Builder.ia, l'empresa que prometia una intel·ligència artificial capaç de crear aplicacions a la carta, ha resultat ser una estafa. Es tracta d'una 'start up' britànica que va cridar l'atenció de mig món amb una premissa tan seductora que semblava irreal. Segons deien, l'empresa permetia desenvolupar aplicacions de manera automatitzada i sense cap intervenció humana. Va arribar a estar valorada en més de 1.500 milions de dòlars i l'estrella de la marca era Natasha, una intel·ligència artificial (IA) que, en teoria, podia dissenyar i codificar aplicacions seguint només les peticions dels usuaris. “Tan fàcil com demanar una pizza”, era la frase enginyosa amb què es publicitava. Va resultar que tot era una farsa, de la qual se n'han fet ressò des de fa dies mitjans com Bloomberg o CNBC.
La companyia no és que exagerés el paper de la intel·ligència artificial en els processos de desenvolupament de les apps que demanaven els clients; és que directament va ocultar que gairebé tota la feina ho feien en realitat treballadors humans a l'Índia. L'empresa tenia més de 700 enginyers contractats a Àsia que picaven codi, a mà i a preu fet, i després ensenyaven el producte com si fos fruit d'un avançadíssim algorisme. I no només era una estafa al consumidor: la companyia fingia contractes, arreglava els comptes i inflava el nombre d'usuaris per captar inversors. I li va funcionar: el fons sobirà de Qatar va ficar molts diners i Microsoft va arribar a invertir més de 400 milions de dòlars al projecte. Amb aquests vímets hi ha qui, de fet, ja parla que es tracta de la primera gran estafa de l'era de la IA.
La de Builder pot ser l'estafa més gran sobre la IA fins ara, però per descomptat no és el primer engany digital de la nostra era. Si al gener 'Planeta Futuro' publicava un sinistre reportatge sobre els milers de persones que romanen captives al sud-est asiàtic i són forçades a enganyar usuaris d'aplicacions de cites, a l'abril la policia detenia sis persones per estafar 19 milions més de 200 víctimes per mitjà d'intel·ligència artificial, sobretot a la compravenda de criptomonedes. Són només dos exemples entre desenes; només cal teclejar “estafa digital”.
Un cop descoberta l'estafa, les xarxes han fet la seva tasca prospectiva i han recuperat desenes de vídeos on mitjans de tot el món donaven espai acrític tant a l'empresa com al seu creador, Sachin Dev Duggal, que es passejava allà on el deixaven venent les bondats de la seva revolucionària empresa. Que a ningú li estranyi si de tot això acaba sortint una pel·lícula com El llop de Wall Street.
A posteriori, és clar, resulta més fàcil assenyalar l'estafador. Però la veritat és que el pastís de Builder es va destapar no per les sospites de la seva miraculosa proposta ni per les investigacions periodístiques en si, sinó pel nyap de la seva gestió interna. Va tenir diversos canvis de gestió en els darrers mesos i a mitjans de maig la companyia va alertar de problemes econòmics. "Malgrat els esforços incansables del nostre equip actual, el negoci no ha aconseguit recuperar-se de desafiaments històrics i decisions passades", es lamentava l'empresa en un comunicat a mitjans de març. Va ser llavors quan els mitjans es van posar a investigar, quan la pudor ja era insuportable.
Des d'ara ens ho hauríem de pensar dues vegades abans de donar cobertura o espai mediàtic a empreses que prometen miracles digitals, per més que els 'Sachin Dev Duggal' vagin a qualsevol plataforma a vendre els seus regeneradors capil·lars. Si es diu unicorn a l'empresa emergent que arriba a un valor superior als 1.000 milions, no hi ha dubte que aquest unicorn sempre va estar mort. I és segur que no és l'únic. De tota manera, no cal sortir del terreny semàntic equí per traçar una metàfora a l'alçada, perquè convé recordar que “IA” sona a bram d'ase. - el país
Sachin Dev Duggal, fundador I "mag en cap" de Builder.Ai, en 2024.
Getty - JORGe morla - EL PAÍS-
Tags:
- COLLONADES
