Un entramat de policies aprofitant estructures societàries i empreses de detectius privats per tal de vendre informació de sumaris, investigar personatges públics o filtrar informació als mitjans de comunicació en campanyes de desprestigi de rivals polítics del govern de Mariano Rajoy, dissidents o, simplement, competidors. Així es pot definir el cas recollit en l’informe Colombo, un extensíssim atestat de la mateixa unitat d’Afers Interns amb data 14 de maig del 2014, que va ser enterrat per la Fiscalia Anticorrupció i Crim Organitzat i al qual ha tingut accés El Món. De fet, és un dels documents que la Comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Congrés va reclamar al ministeri de l’Interior i a la Fiscalia Anticorrupció.
Un informe de 261 pàgines més centenars de documents annexos elaborat pel Grup 5 de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, que llavors dirigia el comissari Marcelino Martín Blas. Un atestat que destapa una suposada xarxa de policies, sobretot de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera -dirigida aleshores pel comissari José Luis Olivera-, i en un grau més baix, de les Brigades d’Informació del mateix CNP, que hauria estat passant informació reservada de dades personals, de sumaris judicials, investigacions policials o dades patrimonials i monetàries per escriure informes per a competidors o bé filtrar informació a la premsa. Tot plegat a través d’empreses i societats, entre les quals es trobava Método 3, que va ser desmuntada per la policia a través de tres investigacions judicials. De fet, les empreses alimentaven els policies i a l’inrevés. La xarxa va actuar a tot l’estat i durant força anys i va ser un dels instruments utilitzats en les primeres passes de l’operació Pujol, que després esdevindria operació Barna i després, operació Catalunya. Un exemple del cas són les 13.000 investigacions sobre persones que, encara no fa sis anys, van fer tres oficials de policia, sense que hi hagi cap investigació oberta per a cap d’elles.
Fonts de la investigació del cas i de les que van signar i van ordenar l’atestat asseguren a El Món que encara no entenen per què “la fiscalia va tancar la causa sense cap explicació”. De fet, esperaven que el fiscal que presumiblement duia el cas, José Grinda, donaria alguna explicació per no tirar endavant la investigació o, en tot cas, oferiria alguna raó o correcció per tal que la policia esmenés errades o l’orientació, com segons les mateixes fonts, és “força habitual”. Sia com sia, aquest atestat ha dormit el son dels justos durant més de deu anys i ara permet connectar amb moltes de les informacions no només sobre l’operació Catalunya sinó altres dispositius opacs dels darrers anys a tot l’Estat. De fet, l’informe apunta una manera de fer que, ben mirat, es manté viva fins avui dia, com s’ha pogut constatar en la trama de Leire Díez. La sospita que aixecava l’informe Colombo va ser que la UDEF utilitzava detectius privats per portar a terme operacions encobertes o que fregaven la il·legalitat.
L’informe Colombo es basa en dos elements. En primer terme, en la documentació recollida a l’entrada i escorcoll de la seu de Método 3 a Madrid i, per altra banda, en un sobre dirigit a un genèric “Cap d’Afers Interns”, franquejat a Sant Cugat del Vallès el 29 d’abril de 2014 i sense cap remitent. El sobre contenia diversos informes policials i de l’agència Método 3 sobre persones on els investigadors van detectar que hi havia informació de “caràcter personal com ara DNI o adreces, tenint present que les persones consultades, ni els funcionaris referenciats, ni la seva unitat tenien cap investigació en curs a les bases policials” i, sí que havien estat investigades per Método 3.
Els informes que van encendre les alarmes dels policies d’Afers Interns van ser deu, entre els quals hi havia atestats sobre la investigació sobre la trama Gürtel, de corrupció del PP, sobre Ignacio González, que va ser president de la Comunitat de Madrid, o sobre Gerardo Díaz, aleshores vicepresident de la CEOE. A partir d’aquí, els agents d’Afers Interns, eren comandats per l’inspector 111.497, Rubén Eladio, que després es querellaria contra el nucli dur de la policia patriòtica.
De fet, cal recordar Eladio va signar el primer informe sobre una possible brigada policial que empaitaria independentistes. Va ser l’atestat 67/2016 de 20 de maig del 2016, lliurat al jutjat d’Instrucció número 2 de Madrid, en el marc de la instrucció de l’operació Nicolay, és a dir, sobre les activitats de Francisco Nicolás, el Pequeño Nicolás, i les seves relacions amb els serveis de seguretat i d’informació de l’Estat. En aquest informe alertava de l’existència d’un operatiu policial destinat a perjudicar líders polítics catalans, amb seguiments, escoltes i recerca d’informació absolutament prospectiva.
També cal afegir un altre element interessant en aquest atestat policial i és un viatge a la República Dominicana que va acabar de perfilar com funcionava aquest operatiu, sempre segons els agents d’Afers Interns. Aquest viatge de membres de l’entramat d’empreses de Francisco Marco hauria servit, així com altres perquisicions a l’estranger –per exemple, a Miami o Panamà– per bloquejar qualsevol informació que es pogués aconseguir sobre altes institucions de l’Estat i per aconseguir el finançament de tot l’entramat.
Part de l'informe Colombo on s'apunta la participació de la UDEF en investigacions prospectives/QS
A l’informe Colombo s’hi troben sucoses declaracions d’exdetectius de Método 3 –com ara Juan Tamarit, alies el Mago, que va ser informador de Villarejo, o Julián Peribáñez–. Tots dos expliquen a la policia les dinàmiques de les investigacions i sobre les persones que passaven informació sensible, reservada o personal dels objectius a investigar. Tots dos també descriuen en les seves declaracions la relació que mantenien amb el director de Método 3, Francisco Marco, tot i que cal tenir present el context, un greu conflicte laboral amb el seu excap.
Els agents d’Afers Interns autors de l’informe Colombo també van interrogar membres de la UDEF, especialment del Grup 21, de la Brigada d’Informació, d’Estrangeria i de Documentació, així com membres de la Unitat de Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil a Barcelona -una investigació que va ser derivada al Servei d’Afers Interns de l’institut armat-, que haurien consultat bases de dades policials de manera presumptament irregular o que per les mans dels quals passava informació que havia arribat a empreses del grup Método 3 o bé als mitjans de comunicació. De fet, l’informe conclou que molta de la informació processada i treballada a través del grup Método 3 va ser filtrada per “funcionaris de la UDEF Central”, atès que els policies interrogats van admetre que els caps tenien accés als esborranys dels atestats. D’aquesta manera, Afers Interns sosté en l’atestat que la UDEF utilitzava empreses de detectius per elaborar informes compromesos o obtenir informació fora dels conductes reglamentaris, sobretot en operacions clandestines.
En definitiva, tota aquesta xarxa suposava, segons els investigadors d’Afers Interns, deixar en mans de detectius –o detectius simulats– perquisicions que poguessin servir per embolicar polítics en trames de corrupció, sense cap mena de control judicial, per obtenir informació que després es podria blanquejar a través d’informes policials. Aquest informe Colombo, que la fiscalia no va voler judicialitzar, va entrar per la porta del darrere al Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional quan n’era el titular Manuel García Castellón. Es va incorporar a la peça separada número 27 de la macrocausa Tàndem. Una peça batejada com la peça Método 3 i que es va acabar arxivant. Continuarà. Quico Sallés a el Món.
