Era un paio tan esmunyedís com un núvol de fum i tan encantador com una noia jove adormida. Així va definir un dels agents dels Estats Units un dels estafadors més brillants de la història. Un individu capaç de vendre per peces, dues vegades almenys, la torre Eiffel i d’estafar 50.000 dòlars al mateix Al Capone. El comte Victor Lustig, així deia que es deia, tenia una cicatriu que li creuava la cara, però mai va haver de recórrer a la violència en la seva llarga i fascinant carrera d’estafes.
El cert és que avui encara no se sap ni tan sols com es deia. A la fitxa que l’FBI va obrir sobre ell i les seves aventures, Lustig figura amb 47 identitats diferents. En aquest document policial s’afirma que va néixer l’1 d’octubre de 1890 a la ciutat d’Hostinné, llavors part de l’Imperi Austrohongarès, avui en territori de la República Txeca, però el presumpte aristòcrata Victor Lustig no figura allà en cap registre. Eren els anys 20 del segle passat i França vivia un debat sobre si calia enderrocar la torre Eiffel i vendre’n les peces per estalviar i fer front a la crisi. El 1925, segons explica en les seves memòries James Johnson, el que va ser agent secret encarregat de perseguir Lustig, aquest va arribar a París.
Va escoltar atent les polèmiques sobre el futur de la Torre Eiffel i va posar en marxa la seva estafa més audaç. Va falsificar el segell del govern francès en uns documents per fer-se passar per agent de l’estat i es va citar al luxós Hotel Crillon de París amb diversos empresaris a qui els va oferir comprar les peces de la Torre, era ferro barat que després podrien revendre a preu de mercat, un negoci rodó, però que havia de ser discret. Alguns van acceptar, van pagar i van callar, fins i tot després de ser enganyats.
En aquest llibre s’hi inclouen «els deu manaments de Lustig», una espècie de codi del bon estafador:
-Escoltar els altres amb paciència
-No mostrar-los mai avorriment
-Esperar que l’altra persona reveli les seves opinions polítiques i a continuació mostrar-s’hi d’acord
-Deixar que l’altra persona mostri les seves opinions religioses i a continuació mostrar les mateixes opinions
-Fer una menció del sexe, però no fer-ne més al·lusions tret que l’altra persona hi mostri un fort interès
-No parlar mai de malalties, tret que l’altra persona hi mostri interès
-Mai ficar-se en la vida privada de l’altra persona (ja te’n parlarà ell amb el temps)
-No presumir mai. Deixa que la teva importància sigui òbvia per al teu interlocutor
-No ser desordenat
-No emborratxar-se mai
El psiquiatre forense José Cabrera explica que «Lustig va ser un mestre d’estafadors, un home de l’escola antiga, un personatge de novel·la. En la seva època no hi havia manera de demostrar si un era comte i austrohongarès. No crec que avui algú fos capaç de vendre l’estadi Bernabéu, com va fer Lustig amb la torre Eiffel o com es va fer amb el pont de Brooklyn».
Cabrera apunta alguns trets de Lustig que són imprescindibles per a tot estafador que vulgui fer història: «Tenir una intel·ligència més gran que la mitjana, una gran capacitat d’empatitzar, d’escoltar i també de seduir l’altre. I també un passat envoltat de boira, una cosa misteriosa, que ningú pot comprovar». Aquest expert afegeix que Lustig, com els millors estafadors, jugava sempre «amb la cobdícia del que serà estafat. Hi ha persones que són cobdicioses i que cauen més fàcilment en aquests enganys».
Vicente Garrido, catedràtic de Criminologia a la Universitat de València i que ha ajudat la policia i la guàrdia civil en diverses investigacions criminals, explica que Lustig va ser «un professional, un estafador vocacional, algú que va fer de l’engany el seu mode de vida. Va ser una persona intel·ligent, educada, que repudiava la violència i guanyava l’altre per la intel·ligència».
Fidel a aquests manaments per seduir els passerells que volia enganyar, Lustig va arribar a Chicago, on va conèixer Al Capone i el va convèncer que li prestés 50.000 dòlars. Mai els hi va tornar i va ser descobert pel cap mafiós, però tot i així se les va apanyar per seguir amb vida. Capone li va dir que hauria d’haver sigut el seu conseller i Lustig li va respondre: «Hauria d’haver sigut el teu comptable», en al·lusió a la persona que el va delatar.
Però el suposat comte Lustig va cometre un error. Una dona amb qui tenia una relació i qui havia sigut infidel ho va denunciar per falsificar bitllets d’un dòlar i va ser detingut el 1935. Es va escapar de la presó amb el vell mètode de nuar llençols i despenjar-se per la finestra de la cel·la, però va ser detingut l’any següent i enviat a l’inclement penal d’Alcatraz. Allà hi va morir el 1947. A la seva arribada a aquest presidi invulnerable, quan li van demanar que omplís la fitxa carcerària, Lustig va escriure amb humilitat a la casella on havia de posar la seva professió: «Aprenent de venedor». - elperiodico.cat
