ELS MURALS DE SIXENA NO PASSEN PER LA PORTA D'ACCÉS AL MONESTIR


El museu insisteix que el trasllat perjudicaria l'obra i demana permís a la jutge per inspeccionar el cenobi. En l’hipotètic cas d’un trasllat a Aragó, sens dubte temerari, de les pintures murals del monestir de Sixena dipositades al MNAC, la millor opció, una mudança mantenint les estructures de fusta, és impossible. No hi ha transport prou gran per portar-les, ni accés a la sala capitular del cenobi, el seu destí, prou ample i alt per entrar-les. Tot i així, si s’aconseguís l’impossible, entrar, s’incorreria en una incongruència geomètrica, ja que les estructures reprodueixen l’espai original. O sigui, no encaixarien sense alterar la pintura.

Així que s’intueix que el més correcte seria separar-les dels suports tant per traslladar-les com per muntar-les al cenobi. En el millor dels casos, l’operació «agreujaria les condicions de vulnerabilitat de la pintura de manera permanent», afirma la internacionalment reconeguda especialista en el tema Simona Sajeva. En el pitjor, suposaria la seva desaparició, perquè la pel·lícula original només té mig mil·límetre de gruix en les parts més gruixudes, la resta es mesura en micres. En resum: «La condició de les pintures no permet la separació de les teles de les estructures de fusta sense que això tingui conseqüències greus en el seu estat, que ja és fràgil», afirma l’experta.

CONTENIDOR A MIDA

L’informe, llarg i detallat, aprofundeix en la necessitat de construir un contenidor a mida per al trasllat que sobrepassaria les mesures per a vehicles pesants. I en la inviabilitat de la restitució de les pintures a una sala amb murs plens de bacteris i sals minerals a causa de la humitat del lloc i a la intempèrie viscuda durant decennis, des que es va cremar el 1936 fins que es va tornar a ensostrar, el 1990. Per il·lustrar un disbarat així, Sajeva recorda el que va passar amb les pintures de San Baudelio de Berlanga (Sòria), un cas molt similar al de Sixena amb un resultat gens exemplar.

De moment, la raó judicial en primera instància és per a Aragó. La sentència dicta que les peces han de restituir-se, i un acte del 2 de novembre del jutjat d’Osca que porta el cas resol que la sentència s’executi provisionalment. És a dir, que les pintures marxin cap a Sixena, i si les instàncies superiors decideixen a favor de Catalunya, ja desfaran el camí. L’acte en qüestió convidava les parts en litigi a informar en quines condicions es troba la sala capitular i com s’executaria el trasllat. I a això va respondre dimarts el MNAC.

Ho va fer destacant que moure les pintures és molt desaconsellable i demanant autorització perquè els seus tècnics puguin entrar al cenobi i accedir a toa la documentació sobre les intervencions fetes. A més de convidar la jutge al Palau Nacional per fer una inspecció in situ. El museu té dret a aquesta demanda, argumenta, donat que l’hipotètic trasllat seria provisional, ja que les pintures podrien haver de tornar si hi ha una decisió superior favorable a Catalunya. Per tant, argüeix, és potestat seva assegurar-se que les pintures no patiran cap perjudici. I que no acabin com les de Berlanga, amb pèrdues de pintura i colònies biològiques, o sigui, fongs. - elperiodico.cat

De fet als qui reclamen les pintures, els hi és igual si es malmeten o  fins i tot es destrueixen, el que no volen es que estiguin al MNAC, a Catalunya. L'art sacre té també les seves miseries.

Publica un comentari a l'entrada

Més recent Anterior