UN INSPECTOR DE L`AJUNTAMENT DE KAFKALONA MULTA A UNA PISSARRA

La pissarra multada de la llibreria Nollegiu, ara enganxada a la finestra del local.

L'ajuntament sanciona una petita llibreria del Poblenou per ocupar part de la via d'un carrer de vianants amb un panell de frases. Una pissarra de les de guix, de tot just 90 centímetres per 65, i una tauleta vetllador suposaran una multa a la llibreria Nollegiu, una de les noves apostes del món del llibre a Barcelona, ​​per ocupar la via pública. La pissarra està col·locada sobre un cavallet davant la porta com les que hi ha a centenars davant bars i comerços en tota la ciutat. S'hi pot llegir la frase del dia que proposa el seu propietari Xavier Vidal. «Està aquí des del dia en què vaig obrir, el 27 d'octubre del 2013, diumenges inclosos». «Hi ha gent que per Facebook ens reclama la frase de la pissarra, perquè diuen que els alegra el dia», comenta Maria notar, que comparteix el taulell de la llibreria amb Vidal.Pero a algun veí li deu molestar perquè ho ha denunciat davant l'Ajuntament. Fonts municipals confirmen que hi haurà «una sanció important» després de la visita d'un inspector dilluns al matí.

«Anem bé si l'ajuntament perd el temps en aquestes coses. En lloc de sancionar, podrien venir a ajudar », replicava Vidal pres del seu enuig. La pissarra de la discòrdia és més que una pissarra. És el forat d'entrada a un catàleg únic en el qual no falten aquests imprescindibles que componen un bon fons editorial, més de biblioteca particular que de llibreter. Amb poemes, amb frases triades que anticipen activitats com presentacions de llibres que són entrevistes a autors, teatre per donar vida a textos, sopars sobre filosofia o vermuts literaris els diumenges al matí.

Però ocupa la via pública. En un carrer de vianants, anomenada de l'Amistat, que s'ha convertit en una reunió de comares receloses disposades a esbrinar la identitat del delator de les pissarres, que mai se'ls ha queixat, diuen. L'inspector va recórrer el carrer i va alertar altres invasors de voreres. Com les bótes que posaven el celler i la botiga de vins de La Pubilla del Taulat. «M'ha dit que em deixen posar el cartell a la paret, però els barrils no els puc donar suport al fanal», comenta el propietari, Jesús López.

Com els panells de les classes d'anglès de L'Armari, just davant, o els exhibidors de revistes del quiosc de Ramon Almaguera, que des de fa 20 anys assorteix als veïns de la zona i als visitants d'un nou hotel que ha obert a la mateix carrer. Tots van rebre la visita municipal. «Si no poso els exhibidors, els turistes no saben que sóc aquí. Si volen ficar-se amb això, que ho facin a tot Barcelona. A la Rambla del Poblenou no es pot ni passar », denuncia.

«Aquí molt a prop, al carrer Marià Aguiló també hi ha qui té mobles al carrer, i ningú els ha dit res», advertia Pepi Pasqual, la dona de Jesús. I al carrer Marià Aguiló ningú semblava haver passat, perquè els mobles eren on indicava la vinatera.

El carrer per a vianants de l'Amistat, entre Bilbao i Galceran Marquet, passa gairebé desapercebut, encara que estigui a pocs metres del bullici del mercat del Poblenou i de Marià Aguiló. Per això el truc de firaire de posar cartells, més enllà de tenir web i estar a les xarxes socials. «Costa dinamitzar aquest carrer. He invertit molt en aquest local. Si no em veuen, no existeixo», explica Anna Conejos, propietària de La Blu, un espai d'activitats plàstiques on els nens poden pintar parets o sofàs mentre els adults treballen la seva creativitat. L'inspector li va fer entrar la cadira on posava els fullets i una altra pissarra promocional. «No hi pot haver obstacles al carrer, encara que sigui de plataforma única, que facin als vianants baixar a la calçada», insisteix l'ajuntament. EP.COM

Publica un comentari a l'entrada

Més recent Anterior