A l'univers de Matrix d'Espanya, el clima polític comença a ser irrespirable, amb el PP excitat al crit aznarista de “el que pugui fer que faci!”, perquè el Govern col·lapsi abans que s'acabi la legislatura. El risc dels populars en pujar la intensitat del debat és que afavoreixi Vox, que segueix a l'alça a les enquestes. La sensació és que se'ls farà molt llarga la legislatura als dos partits que, en principi, haurien d'ocupar la centralitat política.
Stefan Zweig va advertir sense èxit a 'El mundo de ayer'. Memòries d'un europeu, que la tragèdia sobrevé quan és impossible intercanviar una paraula raonable amb ningú, quan els més pacífics acaben intoxicats pels vapors de la sang i quan amics que sempre havia conegut com a decidits individualistes s'havien transformat de la nit al dia en fanàtics patriotes. “Totes les converses acabaven en acusacions grolleres, així que només quedava una cosa per fer: tancar-se en un mateix i guardar silenci mentre durés la febre”, concloïa Zweig.
L'atmosfera que respira el món real i les irreals xarxes socials no convida a pensar que avancem cap a res de bo. Al PP li sobren presses i al PSOE li manquen reflexos. La moderació ha saltat pels aires i cap honorabilitat es troba en un lloc segur. Els mitjans de comunicació cada cop prenen partit més clarament i acaben alimentant divisions.
Al pas que anem, un dia tindrem una desgràcia, només cal veure el lamentable espectacle d'aquest matí a la declaració de Leire Díez amb l'aparició estel·lar i extemporània de Víctor d'Aldama bramant com una vedella en zel
Ningú és capaç de posar sordina als insults, ni prudència a les acusacions. La presumpció d'innocència sembla una cosa de covards, com si la veritat hagués sucumbit per falta de primers auxilis. El problema d‟aquesta situació és que la lògica de l‟enfrontament condueix al‟espiral del descrèdit, no només de les persones, sinó també de les institucions. Però ningú no té ganes de fer fora el fre i els danys a la democràcia poden ser irreversibles. I irreparables.
Tags:
COLLONADES
