Només de veure-la, t’entren ganes de sortir corrent a buscar quatre capses d’Almax. Una japonesa de mida col·legiala –dues cues incloses– menja a cullerades directament de la cassola davant d’una càmera de televisió. Ha demanat arròs de llamàntol amb trompetes de la mort. «¡Per a tres persones!», juren els propietaris de La Mar Salada, Marta Cid i Albert Enrich. Se’l cruspeix ella tota sola en mitja hora encara no. Tota la terrassa aplaudeix amb la boca oberta –«¡increïble!»– com si fos un xou de màgia. I això que cap d’ells no sap que no fa ni dues hores que s’ha menjat un altre arròs per a tres. La japonesa ensenya la cassola sense ni un gra al seu improvisat públic amb estovalles. Tan bon punt deixen de filmar-la, se’n va a la gelateria del costat a buscar un batut.
Moeazu, es diu. Si es tecleja el seu nom a Google, apareixerà amb les galtes plenes davant d’algun plat XXL digne d’un banquet d’Obelix. Chicote al·lucinaria en colors. Fins i tot se la pot veure menjant una hamburguesa de cinc quilos. Tres minuts mirant vídeos i apostaries per ella si concursés amb Homer Simpson a endrapar rosquilles. En directe, assenteix amb somriure asiàtic. Hi hi hi. Enumera les seves gastrogestes amb un deix rutinari: s’ha menjat d’una tacada 200 nigiris, diu orgullosa, i 20 bols de ramen. Hi hi hi. ¿Al Japó un es pot guanyar la vida menjant? «Sí», afirma. Fa anys que es repliquen els concursos on noies menudes mengen racions de mida rècord Guinness.

Se la pot veure per internet menjant una hamburguesa de 5 quilos. S'ha cruspit d'una tacada 200 nigiris, diu orgullosa, i 20 bols de ramen
«Fa tres anys que és campiona», tradueix el que diu en japonès Tereza Ae, que és qui exerceix de guia de l’expedició televisiva i fa 20 anys que viu a Barcelona. Acompanya Moeazu i un equip d’una tele japonesa de restaurant en restaurant. Han vingut a enregistrar un programa especial sobre paelles. No és cap concurs, explica. «El més important no és el temps que triga a menjar, sinó que s’ho mengi tot». Igual que davant d’una mare. Així va acabar devorant 11 paelles per a dues o tres persones en tres dies.

"¡PERÒ SI ESTÀ PRIMA!", MURMURA QUI LA VEU MENJAR

Una del migdia. La comitiva va començar al restaurant dels Messi: Bellavista del Jardín del Norte. Els xefs van acabar sortint a veure aquesta estrella de l’endrapada. Impossible no fixar-t’hi: camisa groga llampant, mocador vermell al coll com una escolta. Ningú ho diria, però té 29 anys. N’aparenta 10 menys. Va deixar a tots «im-pres-si-o-nats». Es va menjar en una hora un arròs del senyoret per a tres persones. «¡Però si està prima!». És el que murmura tothom que la veu menjant. Fa 1,60.

La japonesa, cara a cara amb l'arròs del senyoret del Bellavista del Jardín del Norte.
D’aquí, a la Barceloneta: un altre arròs per a tres a La Mar Salada i un batut per fer-lo baixar. Encara en queden dos per engolir abans de dormir. La comitiva arriba a les cinc al restaurant Port Vell. Paella de marisc per a tres, amb  allioli. «No fem racions petites», diu la Carmen, la propietària. «Increïble», va resumir el seu fill, Antoine, quan se’n van anar. «No ha deixat ni un gra. ¡Fins i tot s’ha menjat la llimona!». La japonesa es va guanyar un altre aplaudiment de la terrassa.

¿Però què? Tereza no s’ho pot creure. Després de la tercera paella, Moeazu va a buscar dues boles de gelat. «¡Increïble!», diu. És la paraula més repetida al seu pas. Després de la quarta paella, a La Canasta, Moeazu va demanar postres: quatre racions de púding de coco. "No he vist res de semblant en la meva vida", assegura el propietari.

Arriben al quart restaurant del dia: La Canasta (Castelldefels). Són les vuit. Demanen arròs negre. També per a tres, també amb allioli. Ja no t’atreviries a dir-li «que aprofiti». «No he vist res de semblant en la meva vida», promet el propietari, Miguel Yepes. «I he vist de tot». És que després de buidar el recipient, li van acostar el carro de postres. Encara li quedava un foradet després de la quarta paella (12 racions en total). Semblava un esquetx dels Monty Python: el del senyor Creosota, el golafre d’'El sentit de la vida', que en feia 10 com la Moeazu. Acabava rebentant per culpa d’una última xocolatina. La japonesa també va demanar postres: púding de coco. ¡Quatre racions!
La ruta d’empatx continua l’endemà al Botafumeiro. Però abans, un bon esmorzar. Sí, sí, Moeazu «esmorza un munt», jura la Tereza: «Quatre o cinc croissants, molta fruita, llet, pernil…». Després, una fideuà de tres racions. «En el nostre cas, són més grans de l’habitual», donen fe des del Botafumeiro. Després, a València: allà Moeazu es va menjar una paella més, i cinc l’endemà. ¿Que on es fica el menjar? Ella riu: «Tinc una altra persona a l’estómac». - elperiodico.cat
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

0 comentarios