Tip de veure ressenyes ridícules de restaurants a internet, fa un mes vaig decidir escriure’n una jo també. A Google, vaig anar a les valoracions d’un on sovint menjo, vaig fer servir un àlies i vaig escriure: “Local petit i acollidor. És famós per la seva excel·lent truita de patates, però també tenen un sushi de primera, i una insuperable pizza con spaghetti ai quattro formaggi. Hi tornaré”. Hi vaig afegir una foto d’un burrito amb jalapeños.
Al local en qüestió no han preparat mai burritos. Ni sushi, ni pizza. Fan cuina gallega. Han passat les setmanes i cap comentari ha fet notar la incongruència de la meva ressenya. Molta gent s’empassa les collonades que els suposats clients escriuen en aquests fòrums. Un seguit de males crítiques –sovint escrites per perfils falsos instigats per la competència– pot arruïnar un restaurant.
No fa ni una setmana, la Canadian Broadcasting Corporation va descobrir que el restaurant de Mont-real que ocupava el primer lloc a les valoracions de Tripadvisor no existia. Es deia Le Nouveau Duluth, al centre de la ciutat. Dels prop de quatre mil restaurants de Montreal, el número 1: poca broma! Va aconseguir aquest lloc privilegiat a còpia de valoracions positives –totes de cinc estrelles– fetes per amics. S’hi podien veure diverses fotos del local. Quan algú hi telefonava per reservar taula, l’inventor de l’inexistent restaurant els deia que désolé i que els següents dos mesos ho tenia tot ple. Quan li preguntaven pel menú, contestava que hi feien tapes.
L’home en qüestió és Charles Deschamps, un comediant quebequès que està fins als nassos de les ressenyes online. Abans, els restaurants es guanyaven la reputació a partir de les valoracions de crítics que havien aconseguit prestigi a força d’anys. Ara les valoracions les fan palatrecos que no sabrien diferenciar un ou poché d’un marron glacé, i perdó per la rima. - Quim Monzó
