El llançament del satèl·lit Sputnik el 1957 va ser el senyal que la Unió Soviètica podia superar els Estats Units en tecnologia. D'aquell temor va sorgir la febre ovni, vigent durant tota la Guerra Freda. L'albirament sobre els cels de Montana d'un globus aerostàtic procedent de la Xina, el 4 de febrer passat, pot ser la confirmació que el món assisteix a una segona Guerra Freda, aquesta vegada entre la Xina i els Estats Units.
La nit del 3 de maig de 1973, a l'hora del sopar, el meu oncle va trucar a casa a través de l'intèrfon. “Baixeu de pressa!”. Tot just sortir al carrer, em va arrossegar a mi i al meu pare a la part posterior de l'edifici, al límit de la ciutat, on començaven els camps de blat. Allà, a mig quilòmetre de distància, a una alçada indeterminada, hi havia dos grans discos de color vermell suspesos a l'aire. Tenien entre 30 i 40 metres de diàmetre. Van estar quiets un minut, prou temps perquè altres veïns baixessin a gaudir de l'espectacle.
En aquells anys molta gent veia ovnis (objectes volants no identificats). Al Vallès especialment. I molta gent creia als extraterrestres. Un any abans dos veïns de Terrassa s'havien suïcidat posant el cap sobre les vies del tren per viatjar al més enllà. “Els extraterrestre ens truquen; pertanyem a l'infinit. WTKS 88”. El 1969, una nau va aterrar sobre un camp de patates al costat de casa, a Matadepera. La veïna que el va veure va explicar a la premsa l?escena amb tot luxe de detalls.
La febre va durar anys, però a finals dels 80, els ovnis van desaparèixer. I amb ells, la més entranyable generació de “freaks” de la meva generació. Els ovnis se'n van anar d'aquí i dels Estats Units, d'on havia arribat el fenomen. Se'n van anar amb el final de la Guerra Freda, quan la Unió Soviètica es va dissoldre i va deixar de provocar por. Els americans mai més no van tornar a mirar al cel amb temor.
N'hi ha hagut prou amb unes paraules despreocupades del general Glen Van Herck -“no descartem res”- perquè la febre ovni hagi emergit sobtadament. I, serà per casualitat o no, coincideix de nou amb una època en què es torna a parlar de Guerra Freda. Aquesta vegada entre els Estats Units i la Xina. La febre ovni de la postguerra va tenir el seu zenit quan la Unió de Republices Socialistes Soviètiques (URSS) va llançar l'Sputnik a l'espai, el 1957. Aquesta segona Guerra Freda ha tingut el seu propi “moment Sputnik” el 4 de febrer, quan els radars de la aviació nord-americana van localitzar el primer globus aerostàtic de procedència xinesa.
La febre ovni va començar el 1947 perquè els americans tenien clar que la propera guerra es guanyaria a l'aire. Van començar a mirar cap al cel ia veure coses. Aquest mateix any, Harry Truman va articular la doctrina que el comunisme era el gran enemic del sistema de vida americà i va partir peres amb els russos. El padrí dels ovnis va ser el pilot civil Kenneth Arnold, que aquell mateix any va començar a veure platerets volants per tot arreu. En part, era cert. El cel era ple d'artefactes. Era el resultat dels esforços tecnològics de les potències que van combatre a la II Guerra Mundial. Aleshores els americans no sabien de quina tecnologia disposaven els soviètics. Ara tenen el mateix amb la Xina.
Als anys 40 i 50, tothom als Estats Units va començar a veure ovnis. La febre la va desencadenar Hollywood, que va aprofitar el filó, i els credos evangèlics, que veien en el fenomen la proximitat de la fi del món. Els extraterrestres eren de vegades vistos com a éssers agressius. En altres casos, com a ens intel·ligents portadors d'un missatge de pau. La llista de pel·lícules amb missatges "ecumènics" als humans és llarga. Va des d'Ultimàtum a la Terra a Trobades a la Tercera Fase. I després hi havia els conspiranoics. Els que pensaven que el govern amagava la realitat. Com la caiguda d'una nau amb un pilot marcià a Roswell (Nou Mexic) el 1951.
Mentre la població s'estremia davant les pantalles, l'exèrcit americà no va deixar mai d'escrutar el cel. Una activitat en què van fer 75 anys. Sempre amb la mateixa hipòtesi: els ovnis havien estat manufacturats a la Terra i, el més probable, per tècnics soviètics. Aquesta vegada, l'albirament dels globus xinesos ha trobat el Pentàgon atrafegat. Des del 2021 ha estat informat de 366 incidents inicialment inexplicables dels quals 163 eren globus.
Aquesta vegada la febre ovni té pocs aspectes de calar. Però la seva sola menció indica que la intranquil·litat ha tornat al cel dels Estats Units. En certa manera és un signe que l'època en què els Estats Units han manat en solitari sobre els nostres caps, s'ha acabat. Com dirien els agents Mulder i Scully, mestres de la ciència fantàstica televisiva amb Expediente X, “la veritat és allà fora”. I el més probable és que aquesta veritat s'hagi de buscar a la Xina. Ramóm Aymerich - lavanguardia.
