Havíeu escoltat alguna vegada aquest terme? És el resultat de la paraula "freegan" (lliure i gratuït) i "vegan" (vegà) i s'usa per referir-se a aquelles persones que advoquen per la comunitat, la generositat, la llibertat i la cooperació en contraposició al materialisme, l'apatia social i la competició. Així és com es descriuen a la pàgina oficial del moviment, en castellà, www.freegan.info. Potser vegà hauria definir-se com gilipuà o desinformat, però aquesta és una altra història o histèria en el cas dels activistes vegans.
Em sonava el tema quan ho he llegit aquí, i he recordat haver-ne parlat el 2012 - DE LA BASURA TAMBIÉN SE COME.
Allà apunten que ser freegano, també adaptat al castellà com "frigano", suposa un boicot total "a un sistema econòmic, on el benefici ha eclipsat les consideracions ètiques i on complexos sistemes de producció massiva asseguren que tots els productes que comprem tinguin impactes perjudicials , la majoria dels quals ni tan sols havíem considerat ". Per això, eviten de totes totes beneficiar d'alguna manera o altra a qualsevol companyia productora i comprar el menys possible. D'aquesta manera lluiten contra la producció en masses motivada pel benefici.
La principal estratègia per lluitar contra aquesta situació, i a la qual s'han sumat en els últims anys molts millnennials, és la recol·lecció urbana o també coneguda com "dumpster diving". Consisteix a buscar entre les restes dels productes i aliments que són rebutjats per comerços majoristes, habitatges, oficines o altres instal·lacions a la recerca de béns útils. La idea és que aquests siguin segurs, utilitzables, nets i en condicions gairebé perfectes per al seu consum. Aquesta pràctica es pot fer de forma solitària, però n'hi ha que la fan en grup fins al punt que descobreixen més persones que pensen i viuen una vida pràcticament similar a la seva.
Amb aquestes recol·leccions demostren a la societat que hi ha un malbaratament de productes exagerat dins d'una societat consumista basada en què produir com més és millor, fins i tot encara que no hi hagi una necessitat com a tal. Això fa, per exemple, que productes que estan en bones condicions siguin llançats a les escombraries perquè s'ha passat la data de caducitat (no d'acord amb l'estat del menjar) i es reposin per altres que són una còpia.
La principal estratègia per lluitar contra aquesta situació, i a la qual s'han sumat en els últims anys molts millnennials, és la recol·lecció urbana o també coneguda com "dumpster diving". Consisteix a buscar entre les restes dels productes i aliments que són rebutjats per comerços majoristes, habitatges, oficines o altres instal·lacions a la recerca de béns útils. La idea és que aquests siguin segurs, utilitzables, nets i en condicions gairebé perfectes per al seu consum. Aquesta pràctica es pot fer de forma solitària, però n'hi ha que la fan en grup fins al punt que descobreixen més persones que pensen i viuen una vida pràcticament similar a la seva.
Amb aquestes recol·leccions demostren a la societat que hi ha un malbaratament de productes exagerat dins d'una societat consumista basada en què produir com més és millor, fins i tot encara que no hi hagi una necessitat com a tal. Això fa, per exemple, que productes que estan en bones condicions siguin llançats a les escombraries perquè s'ha passat la data de caducitat (no d'acord amb l'estat del menjar) i es reposin per altres que són una còpia.
No només té a veure amb regirar en unes escombraries. Hi ha diverses maneres de sentir-se part d'aquest moviment: reciclant al màxim els materials de casa, fer servir la matèria orgànica com a adob per a la terra, reparar objectes abans que reemplaçar-los per altres, ús de cotxes amb motors dièsel que transformen en "greisel" (carburant vegetal), ocupen pisos buits a les ciutats i mantenint una vida saludable al voltant del món ecològic. Aquests són alguns dels detalls que fan d'aquest moviment, no només una manera de vida, sinó una reivindicació constant que la societat ha de canviar el xip en molts sentits.
Ja, ara, és cada un, qui en menor o major mesura porti a terme aquestes accions dins de la seva vida. Al meu barri hi ha uns quants, abans els dèiem pobres, necessitats o alguna cosa així. Hi ha un noi sordmut que és un crack remenant els contenidors.
Ja, ara, és cada un, qui en menor o major mesura porti a terme aquestes accions dins de la seva vida. Al meu barri hi ha uns quants, abans els dèiem pobres, necessitats o alguna cosa així. Hi ha un noi sordmut que és un crack remenant els contenidors.
Tags:
-- COLLONADES
