Que Santos Cerdán declari voluntàriament sempre queda millor que esperar que es demani un suplicatori. Dimitir primer i declarar després ja seria l'opció premium. De vegades les aparences ho són gairebé tot. El millor que podia succeir a Santos Cerdán és que s'hagi aixecat el secret del sumari en les actuacions que el Tribunal Suprem segueix en el cas Koldo. Tots tenim dret a conèixer les acusacions que es puguin dirigir contra nosaltres. És la base ineludible del dret al defensa garantit per la Constitució.
Però també és el fonament imprescindible per a qualsevol estratègia política. El secretari d'organització del PSOE fa setmanes que està exposat públicament a acusacions basades en rumors; el cel era el límit. Ara ja sabem de què se l'acusa i coneixem també l'existència d'indicis raonables per investigar imputacions tan serioses com els delictes de suborn i pertinença a organització criminal.
No hi ha conspiració, claveguera, o comportament policial o judicial que eximeixi de donar les explicacions degudes davant l'evidència d'una sospita fundada. Tampoc el context que pogués acompanyar els enregistraments coneguts convida a l'optimisme socialista. Tampoc els excessos melodramàtics o l'historial de corrupció del Partit Popular podran servir de burlador aquesta vegada. Si vol salvar la legislatura, el partit socialista no pot continuar despatxant aquest xafarranxo amb notes de premsa i declaracions a la carrera i al passadís del seu secretari d'organització.
El tallafoc cavat al voltant de José Luis Ábalos es veu clarament desbordat per les flamarades de la corrupció. El foc ha arribat a les portes de la seu de Ferraz. Les galledes d'aigua valen poc davant d'un incendi voraç en un terreny infestat d'accelerants. Ha arribat l'hora dels bombers i helicòpters; sense cap garantia que pugui ser controlat abans d'arrasar més del que es pugui salvar.
El PSOE és ara mateix el colós en flames. És qüestió de no gaire temps que també cremi el Govern. Una roda de premsa i un “no recordo converses d'aquesta mena” no faran la feina, ni permeten recuperar la iniciativa o deixar d'anar a rastres després dels sumaris i les filtracions. No recordar no és el mateix que negar rotundament. En termes polítics, però també jurídics, el secretari d'organització del partit socialista s'ha de personar com més aviat millor a la causa instruïda pel Suprem. Seguir demorant allò que sembla inevitable constitueix una pèrdua de temps, a més d'un esforç inútil. La batalla ja no és pel temps o pel relat. Serà pels fets.
La millor defensa penal sempre és un bon atac i la innocència acaba resultant l'únic argument imbatible. Posar fi a la indefensió i tenir accés de primera mà a totes les actuacions i indicis en contra que pugui contenir la causa suposa la primera prioritat de qualsevol investigat. Acceptar anar a declarar voluntàriament, com ha fet després de l'oferiment del magistrat instructor, Leopoldo Puente, sempre queda millor que esperar que es demani un suplicatori. Dimitir primer i declarar després ja seria l'opció premium. De vegades les aparences ho són gairebé tot. - Antón Losada.
Tags:
COLLONADES
