Ivan Istochnikov va ser un cosmonauta rus que va desaparèixer en plena missió espacial a bord del Soyuz2, el 1968. Com que les autoritats soviètiques no eren capaços d'explicar els fets i no es podia perjudicar la imatge l'URSS durant la carrera espacial, l'astronauta va ser esborrat de la memòria col·lectiva: es va eliminar de les fotografies oficials i la seva família va ser exiliada a Sibèria. Ara al CosmoCaixa de Barcelona explica la seva història amb proves gràfiques. Tot sembla quadrar a primera vista i, si ho afirma un museu, no pot ser mentida. O sí? Això precisament és el que es planteja el fotògraf Joan Fontcuberta, autor de l'exposició 'Sputnik', que pretén posar en escac a l'espectador i provar la seva capacitat crítica.
És cert que en els registres de la URSS no apareix cap Ivan Istochnicov i això és perquè mai va existir. És només una creació de Fontcuberta, que el va introduir a cop de photoshop en la història espacial russa. Va modificar fotografies originals de l'època per afegir al cosmonauta, que apareix rebent condecoracions, visitant escoles, acompanyat dels seus col·legues davant el Kremlin o acomiadant abans d'embarcar en la Soyuz. Tot això acompanyat de records d'infantesa, objectes que anaven amb ell a la nau o notes i mostres de la investigació espacial, suposadament desclassificades en època de l'obertura política que va dur a terme la URSS amb la Glasnost.
La història del cosmonauta que mai va existir va néixer el 1997, any en què es va estrenar l'exposició; "En aquella època, en què la URSS s'enfonsava i no hi havia les eines de recerca actuals, el relat era molt plausible. Però mai he mentit, sempre he deixat pistes perquè l'espectador descobrís l'engany", explica a Big Vang Fontcuberta. La més clara d'aquestes evidències és que ell és Istotchnikov: tots dos comparteixen cara i fins i tot nom (provin de traduir Joan Fontcuberta al rus). Alguns detalls, com un petit RD2D vermell a l'interior de la Soyuz o una ampolla de Vodka amb un missatge dins com a últim rastre de Istochnikov revelen la subtilesa amb la qual el fotògraf pretén sembrar el dubte en el visitant.
"Vull desmuntar el llenguatge autoritari dels museus o els acadèmics. Per què hem de creure alguna cosa pel simple fet que ho veiem exposat?", Es pregunta l'artista. Afegeix que si la seva obra fos mostrada en una galeria simplement seria la "excentricitat d'un artista", però a l'estar en un museu passa a ser considerat com "un fet veritable". Assegura que un mateix discurs s'interpreta de forma diferent depenent de l'escenari. Ara Fontcuberta ha volgut provar què passa traslladant a Istochnikov a un escenari nou: per primera vegada, 'Sputnik' es pot veure en un museu de ciència com el CosmoCaixa.
Per a aquest autor, la ciència és un altre dels llenguatges autoritaris, en tant que és usat i filtrat per les institucions per crear veritats absolutes que la gent no es molesta a qüestionar. "Portar l'exposició aquí ha estat arriscat però necessari per plantar la llavor crítica a la gent", explica. I és que gairebé 20 anys després continua havent-hi qui es creu la història del cosmonauta fantasma; Fontcuberta creu que la raó és que "ja no existeix curiositat", ja que amb una simple cerca de Google es descobreix el pastís.
I si en algun lloc hauria de conservar-aquest esperit curiós, és entre els visitants d'un museu de ciència: "El prototip és molt diferent al d'una galeria d'art. Són més crítics i desconfiats, pel que només aquell que no s'ha fixat bé surt creient-s'ho tot ", assegura el fotògraf. A la sortida de l'exposició, que es pot visitar fins al 31 de maig, es barregen les reaccions: nens decebuts quan se'ls explica la veritat, persones sorpreses per la vilesa dels soviètics, alguns enfadats amb el museu per acollir una mostra que indueix a equívoc i fins i tot altres que desperten i es replantegen el que donaven per segur. "Aquests últims són la meva públic ideal, per ells faig el que faig", reconeix Fontcuberta.
Una de les parets del museu té una cita del fotògraf (que signa com a comissari i no com a autor, a causa que ja el 1997 era conegut pel seu gust a jugar a la frontera de la veritat i la mentida). La inscripció diu que la tecnologia és l'art de modelar consciències i la imatge és un filtre de la realitat. "Ajuntar les dues coses és una arma potentíssima" exclama Fontcuberta, que afegeix que "la ciència sempre ha estat sotmesa a voluntats ideològiques. És un conjunt de coneixements provisionals i seria ingenu pensar que aquesta provisionalitat s'escapa de les pressions". Reflexiona sobre la importància de qüestionar-ho tot, perquè "si jo he pogut aconseguir això només amb una càmera, què no podrà aconseguir un govern amb recursos il·limitats". LAVANGUARDIA.COM
Tags:
COLLONADES
Hay, nos guste o no, que cuestionarselo todo.