Des dels gats de l'art antic de l'Ukiyo-e fins a Hello Kitty o Doraemon, no hi ha segle o generació japonesa que no s'hi hagi reflectit i el Maneki-Neko els travessa tots. Al Japó, els gats encarnen tota una simbologia passada, present i futura. Si hi ha alguna cosa que mou i explica totes les dimensions històriques d'aquest país és aquest animal. Que no tindrà set vides com explica la llegenda, però viu a les 47 prefectures en què es divideix la nació insular. De fet, a algunes de les seves illes habiten més felins que humans. Des dels gats de l'art antic dels gravats conegut com a Ukiyo-e i els gats mitològics de la cultura ancestral a 'Hello Kitty' o 'Doraemon', no hi ha segle o generació que no s'hi hagi reflectit. Contes i relats, còmics populars com 'What's Michael?' i 'Un hombre y el seu gato', pel·lícules com 'El meu veí Totoro', racons convertits en destinacions turístiques com el famós santuari de gats Nyan Nyan Ji a Kyoto o el temple Gotokuji, al districte de Setagaya de Tòquio, del qual diuen que és la llar original de l'omnipresent Maneki-Neko ((招き猫), el "gat de la sort". Aquests noms potser no ens sonen gaire, tret que hagis visitat el país alguna vegada o siguis un apassionat per la seva cultura, encara que ni tan sols cal perquè els seus gats arribin a nosaltres.
Segur que ho has vist en desenes d'ocasions. En aparadors, a cases, fent de nina flamenca sobre el televisor, en alguna lleixa o prestatgeria, potser fins i tot en tens un perquè et resulta simpàtic. El Maneki-Neko és tota una estrella de la decoració a occident, on sovint se li ha buidat de significat (aquesta cultura de la importació turística moderna), però és molt més el lloc d'origen. Maneki neko significa: El gat que convida a passar
Amb una pota aixecada amb què convida a passar o saluda els qui passen per davant, la societat japonesa creu que aquestes figures gatunes porten bona sort. De fet, "maneki neko" significa literalment el "gat que convida a passar" o "gat que fa senyals", senyals a la bona fortuna. Com un desig per tenir èxit, s'hi exhibeixen a l'entrada de qualsevol edifici, des de botigues, restaurants, escoles, a llars, no hi ha dimensió de la vida quotidiana dels japonesos que no contempli aquest felí. El país té una llarga història de folklore que involucra monstruosos gats sobrenaturals, però aquest no és perillós "El país té una llarga història, sovint aterridora, de folklore que involucra monstruosos gats sobrenaturals. El folklore màgic del Japó és ampli i profund : abasta des dels capritxosos i màgics canviaformes (bakeneko) fins als horribles demoníacs menjadors de cadàvers (kasha)", apunta Zack Davisson a 'Smithsonian'. Maneki-Neko, però, no és perillós, sinó més aviat al contrari.
Segons explica la història, al voltant de 1620, el temple Gotokuji a Setagaya-ku, Tòquio, es mantenia en un molt mal estat a causa de problemes financers per a la seva remodelació. Al petit temple hi vivia un monjo pobre i la seva gata Tama. Animal i humà compartien aquella misèria, l'escàs menjar i el refugi que els quedava. Un dia, de camí a casa, un samurai de la província de Hikone anomenat Naotaka Ii va decidir prendre un descans sota un gran arbre prop del temple. De sobte, va quedar atrapat allà, sota una tempesta elèctrica, i en espera es va topar amb un gat que semblava saludar-lo amb la pota, convidant-lo a passar al temple. El samurai el va seguir, endinsant-se a l'edifici just en el moment en què un llamp travessava el mateix arbre sota el qual s'havia guardat segons abans. Allò va resultar a Nakaota una autèntica obra divina, i agraït va donar una gran quantitat de diners al temple.
Això només és una mostra antiga més del que explica Davisson quan apunta que al Japó s'ha anat conformant des de segles enrere la creença popular que quan les coses viuen massa temps, o de manera peculiar, manifesten poders màgics. Així, la naturalesa misteriosa natural dels gats, la seva capacitat per estirar-se en proporcions aparentment antinaturals, com poden caminar sense fer soroll i els seus ulls brillants que canvien de forma a la nit, juntament amb aquesta aura de provenir de fora del món conegut conformen la opció perfecta danimal màgic.
No sabem si aquella gata era blanca, o negra, o de diferents colors, però a partir d'ella naixia el símbol del gat de la bona sort. Originalment, el Maneki-Neko era només blanc, per això que el color blanc es relaciona amb la bona sort i, en general, la bona fortuna. Més tard va sorgir el seu oposat, el negre, que es buscava per protegir-se del mal. I així, de mica en mica, van arribar més: el vermell és per a la bona salut, el groc, el rosa és per al romanç o el daurat, el més conegut fora de les fronteres japoneses, per a la riquesa. Per descomptat, la del monjo i la gata no és l'única llegenda que intenta ubicar l'origen d'aquest objecte de la cultura popular nipona. Hi ha una teoria, apunta Eiji, que diu que aquest es va originar a Usugumo Dayū, una cortesana sentiran del vell Yoshiwara, l'estimat gat del qual la va protegir d'una serp gegant. Aquest expert en gats afegeix al respecte que, precisament, hi ha una forta connexió entre les prostitutes i els gats, com a acompanyants de vida que sempre han estat a prop seu.
Sense un punt de partida concret, aquest misteri sembla donar més valor a tots els milions de Maneki-Neko que es fabriquen avui. Algunes d'aquestes figures són actualment elèctriques o funcionen amb bateries, tenen tons neó, mouen la pota lentament com fent senyals, fins i tot mouen els ulls. Moltes s'utilitzen com a guardioles. Així mateix, algunes també tenen una moneda a la pota anomenada "koban" (小判), monedes de gran valor que es van usar durant el Període Edo. Les arrels dels seus collarets vermells es remunten a la literatura de l'any 1002, i van continuar apareixent en els retrats del període Edo entre 1603 i 1868. Un altre detall curiós són els seus collarets, potser el segon element més significatiu després de la pota alçada. Tots porten un collaret vermell, i no és per casualitat o costum. "Hi ha un passatge al 'Makura no Sōshi' o 'Llibre del coixí' (de l'any 1002) que descriu un gat blanc amb corretja vermella que l'arrossega com si estigués encantat. A més, els retrats del període Edo sovint inclouen un gat blanc i negre amb un collaret vermell, basat en la història de la Tercera Princesa del Conte de Genji. Aquestes són les arrels dels collarets vermells que encara podem veure-hi” diu Eiji.
Tingues en compte, a més, que si saluda amb la pota dreta, es diu que porta prosperitat i diners. Si saluda amb la pota esquerra, atrau visites, i també es creu que, com més alt aixequi la pota, els atrau des de distàncies més grans. Finalment, si saluda amb les dues potes, protegeix la llar o establiment. Ara ja sabràs quin és l'idoni per a tu, perquè hi ha un Maneki-Neko per a tothom.
