Una necrològica publicada a 'La Vanguardia' deixa clara l'opinió dels familiars sobre el llegat del finat. Hi ha qui considera les esqueles un gènere literari per dret propi. Breus i emotives, la seva funció és condensar la vida del finat i glossar la seva persona i èxits. No obstant això, algunes persones opten per no maquillar amb afalacs seva opinió sobre el llegat que el mort deixa rere seu, fins i tot encara que es tracti d'un últim -i públic- adéu.
Aquest sembla ser el cas dels primers d'un home de 77 anys mort fa pocs dies a Barcelona, que han publicat a la La Vanguardia un peculiar necrològica. El text diu així: "Fill de Pilar i Emilio. Deixa aquest món sense haver aportat res d'interès. Creient en un Déu que espero que existeixi. Els seus cosins i família tota ho comuniquen als seus amics i coneguts, i els preguen un record en les seves oracions". L'esquela conclou amb les dades sobre la cerimònia al tanatori. Esquela publicada en l'edició del 8 de febrer de 2018 de 'La Vanguardia'
Tags:
@@ KOLLONADES
MÉS aviat em sona a què el fina devia deixada redacta la seva esquela... n'hi ha molts casos
volia dir 'el finat'
Ho he pensat. De fet, de ser així hauria estat un atac de sinceritat.