- El president prohibeix fumar en llocs públics sota pena de quatre mesos de presó.
- El mandatari crearà unitats policials especials contra el tabac i anima els ciutadans a delatar els infractors
Els filipins que necessitaven una bona raó per deixar el tabac ja tenen la millor: Rodrigo Duterte els persegueix. La guerra contra el tabac porta el segell de l'atrabiliari president. És integral i sense excepcions ni pietat, amb unitats especials, crides a la delació i càstigs exemplaritzants. L'ordre executiva firmada aquesta setmana per Duterte prohibeix fumar en espais públics i preveu quatre mesos de presó i multes de 5.000 pesos (90 euros) als infractors.
L'ordre recorda que no hi ha una fúria més gran contra el tabac que la dels exfumadors. Duterte ho va deixar dècades enrere després que li diagnostiquessin l'esòfag de Barrett i el mal de Buerger, dues malalties serioses derivades d'una vida d'excessos.
La llei prohibeix el tabac tradicional i els cigarrets electrònics en llocs públics, inclòs el carrer. Tampoc es podran vendre a menys de 100 metres d'escoles, parcs o qualsevol altre lloc amb presència de nens. Els governs locals hauran d'habilitar zones de fumadors lluny d'aquests llocs i d'ascensors, gasolineres, hospitals i cuines. Els senyals de “prohibit fumar” seran col·locats als espais públics i no admetran excepcions.
UNITATS POLICIALS I DELACIÓ CIUTADANA
Per fiscalitzar el compliment de la llei es crearan unitats policials especials contra el tabac i s'ha demanat als ciutadans que delatin i detinguin els infractors. La llei emfatitza la protecció als menors. Gairebé el 12% dels nens filipins d'entre 13 i 15 anys fumen, segons l'Organització Mundial de la Salut. No són rars els petits quioscos que venen cigarrets en unitats als nens. La llei prohibeix fumar als menors i castiga els que els venguin o distribueixin cigarrets sense que serveixi l'excusa que no en sabien l'edat.
El tabac és ubic a les Filipines. El preu mitjà d'un paquet a penes supera l'equivalent a mig euro. Fumen gairebé la meitat dels homes adults i el 9% de les dones. Només Indonèsia les superen en addictes al Sud-est Asiàtic. Manila havia intentat reduir el seu consum sense resultats aparents. L'antecessor de Duterte, Benigno Aquino III, va obligar que els paquets incloguessin serioses advertències sobre els efectes contra la salut. Altres països han fracassat tenaçment. A la Xina se succeeixen les publicitades campanyes de prohibicions estrictes amb amenaces d'inspeccions i càstigs que poques setmanes després tots han oblidat. La iniciativa a les Filipines compta ara amb la resolució de Duterte, un rar polític amb provada fama de complir les seves promeses. Només es discuteixen els seus mètodes.
La llei replica a escala nacional el que el president havia dictat com a alcalde el 2012 a Davao. En aquesta ciutat meridional havia apuntalat la reputació que el va fer pujar al poder: va reduir la mortalitat amb un estricte límit de velocitat, va defensar els drets de gais i lesbianes en una societat hostil i va convertir una ciutat castigada pel crim en una de les més segures. Duterte va prometre en la campanya electoral que erradicaria un per un els vicis de la societat: drogues, tabac, joc il·legal…
La guerra contra les drogues ha convertit Duterte en una celebritat global i en la diana d'organitzacions de drets humans i governs occidentals. La policia i pistolers no identificats han matat més de 7.000 presumptes traficants o addictes des que Duterte va ocupar l'oficina presidencial al juny, segons l'organització Human Rights Watch. La policia només se'n responsabilitza de 2.700 i qualifica de tirotejos el que semblen fredes execucions extrajudicials. El conjunt sembla inspirat per Coppola o Scorsese: un món amb més plom que llei, amb justiciers, sicaris i víctimes, moltíssimes víctimes. Alguns penedits han descrit Duterte metrallant algunes d'aquestes víctimes.
Cap crítica exterior acovardeix Duterte, que disposa d'un suport popular blindat sense precedents. Ni tan sols es va esquerdar després que anomenés "fill de puta" el Papa al país més religiós del continent. Tampoc sembla que el setge al tabac el pugui frenar. Duterte va arribar al poder amb un discurs granític contra la corrupció, el crim i les drogues que cala en un país fastiguejat de polítics mel·liflus. elperiodico.cat
Tags:
COLL0
