Avui dia estem envoltats de termes en anglès. Sigui perquè semblen donar brillantor al llenguatge empresarial, pels col·legis bilingües, per la música o pel 'Dual' de la cadena Clan, la veritat és que pocs de nosaltres ens sostraiem a l'influx de l'idioma més internacional. Ara bé, si hi ha una paraula, una expressió, coneguda per tots aquesta és 'Ok'.
És curiós, perquè així com en altres idiomes pot complir una funció que no estava resolta, en català tenim l'expressió 'val', a la qual se li poden donar pràcticament els mateixos usos. I, no obstant, els que parlem i escrivim, molt sensibles sempre a això de l'economia del llenguatge hem adoptat l'OK' perquè és més breu, s'escriu més ràpid. Potser també queda més 'in'.
No obstant això, no són tants els que coneixen la curiosa història d'aquesta expressió en anglès. Es tracta d'una expressió que es va començar a emprar i es va popularitzar en l'anglès americà. I, segons una de les teories més esteses, es remunta a la guerra civil dels EUA. Quan els batallons sortien a barallar-se, al seu retorn, abans d'arribar a la base, informaven del curs de l'enfrontament escrivint en una pissarra o bé en els seus informes l'expressió 'OK', que no era sinó l'abreviatura de '0 killed', és a dir, 'zero morts'. Com tenir '0 morts' implica que les coses no s'han donat del tot malament, d'aquí va passar a l'ús popular com un adjectiu i adverbi que indica acceptació o que tot marxa bé.
Segons la Viquipèdia el primer document en el qual apareix escrit 'OK' data de 1815 i pertany al diari de William Richardson. En un viatge de Boston a Nova Orleans després de la Batalla de Nova Orleans va escriure: "Arrived at Princeton, a handsome little village, 15 miles from N Braunschweig, ok&at Trenton, where we dined at 1 P.M.".
Ara, quan tornis a escriure o fer servir l'expressió 'OK' ja sabràs d'on ve.
És curiós, perquè així com en altres idiomes pot complir una funció que no estava resolta, en català tenim l'expressió 'val', a la qual se li poden donar pràcticament els mateixos usos. I, no obstant, els que parlem i escrivim, molt sensibles sempre a això de l'economia del llenguatge hem adoptat l'OK' perquè és més breu, s'escriu més ràpid. Potser també queda més 'in'.
No obstant això, no són tants els que coneixen la curiosa història d'aquesta expressió en anglès. Es tracta d'una expressió que es va començar a emprar i es va popularitzar en l'anglès americà. I, segons una de les teories més esteses, es remunta a la guerra civil dels EUA. Quan els batallons sortien a barallar-se, al seu retorn, abans d'arribar a la base, informaven del curs de l'enfrontament escrivint en una pissarra o bé en els seus informes l'expressió 'OK', que no era sinó l'abreviatura de '0 killed', és a dir, 'zero morts'. Com tenir '0 morts' implica que les coses no s'han donat del tot malament, d'aquí va passar a l'ús popular com un adjectiu i adverbi que indica acceptació o que tot marxa bé.
Segons la Viquipèdia el primer document en el qual apareix escrit 'OK' data de 1815 i pertany al diari de William Richardson. En un viatge de Boston a Nova Orleans després de la Batalla de Nova Orleans va escriure: "Arrived at Princeton, a handsome little village, 15 miles from N Braunschweig, ok&at Trenton, where we dined at 1 P.M.".
Ara, quan tornis a escriure o fer servir l'expressió 'OK' ja sabràs d'on ve.
Tags:
- MÉS COLLONADES
Siempre pensé que era lo contrario de K.O, no me preguntes porqué, pero yo me monté la película.
no anaves desencaminat.