sent aquesta la manera de desvirgarte del BM, i com no, si et veuen entusiasta, et demanen que facis l'Àngel, començant aquí la teva relació amb una paraula nova apresa aquest dia "DUST, DUST, DUST".
Un cop passada la primera porta t'allunyes de tot el que coneixies i t'endinses en BLACK ROCK CITY. 



Aquí tens la sensació d'haver-te caigut a la cova del conill blanc d'Alícia al país de les meravelles. 
Éssers de llum en un compassat anar i venir et bufetegen traient de la teva realitat, vehicles mutants amb els dissenys més originals i bizarros recorren el que tothom coneix com "la platja", el lloc central on s'aixeca aquest gran home de fusta que , a jutjar pel nom, acaba cremat fix.

Les sensacions que es viuen són totalment noves. No és una ciutat d'una capital europea que encara no coneixes. És el zoològic humà en la seva hiper- expressió, només que res s'assembla a la realitat de la vida quotidiana.

Aquesta primera nit camines i camines en un xoc continu atret pels campaments amb les propostes més dispars. Tot aquí es fa per als altres, amb un gran propòsit de lliurament. Els diners es deixa enrere i tot es dóna per amor als altres.

Sens dubte, amb el pas dels dies comences a sentir el procés que és viure el BM, tant a veure una estampida amorosa de 300 persones disfressades de unicorns et causa un estat de total simpatia feia l'ésser humà. La convivència és total i en els 8 dies que dura aquest experiment sociològic tot és felicitat i lliurament cap als altres. Aconsegueixes tenir experiències increïbles gràcies a la generositat dels altres.

La crema de l'home arriba i el foc fa la seva feina ancestral de purificació. Un reverencial murmuri acompanya les increïbles flames i les tempestes de sorra no donen treva a aquest acte tan solemne i esperat. L'estructura s'ensorra del tot i sorgeix un gran crit d'excitació momentània. Després d'ella queda el silenci. Un silenci que grava aquest moment per sempre."




Miguel Olivares és director creatiu de la despensa

2 Comentaris

Més recent Anterior